Sant Antoni agafa volada al Pla a rebuf dels dimonis

Els foguerons tornen a cremar amb més força que anys enrere als pobles del Pla de Mallorca. Sense arribar a la intensitat ni a la centralitat que la festa té a municipis com sa Pobla, Muro, Pollença i Artà, Manacor i tot el Llevant de Mallorca, Sant Antoni s’ha anat recuperant i reinterpretant en localitats on durant dècades havia quedat reduït gairebé exclusivament a l’àmbit religiós o a les beneïdes. Només ha fet falta bufar el caliu que com foc colgat havia quedat encès.

Pobles com Sineu, Petra, Santa Eugènia, Vilafranca, Montuïri, Porreres, Maria de la Salut, Lloret, Sant Joan, Sencelles, Ariany i Llubí han incorporat o reforçat en els darrers anys foguerons populars, torrades, gloses i, per descomptat, la presència de dimonis. Unes figures infernals impulsades per col·lectius, associacions culturals o veïns a títol particular. Una recuperació que beu clarament de l’imaginari festiu que s’ha mantingut o revifat al Llevant, però que, tanmateix, es construeix amb identitat pròpia.

Al Pla, Sant Antoni fins i tot havia estat històricament festa grossa i l’eix del calendari festiu, vinculat al cicle agrícola i a celebracions locals concretes. Així i tot, el context actual de reivindicació de la cultura popular i la voluntat de fer poble han propiciat que la figura del sant i, sobretot, els dimonis, les gloses i el foc tornin a tenir presència als carrers.

No tots els municipis, però, miren cap a Sant Antoni. Algaida, per exemple, celebra Sant Honorat el 16 de gener, amb una tradició pròpia molt arrelada, marcada pels balls dels Cossiers, però sí que ho celebra als nuclis de Pina i Randa. A la vila de Costitx es combina aquests dies la presència de foguerons santantoniers amb la celebració de Sant Sebastià, el 20 de gener, patró del municipi.

Són exemples de com el calendari hivernenc al Pla de Mallorca es viu de manera diversa, però amb un denominador comú: la voluntat de recuperar espais de trobada i festa.

A diferència d’altres indrets de Mallorca, al Pla no es parla tant de continuïtat com de recuperació conscient. No és una tradició que no s’hagi romput, sinó una festa que es reconstrueix i s’adapta als temps actuals, un exemple seria el Sant Abat montuïrer o el Sant Antoni de l’Hospitalet porrerenc.

Així, entre el foc, la música i les torrades, Sant Antoni va agafant volada al Pla, no tant com a protagonista absolut, com a part d’un hivern festiu que recupera festes i rituals, col·lectius i, sense dubte, reforça el sentiment de poble, de comunitat.