Restes de ceràmica demostren l'ocupació de Bellpuig en època prehistòrica
En total, s'han trobat 41 unitats funeràries, de les quals se n'han excavat 22 en diferents espais del jaciment
PalmaRestes de ceràmica trobades en les excavacions de Bellpuig (Artà), demostren l'ocupació d'aquest indret en època prehistòrica. L'equip multidisciplinari que ha dut a terme la investigació arqueològica a Bellpuig, dirigit i coordinat per Cesc Busquets, ha explicat aquest dimarts en una conferència al teatre d'Artà, les troballes realitzades. Segons ha informat el Consell de Mallorca, les excavacions han permès documentar estrats i estructures que aporten dades noves sobre l'evolució de l'ocupació en aquest lloc.
El resultat ha estat la troballa de restes de ceràmica de cocció reduïda i mixta, que demostren l'ocupació d'aquest lloc durant l'època prehistòrica. A més, els períodes tardoantic i islàmic (segles VI-XII) es troben representats a través d'alguns murs i una important necròpolis. En total, s'han trobat 41 unitats funeràries, de les quals se n'han excavat 22 en diferents espais del jaciment. També s'han localitzat quatre sitges amb materials ceràmics que feien la funció d'abocadors, atribuïdes en el segle XIV. L'actuació s'emmarca dins del projecte de rehabilitació del conjunt de Bellpuig del Consell de Mallorca.
Així mateix, s’han recuperat alguns elements compatibles amb la Guerra Civil espanyola o el circuit estratègic de la II Guerra Mundial. Es tracta de gairebé 20 beines reglamentàries de Sevilla, pintes de munició, una cullera de context militar, una llauna de conserva del nord peninsular, una rajola anterior a la guerra, una ampolla de Palmil Jiménez (oli de ricí) i fragments de mina Lafitte. La intervenció arqueològica i l’estudi de les construccions existents també han evidenciat la reorganització d’aquest espai al llarg dels segles. Bellpuig va passar de ser un priorat a transformar-se en una casa de pagès, que poc després evolucionà cap a un complex amb una funció més agropecuària, més que residencial.
Continuació del projecte de rehabilitació
A partir d’ara, es durà a terme la consolidació dels murs de la quarta i darrera estança del conjunt arquitectònic, així com la restauració de la coberta. De fet, l’any 2018 el Servei de Patrimoni del Consell ja va començar a executar amb mitjans propis la consolidació dels murs de les tres primeres dependències. Ara, manca la quarta.
Aquesta intervenció, que finalitzarà previsiblement l’octubre de 2023, té un cost de 260.000 euros, més de 100.000 dels quals provenen del fons 'Next Generation' de la Unió Europea. Una vegada acabada aquesta acció, es preveu condicionar l’espai de l’església, que ja es va rehabilitar anteriorment. Concretament, s’adequarà l’espai i se’n durà a terme la museïtzació per obrir-lo al públic.
Cal recordar que l'any 2004, el conjunt de Bellpuig va ser declarat bé d’interès cultural en la categoria de monument. Format per una església, envoltada per quatre dependències i una sala polivalent, aquest grup de construccions, i especialment el monestir, és un dels millors exemples conservats del que es coneix com a "arquitectura de repoblament". D’ençà que aquest conjunt monumental va passar a ser propietat pública l’any 1999, s’han fet algunes campanyes arqueològiques d’intervenció amb mitjans propis del Consell de Mallorca, s’ha rehabilitat l’edifici de l’església, la brigada de Patrimoni hi ha fet una consolidació del mur i s’han dut a terme tasques periòdiques de manteniment i control vegetal.
