Societat16/04/2021

De què han servit 10 anys de la Serra com a Patrimoni Mundial?

Encara continua pendent l'objectiu d'impulsar un model econòmic que garanteixi l'explotació de les finques per mantenir el paisatge

La serra de Tramuntana compleix enguany el desè aniversari com a Patrimoni Mundial i el Consell de Mallorca ho celebrarà amb més d’una quarantena d’actes. Però de què ha servit la distinció atorgada per la Unesco en reconeixement de les construccions de pedra en sec i les canalitzacions d’aigua? Quan es va fer la declaració, es va dissenyar un pla de gestió que tenia com a gran propòsit impulsar un model econòmic que garantís l’explotació de les finques per mantenir el paisatge. En aquesta dècada, però, el consorci format pel Govern i la institució insular amb l'objectiu de desenvolupar el pla no ha aconseguit que l’activitat agrària i forestal sigui viable econòmicament, com proposava el document. Tampoc s’ha creat la marca de qualitat per diferenciar els productes elaborats a la Serra, que continua en tràmit perquè la Comissió Europea considera que interferiria en el lliure comerç. 

Sí que han crescut les subvencions a propietaris, empreses agrícoles i ajuntaments per restaurar elements patrimonials, com ara marjades. De fet, enguany s’han agilitat els tràmits per rebre-les. Fins ara, podien tardar entre set i vuit mesos a atorgar-les, mentre que amb el sistema nou serà qüestió de dues setmanes, segons la consellera de Territori, Maria Antònia Garcías. “Les subvencions han anat augmentant”, diu, però admet que és necessari crear una marca perquè l’economia de la zona “funcioni per si sola” i que no tot depengui de les ajudes. Enguany s'han destinat 450.000 euros en subvencions per a particulars, 100.000 per a empreses agrícoles i 240.000 per a ajuntaments, a més de 180.000 que el Consell va avançar amb l'objectiu d'ajudar a pal·liar l'impacte del cap de fibló de l'agost passat. També s'han invertit 100.000 euros en diversos projectes i cal sumar-hi un milió d'euros del pla Mallorca Reacciona per als municipis de la Serra. La institució, a més, ha posat en marxa un servei de gestoria per ajudar a tramitar les subvencions, una mesura plantejada en el pla de gestió.

Cargando
No hay anuncios

“Molta legislació i poca gestió”, resumeix el batle d’Escorca, Antoni Solivellas, per parlar del que s’ha fet els darrers deu anys a la Serra. Considera que la declaració de Patrimoni de la Humanitat va ser molt positiva, però d’ençà que es va atorgar creu que no s’ha fet prou per generar una economia local autosuficient i que les normatives actuals “no ajuden” a fer-ho possible. El batle de Banyalbufar, Mateu Ferrà, lamenta que les ajudes per recuperar el patrimoni són similars a les que es reben en altres zones de l’illa que no tenen el distintiu de la Unesco. A més, critica que l’Estat no hagi declarat zona catastròfica la part de la Serra afectada pel cap de fibló. La batlessa d’Esporles, Maria Ramon Salas, reclama que el consorci sigui l’eix vertebrador de les actuacions que es fan, però afirma que en els darrers cinc anys han pogut recuperar moltes marjades i zones agràries.

Cargando
No hay anuncios

Dificultats per canviar el model

"Cada dia hi ha menys marjades a la Serra i s'abandonen més hectàrees perquè les finques són menys rendibles, i això no se solucionarà només amb subvencions i conscienciació", adverteix el president de l'associació Tramuntana XXI, Joe Holles. "No es tracta que la Serra visqui d'ajudes, cal dinamitzar l'economia agrícola i forestal perquè se sustenti per si mateixa; i això està més enfora de passar ara que fa deu anys, en gran manera per les tendències sistèmiques mundials". Lamenta que després d'una dècada el consorci de la Serra no s'hagi convertit en el que s'havia previst: una administració "única" que coordini les polítiques que es fan a la zona. "Hi ha moltes competències superposades i manca de coordinació entre administracions; la llei de la Serra ha d'ordenar i simplificar tot això", reclama el president de Tramuntana XXI. “El Consell treu pit de la declaració per parlar de conservació ambiental, malgrat que només és un reclam turístic”, assenyala el president del GOB, Amadeu Corbera. Veu necessari valorar el patrimoni, però també considera imprescindible establir limitacions urbanístiques i d’accés als punts més sensibles a través del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la serra de Tramuntana i el Pla Territorial.

Cargando
No hay anuncios

La consellera Garcías defensa que l'estat del patrimoni de la Tramuntana ha millorat en aquests deu anys, però creu que encara cal "aconseguir recuperar més del que es degrada". "Hi estam treballant", assegura. Assenyala que en deu anys s'ha potenciat molt la divulgació patrimonial i ambiental de la Serra, un altre dels eixos vertebradors del pla. En els darrers cinc anys, 32 escoles, 260 docents i 2.600 alumnes de Mallorca han participat en el projecte d'aprenentatge del consorci. A més, la consellera anuncia que durant el 2021 presentaran un sistema d'indicadors per analitzar com les ajudes han afavorit la recuperació d'elements patrimonials, a banda d'una proposta de redacció de la llei de la serra de Tramuntana, que deixarà ben clara l'obligació d'usar la tècnica de pedra en sec a tot el paratge.