La sortida de l'armari de Richard Chamberlain als 69 anys: un crit de llibertat (i d'amor)

Barcelona"Ells volen ser ell i elles volen estar amb ell" va ser l'eslògan que li va garantir un èxit professional absolut a l'actor Richard Chamberlain, mort dissabte passat als 90 anys. Pocs es pensaven, però, que aquesta frase que a Hollywood tothom trobava brillant per presentar aquell seductor galant de telenovel·les era també una presó transparent que l'actor duia posada a sobre anés on anés, fes el que fes. La seva cara bonica, el seu físic cuidat o la seva elegància natural van seduir milers de dones arreu del món. El clímax va arribar amb el paper del capellà Ralph de Bricassart, protagonista d'El pájaro espino, que es va emetre l'any 1983 als Estats Units i redifondre arreu del món. Aquest posicionament comercial com a actor, però, era incompatible amb la seva veritat més íntima: era gai.

Nascut als anys 30 a Califòrnia, Chamberlain va haver de construir una façana de mascle alfa des de ben petit per poder sobreviure a una època en què la seva realitat l'hauria condemnat a l'ostracisme en el Beverly Hills benestant i benpensant on va créixer. Va triomfar com a atleta de ben jove i més tard va ser cridat a files per l'exèrcit nord-americà, que el va destinar a Corea durant 16 mesos. Entremig, però, va trobar espai per complir sigil·losament els seus propis somnis. Per exemple, estudiar història de l'art o començar a dedicar-se a la interpretació, cosa que li va permetre migrar en uns entorns menys agressius amb tot el que ell era. Fill d'un pare alcohòlic que li va posar les coses difícils des de ben petit, Chamberlain es va refugiar en el teatre des que va arribar a la universitat, on va participar en obres de Shakespeare o Arthur Miller.

La presó de l'èxit

La seva vida en tornar de Corea va estar centrada únicament en la interpretació, on va destacar sempre per aconseguir papers on la seva aparença era molt important. Treballava tant al cine com a la televisió, però va ser a la pantalla petita on va aconseguir una fama enorme dins i fora dels EUA gràcies a produccions on era el protagonista com Dr. Kildare, Shogun, Centennial o la mencionada El pájaro espino. Aquesta enorme fama, malgrat que l'havia erigit en un triomfador de portes enfora, va convertir-lo en una víctima en l'àmbit personal. Aterrit que es pogués conèixer la seva realitat, Chamberlain era completament críptic pel que fa a la seva vida personal perquè temia l'escàndol que podia suposar qualsevol filtració amb relació a la seva homosexualitat. Tant era així que el seu publicista estava permanentment monitorant possibles publicacions als Estats Units i també a Europa per evitar el que molts consideren que hauria suposat la fi de la seva carrera. De fet, l'any 1989 una publicació francesa es volia fer ressò dels rumors que corrien des de feia dècades per Hollywood sobre la vida personal de l'actor, però el seu equip va aconseguir evitar-ho.

Tanmateix, amb l'admiració que despertava Chamberlain aleshores, voler silenciar el seu secret era intentar posar portes al camp. Més encara si es té en compte que el que l'actor feia no era negar-se la seva realitat a ell mateix, sinó negar-la al gran públic. A diferència d'altres, ell no s'havia casat per dissimular ni tenia una família tapadora, però el que era de debò ho vivia en la foscor. Aquelles dues vides, que ja són difícils de simultaniejar per a un simple mortal, devien ser un calvari per a algú com ell, tan conegut a tot arreu. Mentre era un home presumptament solter per al gran públic, intentava construir la seva vida sentimental amb homes que coneixia precisament a l'epicentre de la xafarderia global: Hollywood.

Enamorat de la (nova) vida

Un dels seus primers xicots va ser l'actor Wesley Eure, cosa que es va saber posteriorment. Però l'amor de la seva vida va ser Martin Rabbett, un assistent de producció i actor que va conèixer durant el rodatge de Les mines del rei Salomó. La seva relació va ser tan intensa que fins i tot van arribar a celebrar una cerimònia de casament privada quan els matrimonis entre persones del mateix sexe no estaven legalitzats. Chamberlain i Rabbett van construir la relació més sòlida de les seves vides secretament fins que el 2003 Chamberlain va publicar un llibre autobiogràfic anomenat Shattered love amb un pròleg que no admetia dubtes: "M’he adonat que la veritat és l’únic que dona valor a la vida i que un amor sense condicionaments és la font d’aquesta veritat". Tenia aleshores 69 anys i sentia un amor profund per qui havia estat el seu company durant les dues darreres dècades. Rabbett sempre s'havia mantingut en un segon pla, però en una ocasió el va acompanyar en una entrevista per al New York Times,en la qual li va dir: "Ara estàs més tranquil, ets més lliure. T’has tret un gran pes de sobre".

Tenia raó, ja que en edicions posteriors del llibre, Chamberlain va afegir al pròleg: "Compartir la meva vida i la meva filosofia personal va ser una aposta perillosa, una cosa que m'exposava a la burla, al ridícul. Però, sorprenentment, va acabar passant exactament el contrari". "Escriure Shattered love va expandir els meus horitzons, em va alliberar de la meva antiga tendència a no estimar-me. [El llibre] Em va permetre mostrar-me al món tal com soc, sense escuts ni pretensions. Era feliç en el meu interior, no tenia res a perdre. El món és un lloc meravellós", concloïa. Segurament, un cop fet el pas, devia lamentar no haver-lo fet abans. Tant de bo que recordar el seu gest serveixi per encoratjar els que encara creuen que s'han d'amagar.