Repulsa aclaparadora de la premsa internacional

BarcelonaLa premsa occidental va arribar al quiosc de dol, amb el negre i el vermell com a colors dominants, en una mostra global de solidaritat amb el setmanari Charlie Hebdo.

A França, Le Monde apareixia amb la capçalera tenyida de negre i el titular “L’11 de Setembre francès”. Fins a tres diaris del país coincidien a titular “La llibertat assassinada”, en referència a un dels tres pilars -juntament amb la igualtat i la fraternitat- sobre els quals està construïda moralment la República. Una altra resposta ha sigut reproduir les portades més polèmiques de temàtica religiosa del Charlie Hebdo, com feia La Tribune. El diari Paris Normandie modificava la seva capçalera a Charlie Normandie i Le Soir col·locava una vinyeta en primera pàgina en què es veia uns humoristes lliurant una batalla armats amb llapis i el titular “Morts de riure”.

Només Le Figaro destacava en portada la duríssima foto dels dos encaputxats en el moment d’assassinar el policia Ahmed Merabet, tot i que la retallava per deixar fora de quadre l’agent mort. No era el cas a Espanya de diaris com El País, El Mundo, l’ Abc i La Vanguardia, que sí que van incloure la imatge completa, en una decisió que va generar un debat intens a les xarxes socials. La Razón va ser l’únic diari de Madrid que va evitar la foto en favor d’una vinyeta.

La publicació d’aquesta duríssima imatge en portada no ha sigut només una tendència dels mitjans espanyols. Als Estats Units es podia veure a les primeres pàgines de capçaleres com el New York Times, el Wall Street Journal i el sensacionalista New York Post.

A Catalunya, El Periódico optava per una portada simbòlica, en la qual es veia una mà sostenint una espelma. L’ARA també va fer una portada al·legòrica, que va convertir-se en una de les deu destacades pel Newseum de Washington en la seva selecció diària, feta entre 2.000 primeres pàgines d’arreu del món. Diversos diaris europeus van optar per respondre en forma de vinyeta. Era el cas del britànic The Independent : d’una portada ensangonada del Charlie Hebdo sorgia una mà que alçava el dit del mig, en un precís missatge als intolerants. Més dramàtica, la Gazet van Antwerpen dibuixava un personatge estès a terra, amb un doll de sang que tenia la forma d’un núvol de diàleg de còmic. També minimalista, Politiken deixava tota la portada en blanc, llevat d’una cantonada en què hi havia un llapis escapçat però que, malgrat tot, continuava escrivint.

A més, sis diaris del continent -El País, Le Monde, The Guardian, La Stampa, Süddeutsche Zeitung i Gazeta Wyborcza - van publicar un editorial conjunt en el qual s’afirmava: “Continuarem informant, investigant, entrevistant, editorialitzant, publicant i dibuixant sobre tots els temes que ens semblin legítims, en un esperit d’obertura, enriquiment intel·lectual i debat democràtic”.

Els vinyetistes responen

Els humoristes gràfics s’han significat també contra les amenaces integristes que els volen emmordassar. Lucille Clerk (01) triomfava a la xarxa gràcies a una imatge que es va atribuir en un primer moment, erròniament, a Banksy. Rob Tornoe (02) contraposava un terrorista a una munió de plomes, pinzells i retoladors, que l’apuntaven. Una estètica similar tenia el muntatge de Francisco J. Olea (03), que construïa un fusell amb els estris incruents dels dibuixants. Un dels homenatges més rellevants va ser el d’Uderzo, que als 87 anys va tornar a dibuixar Astèrix i Obèlix (04), que dipositaven una rosa en senyal de dol.

Ruben L. Oppenheimer va aconseguir més de 22.000 repiulades del seu dibuix que lligava l’atac a Charlie Hebdo als atemptats de l’11-S (05). Al New York Times, Chappatte (06) sentenciava: “Sense humor, estem tots morts”. I Signe Wilkinson (07), del Philadelphia Inquirer, es preguntava: “Qui ha fet més mal a Mahoma?”, al costat del dibuix d’un encaputxat amb Kalàixnikov i d’un dibuixant armat amb ploma i tinter. També tenia forma de pregunta la vinyeta de Steve Bell (08) al Guardian. Mostrava un dels assassins que exclamava: “Com és que els cabrons encara s’enriuen de nosaltres?”

Altres vinyetes destacades de la jornada d’ahir van ser les publicades per Joep Bertrams (09) ; Magnus Shaw (10), en un dibuix amb Charlie Brown, el personatge que va inspirar el nom de la revista; Jean Julien (11) ; James Walmesley (12), i Carlos Latuf (13), que denunciava el que considerava l’altra víctima de l’atac de divendres: els mateixos musulmans.