De Son Servera a Artà pel coll de la Jordana

PalmaEl Pla i Llevant és un espai geogràfic de l’illa de Mallorca que convida a fer caminades per la passa i la mirada a través del seu ric i interessant paisatge cultural. El patrimoni natural és innegable i igualment important, però l’empremta de la humanitat a través dels segles sobre cadascun dels seus racons és un valor afegit indefugible per a qualsevol senderista de bon de veres. La ruta que us proposam aquesta setmana uneix les localitats de Son Servera i Artà. Aquesta variant del GR 222 ens acosta al Parc Natural de la Península de Llevant, recorrent un vell camí que uneix Son Servera i Artà a través del coll de la Jordana. La ruta travessa, entre d’altres, les possessions de Son Xerubí, la Jordana i l’Estelrica, a més de recórrer una zona agrícola molt allunyada del típics paisatges costaners, dominada pels sementers de pastura, oliverars amb segles de vida, algun alzinar dispers i extenses garrigues d’usos cinegètics. La caminada pot esdevenir una passejada còmoda i agradable pels paisatges interiors de la comarca de Llevant, de suaus comellars i muntanyoles no gaire altes. Per fer-la circular, podem fer el camí de tornada seguint la via verda Manacor-Artà. Dels 29 quilòmetres de recorregut, nosaltres en transitarem 10, d’Artà a Son Servera.

Si volem fer servir el transport públic per carretera, disposam de dues línies L-412 (Costa dels Pins-Manacor) i L-424 (Cala Rajada-Portocristo). Si venim de Palma o de qualsevol altre indret de l’illa fora de la comarca de Llevant, hem de fer transbord a Manacor. El punt d’inici de la ruta el fixam a la plaça de Sant Joan de Son Servera.

La ruta

[00 min] Abans de posar-nos a caminar, facem un cop d’ull al nostre voltant. L’església de Sant Joan Baptista és el bessó del poble de Son Servera. Es va edificar sobre l’antiga possessió de Son Fra Garí, malnom de qui era el seu propietari a començament del segle XVI, Sebastià Servera i Tous. En són prova els merlets d’una antiga torre de defensa que sobresurten per darrere del campanar. Al seu voltant, es van anar establint els primers habitants de la vila. A la mateixa plaça de l’església podem contemplar l’escultura del Pastoret, aixecada en homenatge de les víctimes de la pesta de 1820. Molt a prop, tenim l’església Nova, de 1904. L’obra, inacabada, va ser encarregada a l’arquitecte català Joan Rubió i Bellver.

Ara ja podem iniciar la caminada, orientats cap a ponent, pel carrer de Pere Antoni Servera. Tot seguit, passam pel carrer de la Punteta i continuam pel carrer de Sant Salvador. Arribam a una rotonda [10 min], on giram a la dreta (Ma-4040) en direcció a Cala Rajada. Podem passar d’un costat a l’altre de la via per un pas de vianants que trobam tot d’una i que ens permetrà accedir més fàcilment al camí de Son Pentinat. Abans, però, recorrem uns 400 metres de la via esmentada fins a arribar a l’altura de Son Comparet, a la nostra dreta. [15 min] Aquí giram a l’esquerra i tot seguit a la dreta per continuar fent passes, ara ja orientats cap a gregal, en direcció a Son Xerubí pel camí de Son Pentinat. A la nostra dreta, començam a tenir vistes esplèndides de l’entorn i, un poc més lluny, la mar i el port Vell.

Travessam el torrent de Xiclati [30 min]. Declarat d’interès paisatgístic, és el més important del terme municipal de Son Servera. El torrent rep el nom de la possessió en la qual neix i que era una alqueria islàmica que apareix consignada al Llibre del Repartiment (1232). Es tracta de l’alqueria Alxicrati, de quatre jovades, que va correspondre a Bernat de Pavia (font: toponimiamallorca.net). Vorejam l’alzinar, primer, i l’olivar, després, de Son Xerubí, just quan el camí es bifurca i nosaltres continuam tot dret per la camada que s’enfila per l’esquerra del Picot. [40 min] Documentada en el segle XIV, Son Xerubí deu el nom a un dels seus primers propietaris, Xerafí Nebot. Té torre de defensa, la qual cosa revela la seva posició estratègica i de domini sobre el territori. Aquí s’acaba l’asfalt i s’inicia un bell camí de terra. Si miram cap a la nostra esquerra, veurem les cases de Son Gener i, al fons, el puig de les Fites (349 m), dit així perquè sobre el cim hi conflueixen tres termes municipals: Son Servera, Artà i Sant Llorenç des Cardassar. Aquesta zona és d’una gran bellesa paisatgística, amb molt bones vistes.

Arquitectura de repoblament

El caminet que seguim ara gira a la dreta i travessam una pista. Topam amb un primer portell [1 h 00 min], on apareixen els primers indicadors de fusta d’una antiga senyalització de l’Ajuntament de Son Servera. Entram dins la possessió de la Jordana. El camí discorre per dins una coma boscosa i obaga. [1 h 05 min] Un segon portell i iniciam un breu ascens fins al coll de la Jordana, que marca la partió entre Son Servera i Artà. [1 h 30 min] Agafam el camí asfaltat, orientat inicialment cap a gregal, és el camí de l’Estelrica. A partir d’ara, la visió del poble d’Artà domina el paisatge, que s’intensifica a mesura que ens acostam a la vila, amb el monestir de Santa Maria de Bellpuig, a l’esquerra, un dels millors exemples conservats del que es coneix com a arquitectura de repoblament, i el poblat talaiòtic de ses Païsses, a la dreta.

[1 h 55 min] El camí de l’Estelrica ens aboca sobre el camí Vell de Ciutat, molt a prop del torrent dels Revolts, que travessam poc abans d’arribar a Artà [2 h 05 min], després d’un breu pujadeta entre vells molins. Un dels llocs més emblemàtics de la vila és, sens dubte, el santuari dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, la seva patrona. L’origen de la fortalesa, coneguda com l’Almudaina, és d’època medieval musulmana. Després de la conquesta catalana de Mallorca, el 1229, l’espai fou substituït per una església, reformada i ampliada en el segle XIX. La murada fou reconstruïda en el segle XVI per oferir millor protecció a la població durant les incursions pirates. El 1971 s’hi practicà la darrera reforma.

La tornada a Son Servera la farem per la via verda, que trobam just a l’entrada d’Artà. Després d’un obligada visita al poble i un merescut descans, continuam la caminada per la vella línia ferroviària. El camí ens duu a fer una llarga i vistosa voltera que ens acostarà primer al cementeri d’Artà i a la qual trobarem diverses àrees recreatives. [2 h 40 min] La via verda s’eleva vorejant l’alzinar de Son Catiu, a la dreta, un tram agradable que ens regala bones vistes. Deixam a l’esquerra el golf de Pula [3 h 15 min], amb el puig de Son Pentinat a la dreta. Passa rere passa arribam a l’antiga estació de Son Servera [4 h 20 min], on finalitza la nostra caminada.

@Fita_a_Fita