Mariona Guijarro: "És molt simplista dir que el porno és igual a violència"

PalmaMariona Guijarro (Palma, 1993) és bioquímica, sexòloga i educadora sexual i menstrual. La seva perspectiva crítica i social la va fer rebutjar un futur a la investigació biomèdica, per l'academicisme i per oferir "una perspectiva patriarcal i sexista de la medicina i d'altres branques de la ciència". Va decidir cursar estudis de promoció de la igualtat de gènere i, com més investigava, més s'adonava que "tot tenia a veure amb la sexualitat". I tot és també "com s'han descrit històricament els homes i les dones i quins rols ha imposat la societat: els homes promiscus per naturalesa i les dones monoparentals, també per naturalesa". Actualment, s'està especialitzant en Filosofia de la Ciència i aprofundeix en la intersecció entre la investigació científica, el sexisme i altres opressions.

Què és el que més us crida l'atenció de la vostra feina?

— Ja fa un temps que combín la consulta sexològica amb l'educació sexual. Una de les coses que més em fascina en l'àmbit laboral és percebre la vulnerabilitat de les persones des d'un punt de vista antropològic. Al final, veus que tothom pateix d'allà mateix; solen ser les mateixes pors i les mateixes inquietuds. El que passa és que no existeixen espais per poder-ho compartir i això fa que coses més comunes del que ens pensam es converteixin en tabús. Pel que fa al personal, consider que m'ha canviat molt la mirada sobre les persones, en general som maldestres. Ens frustram per voler fer coses que no ens surten.

Què és el més habitual que us trobau a la consulta

— En general hi ha molts de problemes en relació amb el desig, perquè s'entén com una cosa en singular. Em trob amb moltes persones, sobretot dones, amb dificultats en aquest sentit perquè intenten encaixar el seu desig dins d'una forma molt concreta. Hi ha persones que es frustren perquè consideren que haurien de gaudir d'una pràctica x, que en realitat no els fa gaudir, com per exemple, dones que no els agrada la penetració o els costa, però sempre els han dit que els ha d'agradar. Això fa que moltes dones tinguin dificultats a l'hora d'excitar-se i, en conseqüència, d'arribar a l'orgasme.

Com es viu aquesta frustració?

— Les al·lotes ho solen viure des d'un punt de vista d'excitació “correcte”. Com en molts altres àmbits de la vida, les dones intentam encaixar allà on ens han dit que hem d'encaixar. Per exemple, hi ha moltes al·lotes que, a la intimitat, tenen múltiples formes de tocar-se o excitar-se, que mai surten a l'hora de practicar sexe amb una altra persona. Un altre exemple és el del fenomen Satisfyer. Si bé va servir per rompre amb el silenci i el tabú que les dones es masturben, a altres, els ha provocat cerca angoixa perquè a elles no els ha funcionat i pensen que fallen. Senzillament, el que passa és que hi ha persones a les quals no els funciona l'estimulació directa. Això, sumat a què històricament s'ha censurat el desig, fa que moltes pateixin a l'hora de mantenir relacions, quan hauria de ser tot el contrari. Hi ha tanta diversitat de desitjos i de maneres d'excitar-se com persones en el món. També cal dir que qui arriba a la meva consulta no representa ben bé el públic en general, sinó que ja són interessants en el tema i segueixen el contingut que solc publicar a través de les xarxes.

Quins són els tabús més freqüents?

— La freqüència en què s'ha de practicar sexe és molt habitual. Quantes vegades hem de practicar sexe a la setmana o al mes perquè la relació vagi bé? La formulació d'aquesta pregunta ja és errònia, perquè volem mesurar la qualitat de la relació a través de la freqüència del sexe i això no funciona així. Hi ha parelles que tenen una freqüència que, pel que està entès socialment, seria baixa, però que els funciona. En canvi, hi ha parelles que practiquen sexe de forma més habitual, però que a l'hora de compartir aquesta intimitat i de relacionar-se sexualment, no estan relaxats, ni estan fent el que realment senten. Molts de pics perquè acaben tenint relacions sexuals per fer check .

D’on ve això? 

— De la manca d'informació i d'educació sexual. També ha fet molt de mal la pseudodivulgació científica, a través de reportatges clickbait publicats amb titulars com "Si et masturbes x vegades al dia, no tindràs càncer de pròstata". També hi ha molt de tabú amb el tema de la durada. En general, sempre es tendeix a cercar una norma que la fa més important que la nostra vivència personal. Part del problema és que entenem la sexualitat com una performance, i no tant com una manera de relacionar-nos de manera viva i canviant.

Actualment, es parla molt de l'augment de consum de pornografia entre adolescents i joves, creieu que té un impacte negatiu a l'hora de tenir relacions sexuals? En què influeix? 

— Porno és el cavall de Troia de moltes altres coses. És el mal de tots els mals, i això és una visió molt simplista de la realitat. Hem passat d'una educació sexual prohibitiva a una basada en la por. I s'ha de basar a transmetre-la com una cosa positiva, saludable i cultivable, on els perills i els riscos existeixen, com en totes les facetes de la vida, però són una part més de la sexualitat, no la cosa en si. En els darrers anys s'han fet titulars molt alarmistes sobre el porno, els quals relacionen directament el consum del porno amb l'augment de la violència sexual, i això és molt simplista. De fet, des de la investigació sexològica, s'està abordant aquesta qüestió i els primers estudis no veuen aquesta relació directa tan clara, ja que hi intervenen altres factors. Una altra qüestió és que darrerament només es parla del consum de la pornografia per part d'adolescents. És una perspectiva molt adultocentrista, perquè els estudis indiquen que, en realitat, els principals consumidors de porno, continuen essent els adults. Molt sovint, els mateixos pares, els qui estan preocupats perquè el seu fill no en miri. Des de la sexologia, tenim clar que, per abordar aquesta qüestió, hem de començar per abandonar els sensacionalismes i les prohibicions, que no serveixen per a res més que per incentivar desitjos. I hem d'educar més en la llibertat, el coneixement i el respecte. En general, diria que, més que la pornografia, el problema és la manca d'educació sexual, que és estructural. En aquest sentit, recoman el llibre Despullant el porno. Una proposta crítica per acompanyar l'adolescència que es presenta aquest dissabte 19 a l'ateneu la Fonera, a les 19.00 h, amb les autores Laura Arcarons i Bruna Serra.

Però considerau que hi ha pornografia clarament violenta i masclista?

— Clarament, el porno mainstream està pensat perquè t’exciti la violència. Hi ha molta violència darrera les gravacions i és molt sexista; però això diria que ve de la indústria pornogràfica. Empobreix la sexualitat, no la cultiva. Això ho explic molt sovint als tallers d'educació sexual: s'ha de diferenciar entre la indústria pornogràfica, perquè els al·lots entenguin què hi ha darrere, i el consum, perquè són coses diferents. Hi ha diversos tipus de porno que no són violents ni sexistes. Per això, aquesta preocupació dels adults pel porno hauria d'anar acompanyada d'una proposta pedagògica atractiva per a ells. Durant els més de cinc anys que oferesc tallers a adolescents, he pogut comprovar que tenen moltes ganes de rebre educació sexual. Fins i tot, n'hi ha que saben més que nosaltres, fan reflexions molt complexes i xerren de qüestions com ara la dificultat de sortir de l'armari amb molta més llibertat que les persones adultes. 

I les persones majors? Creieu que són socialment oblidades pel que fa al sexe?

— En el moment que s'entén la sexualitat només com a pràctiques sexuals molt concretes on intervenen els genitals i la penetració, sí. I segurament és real, perquè també intervenen les hormones amb el pas del temps. Però el problema és el mateix de sempre, que s'enfoca tot allà mateix, i la sexualitat és molt més complexa i va molt més enllà d'una penetració. La sexualitat intervé sempre al llarg de la nostra vida, fins i tot abans de néixer. Pel que fa a les persones majors o velles, en general, viuen un altre tipus de sexualitat, que no sol anar tan lligada als genitals ni a la procreació i que té més a veure amb la màgia de lligar-se, valorar-se i cuidar-se. És tota aquesta part de la sexualitat que no sabem identificar com a tal i, per desgràcia, moltes vegades es deixen de banda pràctiques perquè socialment no estan valorades o, fins i tot, es menysprea.