“En 51 anys només he partit dos caps de setmana”

Fa 35 anys que seguesc la mateixa rutina i, per tant, el meu dia a dia no varia gaire. Em despert a les 8.00 h i tot d’una em prepar per anar a Es Cruce. És l’hora de servir el berenar i m’agrada ser-hi. Visc just damunt el restaurant, així que m’aixec amb el temps just. Fins a les 11.00 h estic darrere la barra i després me’n vaig a casa a descansar. Sempre faig sofà i em pos les notícies del canal 24 hores. M’agrada estar informat, sobretot ara que vivim moments tan difícils amb aquesta crisi sanitària.

El confinament m’ha ajudat a obrir els ulls. Abans Es Cruce estava massa saturat. Teníem 160 taules, però amb el coronavirus n’hem llevades 70. Ara es nota que els clients estan més a gust, perquè tenen més espai. No crec que les torni a posar, com a molt en posaré 20 més.

A les 12.30 h vaig al restaurant perquè és quan començam a servir el dinar. En aquest torn m’encarrec que als clients no els falti res. Els assign una taula i si veig que estan pendents dels cambrers, hi vaig per saber què necessiten. En un dia laboral, unes 1.500 persones solen passar per Es Cruce i en una setmana, entre 10.000 i 12.000. Conec moltíssima gent. És veritat que estic tot el dia fent feina, però per a mi no és cap càstig, pas molt de gust de ser-hi i no sé estar sense ell. Quan me’n vaig, pas pena. Sé que no hauria de ser així, perquè tot funciona igual hi sigui jo o no.

A les 17.00 h, que és quan ha acabat el torn de dinar, torn a desaparèixer del restaurant fins a les 20.00 h. Durant aquestes tres hores intent organitzar la jornada següent, faig un llistat de totes les feines que s’han de fer i del menú. Hi ha un torn de vespre, que és el que s’encarrega d’anar cuinant perquè a l’endemà Es Cruce estigui més descongestionat i els empleats es puguin dedicar a servir.

A part de fer feina a Es Cruce pràcticament la major part del dia, durant la setmana tenc dues coses sagrades: estar amb la família i amb els amics. Seguramrent dimecres aniré a la platja amb la meva dona; ho feim cada setmana. No solem anar gaire enfora perquè m’agrada ser-hi per al torn del sopar, que acostuma a començar devers les 20.00 h.

Un altre moment clau de la setmana és la tertúlia amb els amics. Cada vespre, després de servir el sopar, a les 23.00 h, vaig a Vilafranca i ens reunim un grup de set o vuit. Només hi estic una hora, el temps just per fer una copa i contar-nos com ha anat el dia. Quan arrib a casa em torn a posar les notícies per conèixer les novetats. Després ja me’n vaig a dormir.

La rutina dels caps de setmana és diferent. Hi passa més gent, els descansos que faig no són tan llargs i acab el torn devers la mitjanit. El dissabte i el diumenge són els dies de més feina perquè és quan hi ha més afluència de clients i això fa que no me’n pugui anar enlloc. De fet, en 51 anys només he partit dos caps de setmana, i la veritat és que només pensava en Es Cruce.