BarcelonaA principis del juliol del 1994 els boscos acusaven la falta de pluges arreu, fins i tot al Pirineu, on boscos i pastures aquell estiu no tenien el verd ufanós d’altres anys.
La sequera venia de lluny. En analitzar dades d’algunes estacions meteorològiques es pot comprovar que a Tortosa des del primer dia de l’any només s’havien acumulat 102 litres per metre quadrat, un 44% del que seria normal. A Lleida s’havien recollit 67 litres, un 36% del que s’acumula habitualment, i a Girona, 212 litres, xifra que equival a un 57%. A més, fins aleshores a Lleida i Tortosa cada mes s’havien enregistrat valors inferiors als habituals de precipitació. A Girona, a Barcelona i a Reus això ja passava des del març.
A la sequera acumulada cal afegir-hi els efectes d’una onada de calor causada per una bombolla d’aire calent procedent del Sàhara, que va començar a progressar des del sud a finals de juny d’aquell 1994. La massa africana, seca i molt càlida a tots els nivells troposfèrics, va afectar de ple Catalunya, el País Valencià i les Illes els dies 3 i 4 de juliol. En superfície, a més, es va combinar amb vents del sud i de Ponent i amb humitats molt baixes. L’onada de calor va ser excepcional i va implicar que el dia 4 a Montblanc i Esparreguera s’assolissin els 43 ºC, 42,5 ºC a Manresa, 41 ºC a Moià i 40 ºC en localitats tan dispars com Cercs, Gironella, Valls, Santes Creus i Tortosa.
Ràpida propagació de les flames
La Catalunya Central es va veure especialment castigada pel foc. Aleix Serra, del Servei Meteorològic de Catalunya, en un article publicat a la revista L’Erol, exposa que a Berga els sis mesos previs al gran incendi van mostrar un dèficit hídric important, però no pas excepcional segons les dades climàtiques. Si es restringeix a la precipitació acumulada entre els mesos de març i juny, aquest dèficit va ser clarament més marcat, i només va caure un 48% de la precipitació mitjana. El dèficit pluviomètric va ser molt acusat al Baix Berguedà i al nord del Bages. Aquells dies van ser dels més calorosos que s’han enregistrat mai.
El risc potencial d’incendi depèn sobretot de l’estat, el tipus i la distribució de la vegetació, i de condicionants climàtics i meteorològics. Així, els primers dies de juliol vam patir unes condicions meteorològiques excepcionals, que van coincidir de manera nefasta amb un context d’intensa sequera acumulada. Tot plegat va abocar el territori a una situació extrema de perill d’incendi i a la propagació ràpida dels focs un cop començats.