Sis ajuntaments exigeixen més que la Llei de Prohens per legalitzar en rústic

PalmaPolsadors de mitja descàrrega als banys per a l’estalvi d’aigua, llums eficients i de tons càlids que no provoquin contaminació lumínica i, per descomptat, teula àrab i colors propis de l’entorn. Aquestes són algunes de les exigències que els ajuntaments estan començant a imposar a aquells infractors que es vulguin beneficiar de l’amnistia urbanística del Govern.

Sis municipis (Alaró, Manacor, Felanitx, Llucmajor, Campos i Pollença), ja han acordat i publicat els seus criteris de la legalització en sòl rústic, i en general, respecte de la Llei de simplificació del Govern de Marga Prohens,han apujat el llistó dels requisits per als que vulguin aprofitar aquesta regularització massiva. De fet, és una opció que preveu la mateixa llei, la de que els ajuntaments puguin aplicar-hi criteris específics, i ja n’hi ha que ho han duit a terme.

Sens dubte, el més exigent és Manacor. El Consistori que dirigeix Miquel Oliver ha anat més enllà d’elements tècnics o estètics i ha decretat que només es poden fer legalitzacions en el cas que l’ús final sigui per a habitatge. Cal recordar que la Llei de simplificació que va promoure el Govern de Marga Prohens permet, a més de regularitzar cases, legalitzar naus i altres construccions en sòl rústic.

En aquest sentit, Manacor considera que “la prioritat en aquests moments és l’habitatge", ha explicat el batle, Miquel Oliver. "Ja ho vàrem parlar amb els grups municipals, i hi ha un amplíssim acord sobre la importància de permetre només legalitzar els usos estrictament habitacionals”, ha afegit. Això no vol dir, vol aclarir Oliver, que “ens faci gens de gràcia la legalització en rústic, perquè és un premi als infractors. Però tenim clar que l’orientació ha de ser exclusivament per atendre la necessitat d’habitatge”, ha assegurat.

Exigències estètiques

Si hi ha una exigència comuna a bona part dels municipis que han anat més enllà del que marca la llei aprovada el mes de desembre pel Parlament és l’estètica, tot i que en part ja estigui prevista per normativa general. Les tonalitats de lesfaçanes i altres a elements exteriors han de ser, com fixa per exemple l’Ajuntament d’Alaró, “colors tradicionals (ocres i terra) segons la carta de colors municipal”. Aquest mateix precepte, o el de “les persianes i fusteries hauran d'estar acabades o pintades en colors tradicionals (verds, marrons o grisos)”, figura a bona part dels acords presos per les esmentades corporacions.

Dit en altres paraules, la caseta o el xalet que es va fer en el seu moment sense llicència s’ha d’adaptar a totes les normatives estètiques municipals, fixades per al sòl rústic, on a més les cobertes inclinades “han d'estar acabades amb teula tradicional ceràmica de color ocre”. I, per tant, en aquest mateix sentit, s’hauran de retirar les característiques “uralites” i tots els “panells prefabricats sintètics, asfàltics, metàl·lics o similars”.

L’objectiu, expliquen els ajuntaments en les motivacions dels acords presos, és respectar el mateix que s’imposa a la resta de ciutadans que varen construir amb els projectes i requisits que fixa la normativa municipal i lleis de rang superior.

També la contaminació lumínica preocupa els ajuntaments. Els que vulguin aconseguir legalitzar a Llucmajor, entre altres municipis dels que han aprovat ja les seves restriccions, “hauran de substituir” qualsevol font d’il·luminació que superi en alçada el pla de l’edifici i que projecti cap amunt. A més, els propietaris s’hauran d’assegurar que canvien les bombetes “de llum blanca, per blanc supercàlid”.

Les fonts d’energia són, així mateix, objecte de regulació per part d’aquests consistoris. A més de fer un projecte d’eficiència energètica, tal com marca la llei, en el cas dels municipis més exigents s’estableix que “s'haurà de cobrir la totalitat, o bé part del consum anual elèctric previst, mitjançant la instal·lació de generació renovable d'autoconsum”.