Sánchez anuncia 10.471 milions més per complir amb el 2% en defensa aquest any
El govern espanyol no sotmetrà el pla a votació del Congrés i l'enviarà a Brussel·les i l'OTAN per rebre'n el vistiplau
MadridEspanya enfila la despesa del 2% del PIB en defensa amb el pla que aquest dimarts Pedro Sánchez ha presentat a la Moncloa. El consell de ministres ha aprovat el projecte industrial i tecnològic que el president espanyol va anunciar en una compareixença al Congrés fa menys d'un mes i que ara s'ha concretat. Seran 10.471 milions d'euros addicionals, fins a un total de més de 33.000 milions. "Amb el pla que presentem, Espanya complirà aquest 2025 amb el 2% del PIB en seguretat i defensa", ha promès Sánchez, que ha anunciat que tornarà a comparèixer a la cambra baixa per explicar-lo als diputats, però no per sotmetre'l a votació, perquè no implica una desviació dels pressupostos aprovats. Aquest dimecres es traslladarà el pla a Brussel·les i l'OTAN per rebre'n el vistiplau. De fet, aquest dimarts Sánchez ja ha parlat amb el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, que ha celebrat l'anunci del govern espanyol d'arribar al 2% del PIB "més ràpid".
En la seva compareixença, Sánchez ha avançat la xifra d'execució pressupostària en defensa del 2024, una dada fins ara desconeguda perquè depenia de l'aprovació de l'Aliança Atlàntica. Haurà sigut de l'1,4%, és a dir, 1,2 dècimes més que el 2023 (1,28%). "Saltarem de l'1,4% al 2%", ha subratllat el president espanyol, un compromís al qual s'havia d'arribar l'any 2029 però que el nou context ha obligat a avançar. De fet, a finals de juny hi ha una nova cimera de l'OTAN a l'Haia i és possible que s'acordi un nou llindar superior al 2%. En qualsevol cas, fonts de la Moncloa donen per fet que es donaria un marge temporal d'alguns anys per arribar-hi i confien que s'accepti un nou càlcul en les mètriques OTAN sobre què es considera despesa en defensa per poder incloure recursos contra les emergències climàtiques o per fer front als circuits migratoris.
A què es destinaran els diners? El pla té cinc pilars que han de complir els criteris de l'OTAN perquè la despesa es consideri en defensa. En primer lloc, la xifra més elevada es dedicarà a millorar les condicions retributives dels membres de les forces armades, així com els sistemes de formació. Aquest capítol representa el 35% de les inversions. En segon lloc, el 31% de la despesa anirà destinada a adquirir noves capacitats de telecomunicacions i ciberseguretat. Així, 3.260 milions anirien destinats a millorar sistemes de telecomunicacions; adquirir noves antenes, radars, i satèl·lits, i millorar instruments de ciberseguretat d’ús civil i militar. "Es tracta de crear un escut digital per a Espanya", ha dit el president espanyol.
Pel que fa a la despesa estrictament militar, d'armament, representarà un 19% del pla amb 1.963 milions. Seran per a la compra de nous equips de defensa i dissuasió. "No són per atacar ningú, Espanya és pacifista, sinó per dissuadir aquells que puguin pensar en atacar-nos", ha puntualitzat Sánchez, que ha admès que Sumar ha posat objeccions en aquest apartat durant la reunió del consell de ministres. "La discrepància és d'un 18,75%", anoten fonts de la Moncloa. En quart lloc, un 17% de la inversió total, uns 1.750 milions, seran per ampliar la flota d'helicòpters de rescat, suport logístic, nous vehicles llançaponts, avions cisterna i per a un nou vaixell hidrogràfic. Bàsicament, modernitzar infraestructures del ministeri de Defensa per a situacions d'emergències civils. Per acabar, la despesa restant serà per millorar les condicions dels 3.000 militars i guàrdies civils que participen en missions a l'exterior.
Com es finançarà?
El pla que ha anunciat Sánchez es finançarà amb fons propis, a l'espera que la Comissió Europea habiliti nous mecanismes per continuar incrementant la despesa militar. D'una banda, es reorientaran partides dels fons europeus Next Generation destinades a la ciberseguretat. A més, el president espanyol ha assegurat que s'han acumulat estalvis perquè s'han superat les previsions de creixement. Espanya tenia previst tancar el 2024 amb un dèficit públic d'un 3% del PIB, i ho va fer en un 2,8%. Aquesta millora de dues dècimes respecte al compromís amb la Comissió Europea suposa un marge pel que fa a la despesa d'aquest 2025 d'uns 3.200 milions d'euros (cal tenir en compte que una dècima del PIB són uns 1.590 milions d'euros).
Finalment, s'utilitzaran partides dels pressupostos del 2023 –ara prorrogats– que ja no es necessiten perquè ja s'han executat i que es poden reconduir a altres qüestions. Aquesta última via ja es va utilitzar fa algunes setmanes. "Amb aquests mecanismes i romanents es podrà finançar tot sense pujades d’impostos, ni més dèficit públic ni endeutament", ha assegurat Sánchez. De fet, encara està pendent que s'aprovi l'aixecament de les regles fiscals per a la despesa en defensa.
Sumar veu el pla "exorbitat"
El soci minoritari de la coalició, Sumar, ha qualificat de "vertaderament exorbitat" el pla i protesta pel fet que no s'hagi fet una feina "d'anàlisi dels reptes i amenaces prioritàries, ni tampoc d'identificació objectiva de les necessitats concretes existents". És en aquest sentit que els ministres liderats per Yolanda Díaz veuen "especialment preocupant" les partides orientades a armament, perquè no se sap si "s'ajusten a les necessitats identificades com a capacitats que cal reforçar o com a garantia de l'autonomia estratègica". Fonts de la Moncloa matisen que, la majoria, són equipaments la vida útil dels quals està arribant a la fi, de manera que simplement es "modernitzen", però no s'amplien.
Des d'Esquerra, el seu portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, ha lamentat les dues decisions de Sánchez en les últimes 24 hores: "És capaç d'instaurar tres dies de dol en un estat aconfessional per la mort d'un papa pacifista i durant aquests tres dies anunciar 10.000 milions d'euros més en armes. Sánchez en estat pur", ha piulat a X. De la seva banda, la secretària general del partit lila, Ione Belarra, ha criticat el "major increment de despesa militar de la història del nostre país" i ha denunciat que el govern espanyol "es constitueix avui com un govern de guerra". El líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, també ha rebutjat el pla del govern espanyol i l'ha rebatejat com "d'autodefensa". "Sense acord al consell de ministres. Sense pressupostos. Sense autorització del Congrés. Sense detallar d'on traurà milers de milions d'euros", ha afirmat.
Des de Catalunya, el Govern de Salvador Illa ha saludat les inversions promeses pel president espanyol i ha expressat el seu desig "d'acompanyar" l'Estat en les polítiques de defensa per fer front al convuls context internacional. "Estem al costat d'Europa", ha afirmat la consellera i portaveu, Sílvia Paneque, en roda de premsa després del consell executiu. El Govern no preveu que el pla tingui cap impacte en els comptes de la Generalitat. De moment, assegura que no té dades de quin podria ser l'impacte dels 10.471 milions promesos en l'ecosistema empresarial català de la defensa i la seguretat.