Set entitats carreguen contra els 350 milions del segon cinturó de Palma
Les organitzacions qüestionen que la nova infraestructura resolgui els problemes de mobilitat de Mallorca i reclamen més alternatives al cotxe
PalmaSet entitats vinculades a la mobilitat, el tren, el ciclisme i la defensa del territori han qüestionat el projecte del segon cinturó de Palma, presentat aquesta setmana pel Consell de Mallorca amb una inversió prevista de 350 milions d’euros. L’Associació d’Usuaris del Tren, Vianants Mallorca, Terraferida, Amics de la Terra, Plataforma Anti-Autopista, Plataforma Maria poble petit i Sineu en Bici i a Peu consideren que l’actuació no respon a les necessitats de mobilitat de bona part de l’illa.
El projecte presentat pel Consell preveu una actuació en dues fases, amb un cost de 90 milions d’euros per a la primera i de 260 milions per a la segona. Aquesta darrera inclou un túnel d’aproximadament un quilòmetre i un bulevard a la superfície. Les obres tenen un termini global que s’acosta als sis anys.
Les entitats consideren que la inversió posa el focus en els accessos a Palma mentre queden pendents problemes de mobilitat als municipis de la Part Forana. Posen com a exemple Sineu, on asseguren que fa deu mesos que reclamen al Consell que faci més segur un pas de vianants que empren cada dia els alumnes del CEIP Rodamilans.
També assenyalen la travessia de Campos, que un estudi del mateix Consell identifica com un punt conflictiu, i reclamen actuacions que permetin fer més segurs aquests espais urbans abans de continuar ampliant la xarxa viària.
De 110 a 350 milions
Un dels principals arguments de les set entitats és l’increment del pressupost respecte de la primera versió del projecte. Recorden que el 2024 el segon cinturó es va presentar amb un cost de 110 milions d’euros, mentre que ara la inversió anunciada és de 350 milions. El projecte actual incorpora, entre altres actuacions, el tram soterrat.
Les plataformes també qüestionen que no s’hagi concretat quants vehicles permetrà retirar de la via de cintura. El Consell defensa que l’actuació servirà per descongestionar els accessos a Palma, mentre que les entitats sostenen que ampliar la capacitat viària pot generar més trànsit.
En l'escrit, comparen aquesta situació amb el model d’expansió de carreteres dels Estats Units durant el segle XX i defensen que un nou carril pot acabar ocupat per nous vehicles.
Les entitats també posen el projecte en relació amb el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears, aprovat el 2019, que fixava com a objectiu que el 2026 el 36% dels desplaçaments dels residents es fessin en vehicle privat, davant el 56% de partida. Consideren que l’ampliació de la xarxa viària no contribueix a assolir aquest objectiu.
Un altre dels arguments és la dependència del vehicle privat a la Part Forana. Les entitats asseguren que a les Balears hi ha 913 vehicles per cada 1.000 habitants i relacionen aquesta xifra amb la falta d’alternatives per arribar a la feina, als serveis sanitaris i a altres municipis sense cotxe.
Per això reclamen que la inversió en mobilitat també es dirigeixi al transport públic, els desplaçaments a peu i en bicicleta i la millora de la seguretat viària als pobles. El projecte del segon cinturó reserva espai per a una futura parada del tren cap a Migjorn, però les entitats consideren insuficient que aquesta connexió encara es trobi en fase d’estudi.