Ruta Ramon Llull Catalunya

Els rastres de Llull en territori català són molt menys nombrosos que els que es poden rastrejar i recórrer a Mallorca, però també n’hi ha uns quants de destacats

Pere Antoni Pons
30/11/2014

Palma01 - Amb el rei Jaume II - Palau Reial Major, Barcelona

Es creu que va ser en aquest edifici gòtic on Ramon Llull va entrevistar-se diverses vegades amb el rei Jaume II d’Aragó, comte de Barcelona, a qui va demanar suport econòmic perquè li sufragàs les seves iniciatives de caràcter intel·lectual i proselitista.

02 - La intervenció de Penyafort - Catedral de Barcelona

Cargando
No hay anuncios

A la dreta de la basílica, hi ha el sepulcre de sant Ramon de Penyafort, una de les persones crucials en la trajectòria de Llull, ja que fou qui el va convèncer perquè, en acabar el seu primer pelegrinatge, optàs per emprendre la seva època de formació no a París, la destinació triada inicialment per Llull, sinó a Mallorca. No hi ha dubte que, avui, la geografia lul·liana seria tota una altra sense la intervenció de Penyafort.

03 - El manuscrit del testament - Castell de Vilassar de Dalt, Maresme

Cargando
No hay anuncios

És un castell gòtic on es guarda l’arxiu històric dels marquesos de Barberà. Entre els nombrosos documents que s’hi conserven, hi ha el manuscrit original del testament de Ramon Llull, dictat el 1313.

04 - Conversió dels infidels - Sinagoga Major, Barcelona

Cargando
No hay anuncios

Continuant amb la seva voluntat de convertir al cristianisme els infidels de les altres religions –sobretot els musulmans i els jueus–, el 1297 Ramon Llull va obtenir el permís del rei Jaume II per predicar a les sinagogues de Barcelona.

05 - Espais lul·lians - Diversos indrets, Barcelona

Cargando
No hay anuncios

Un passeig iconogràfic pels espais lul·lians de Catalunya per força hauria de passar pel monestir de Montserrat (Bages), on hi ha un gran monument de Josep Maria Subirachs dedicat a Llull; per la Universitat de Barcelona, on al vestíbul hi ha cinc estàtues de savis –un dels quals és Llull–; i pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, on hi ha una predel·la gòtica, on es veu el filòsof lapidat i una pintura barroca on se’l veu que llegeix.