La Soledat reactiva l'associació veïnal: "Anar junts és l’única manera d’avançar com a barri"

PalmaLa unió fa la força. Aquest missatge universal, que "era veritat fa 70 anys, ho és ara i ho serà d'aquí a 70 anys", és el que el president de la nova associació de veïns de la Soledat, Miquel Coll, vol transmetre als residents del barri. "Davant el bombardeig aquest que ens diu que ‘tu pots amb tot’, cosa que no és certa individualment", diu Coll, "cal que anem junts per poder avançar". Com a primer pas, contactaran amb els veïns de la barriada recuperant la festa de la Mare de Déu de la Soledat, que es durà a terme el cap de setmana del 13 i 14 de setembre. "La idea és donar-nos a conèixer per anar sumant força", afegeix Miquel.

La nova entitat s’ha fixat com a objectiu principal millorar la qualitat de vida de la barriada amb accions concretes, pas a pas. Entre les prioritats hi ha la neteja i el manteniment d’espais públics, especialment en punts crítics com l’antiga nau de Can Ribes Sud, els solars buits i les zones amb acumulació de fems. L’associació també vol impulsar tallers socioeducatius a escoles i centres del barri per conscienciar sobre la importància de mantenir nets els carrers i espais comuns, fomentant la implicació dels veïns i la cura de les mascotes.

Miquel, vinculat de sempre als moviments associatius, es va traslladar a la Soledat fa un any i mig. La idea de reactivar l'associació, que havia desaparegut, va sorgir de manera natural en saber que un barri com el seu no en tenia. "Consider que l'engranatge veïnal és imprescindible a qualsevol barriada i més en un barri complex com aquest", assenyala.

Coll explica que la Soledat té diverses capes: la societat més tradicional, amb veïns de tota la vida; la barriada dormitori, amb gent que hi viu, però no la sent com a pròpia; i el barri estigmatitzat. En aquest sentit, la seguretat ciutadana és una altra prioritat. L’associació reclama un pla específic per eliminar la venda i consum de drogues als carrers, amb més presència policial en horaris crítics i la inspecció de locals d’oci que generen renou i conflictes. També proposa incorporar educadors socials al carrer i a les escoles per donar suport a persones vulnerables i prevenir addiccions.

Els 80 varen ser uns anys durs per al barri: després de la crisi del petroli i el tancament de fàbriques, les problemàtiques de marginalitat i drogues es desplaçaren a la Soledat. Miquel assenyala que durant aquesta època era "molt comú" trobar xeringues al carrer, cosa que va acabar per desaparèixer fins ara". Segons comenta, des de fa cosa d'un any torna a haver-hi xeringues tirades pel carrer i és freqüent trobar gent injectant-se asseguda entre els cotxes.

Relleu generacional

Un dels principals reptes de les associacions de veïns és el relleu generacional. El professor de Sociologia de la UIB David Abril recordava en un reportatge de Maria Llull que "el problema no és tan sols de les entitats veïnals". "La generació que va fer la Transició i va posar cara i ulls al moviment social, avui dia formada per jubilats, aguanta el pes de moltes entitats", va explicar. "El seu nivell de compromís i militància és superior al de les noves generacions. Quan morin, tindrem un problema i tot serà molt més voluble a escala social", advertia.

Aquest problema també el veu Miquel, que voldria que l'associacionisme veïnal es pogués considerar com a voluntariat per intentar pal·liar-lo. Tot i això, la darrera incorporació a l’associació veïnal, fa poques setmanes, ha aportat sang nova. Es tracta d’Isabel Bonnin, amb una vida lligada des de sempre a la Soledat. Els seus padrins hi vivien i molts records d’infantesa s’hi van forjar. Amb els anys, la vida la va dur per altres camins, però ara ha tornat al barri.

La situació de l'habitatge a Mallorca

A causa de la situació actual de l'habitatge a Mallorca, Isabel va prendre una decisió que per a ella era lògica i sentimental: tornar al pis familiar. "Tornar a la Soledat era, d'alguna manera, tornar a les meves arrels", explica. Educadora social de professió, Isabel diu que la seva mirada sobre l'entorn "és inevitablement crítica i constructiva". "En tornar-hi, vaig veure amb claredat que hi havia aspectes del barri que podien millorar, com ara la neteja i la seguretat", afegeix. Va ser llavors quan va decidir que no volia "quedar-se de braços plegats" ni limitar-se a una "situació només de queixa".

Isabel creu fermament en "l'associacionisme com a motor de canvi" i per això es va acostar a l’associació de veïns. "Allà hi vaig trobar alguna cosa més que un grup de feina: vaig trobar persones motivades, amb il·lusió i compromís, que volen transformar la Soledat i, alhora, protegir-ne la història, la identitat i allò que va ser i que volem que continuï sent", conclou.

Petició a l'Ajuntament

Recentment, l'associació de veïnes i veïns de la Soledat ha presentat a l'Ajuntament de Palma un document on detallen les principals problemàtiques del barri i proposen diverses línies d'actuació. A més de mesures per millorar la neteja i la seguretat, reclamen una revisió de la xarxa de clavegueram i una millor gestió de l'aigua pluvial. També demanen que es faci un estudi complet per abordar la mobilitat i la manca d’aparcament.

Altres actuacions que plantegen estan relacionades amb la protecció del patrimoni, la cerca d’una solució definitiva per a les cases del front nord del carrer de Manacor i la recuperació de la plaça de Can Ribes com a motor social del barri.