Per què recordem algunes coses i no unes altres?

BarcelonaSom el que recordem? Per què recordem algunes coses i no unes altres? Ens podem fiar realment de la nostra memòria? Possiblement un dels misteris més grans del nostre cos és el funcionament de la memòria, una eina indispensable per a la supervivència de l’espècie. Gràcies a ella podem recollir la informació nova, analitzar-la, guardar-la i recuperar-la més endavant. “La nostra memòria i la nostra vida són inseparables”, explica José María Ruiz-Vargas, catedràtic de Psicologia i autor de La memoria y la vida (Debate, 2023). 

“La vida és una narració que anem construint cada dia en l'univers privat de la nostra memòria, una factoria personal de records, gràcies a la qual som el que som i sabem qui som”, continua. En altres paraules, la memòria ens configura i crea la nostra identitat. Per això, “quan es perd la memòria, la persona deixa de ser algú, no sap qui és. El seu jo s’ha dissolt i la seva identitat s’ha perdut”, remarca Ruiz-Vargas.

Ara bé, ens podem refiar de la nostra memòria? Ruiz-Vargas assegura que sí, però que hem de tenir en compte una sèrie de qüestions sobre el seu funcionament. Per començar, cal recordar que la memòria “no funciona com una càmera de vídeo o fotogràfica”, sinó que guarda les experiències que ens passen a través del nostre prisma únic i intransferible. 

“La memòria humana ni menteix ni enganya ningú, com es tendeix a dir, perquè la seva funció no és restaurar realitats, sinó vivències”, matisa Ruiz-Vargas. Això explicaria per què, quan diverses persones presencien el mateix succés, després els seus records solen tenir algunes discrepàncies. “I, no obstant això, cap d’elles menteix”, remarca.

D’altra banda, la imaginació exerceix un poder molt gran sobre la nostra memòria. “El fet d’imaginar una cosa un sol cop pot deixar una empremta tan clara a la memòria que la probabilitat que es formi un record fals és molt alta”, destaca l’investigador, un fenomen que és molt fàcil que passi durant la infància. Tot i això, Ruiz-Vargas aclareix que tots els nostres records, en un grau o altre, tenen alguns detalls afegits, “encara que això no els converteixi en records falsos”.

Memòria selectiva

Per molt que ens hi esforcem, mai ho podem recordar tot. El que sembla un misteri és per què recordem algunes coses més que d’altres. Segons Ruiz-Vargas, hi ha tres factors clau que determinen la permanència d’un record a la ment. D'una banda, l’emoció que ens provoca. “El que vivim entre emocions queda gravat a la nostra memòria i es manté viu i accessible sempre”, explica. 

Un altre factor és el període de la vida en què ha passat: “Qualsevol adult de més de quaranta o cinquanta anys pot comprovar que els seus records més nítids i intensos emocionalment corresponen a esdeveniments viscuts entre els quinze i els vint-i-cinc anys, aproximadament”, concreta. Es tracta d’una etapa en què solen haver-hi moltes “primeres experiències”: el primer amor, el primer petó, la primera feina. “A més, la persona es troba en el període vital en què les capacitats cognitives es troben en la culminació del seu desenvolupament, de manera que es queden ben gravades a la memòria”, matisa.

Finalment, un element que augmenta i facilita la permanència dels records és la freqüència amb què s’evoquen. “És fàcil comprovar que, com més vegades expliques una història del teu passat, més fàcilment la recordaràs”, diu Ruiz-Vargas.

Maquillar el passat

Sovint passa que, a mesura que passa el temps, acabem recordant les coses que un dia van ser dolentes millors del que eren. Com pot ser? “En les persones joves, els records negatius s’imposen als positius, mentre que en les persones grans s’observa el contrari: predominen els records feliços”, assegura l’expert. 

Aquest fenomen, àmpliament estudiat, es produeix a causa de factors com la maduresa, l’experiència vital, el predomini de les emocions i els canvis en els objectius vitals. Esclar que també hi ha excepcions: “Les persones amb depressió no només no ho experimenten, sinó que tendeixen a percebre les seves vides més desgraciades i negatives que les dels altres”, matisa.

És cert que oblidem molta informació al llarg de la vida, però aquesta informació acostuma a estar lliure d’emocions personals, com una antiga contrasenya o la matrícula d’un cotxe que ja no tenim. En canvi, és impossible esborrar una experiència emocional, com una ruptura sentimental, la pèrdua d’algú estimat, una ofensa o una agressió. “Per molt que ho intentem, no és possible oblidar-ho. I, si s’intenta, pot provocar un «efecte rebot» i augmentar la seva presència i intensitat”, assegura Ruiz-Vargas.

En tot cas, en general el que volem és conservar una bona memòria. Com ho podem aconseguir? “No hi ha fórmules màgiques i, si n’hi ha, desconfieu d’elles”, alerta Ruiz-Vargas. “El millor consell per a mantenir la memòria en bon estat és fer-la servir”. Això vol dir fer coses tan senzilles com recordar, recuperar el passat i els coneixements que hem anat adquirint i evocar les experiències viscudes. En poques paraules: practicar cada dia l’art de recordar.