Rajoy i Sánchez veuen salvat el ‘match ball’ però s’han de moure
Delegat a MadridSi el PP i el PSOE opten per no autoenganyar-se, quan reuneixin les seves executives a Madrid al llarg del dia d’avui, tindran sobre la taula una papereta que és ben difícil de gestionar, malgrat que van celebrar com una victòria el fet que el sí no arribés al 50% dels vots. Al marge dels seus pobres resultats a Catalunya -les expectatives eren pitjors però s’han vist àmpliament superats per Ciutadans i la transversalitat ideològica del seu discurs unionista-, se’ls farà cada dia més inajornable resoldre el plet català, buscar una sortida per evitar que creixi el malestar que ha alimentat el procés.
Sabien que passaria perquè, tant si guanyava el sí amb majoria absoluta de vots i escons com si ho feia només en seients al Parlament, era inqüestionable que una àmplia majoria dels catalans estan a favor d’un canvi en l’ statu quo sorgit de la Transició. L’independentisme és majoritari i les terceres vies sumen 27 escons addicionals. Una demanda, la d’un canvi de fons en el model d’estat, que l’Estatut del 2006 no només no va resoldre per a una generació, tal com es proposava, sinó que va agreujar amb la sentència del TC.
Els grans partits amb possibilitats d’arribar al desembre a la Moncloa no es plantegen, en cap cas, donar ales a un procés que acabi amb la independència, més encara veient els resultats. S’hauran de debatre entre dues vies: l’immobilisme -una opció que, aparentment, els pot ser més còmoda però que podria seguir alimentant l’independentisme fins a fer-lo realment majoritari- o abordar les reformes institucionals com a oferta a una societat catalana a la qual els costarà convèncer de desistir del dret a decidir. Les línies vermelles que, en temes nacionals o de defensa de la igualtat, han marcat uns i altres presenten a simple vista poc marge i obligaran a recórrer a la imaginació a partir del desembre, també en funció de les majories al Congrés de Diputats.
La mort per inanició
Rajoy ha actuat amb coherència, tot i que no ha tingut el premi esperat, i el forat que li fa Ciutadans encén els llums d’alarma amb la vista posada a les generals. En els més de tres anys que dura el procés, el president espanyol ha donat per fet que l’independentisme moriria sol, ja fos per la recuperació econòmica o per la incapacitat dels actors del sí de posar-se d’acord davant el mur infranquejable en què ha convertit les institucions de l’Estat gràcies a la seva majoria absoluta.
Ha mantingut aquesta postura i en aquesta campanya, que no ha sigut precisament còmoda per al no -ha acabat acceptant el tarannà plebiscitari-, ha fet el mateix. En una de les seves visites recents a Barcelona el líder del PP va sopar amb un grup d’influents empresaris a casa del comte de Godó. Segons una font coneixedora de la trobada, els empresaris, partidaris que el govern central fes algun gest que donés aire a la delmada tercera via, van sortir-ne molt desencantats. Res de res i tan sols una idea: que Junts pel Sí i Artur Mas tinguessin una forta dependència de la CUP per fer políticament inviable el procés. I és ben bé el que va passar ahir a la nit. Si ha d’arribar una solució, en forma d’oferta o de negociació, difícilment serà amb aquest president del govern, poc amic d’obrir el meló de les reformes.
Dijous, mà dura al Congrés
L’immobilisme de Rajoy, que aquest mateix dijous aprovarà al Congrés la reforma exprés per donar poder al Tribunal Constitucional per frenar el procés si cal amb inhabilitacions o altres mesures polítiques i legals, conviu amb una posició molt més incòmoda del PSOE tot i el bàlsam de l’acceptable resultat de Miquel Iceta, que la direcció federal presentarà com una prova de la seva bona forma a les portes de les generals, i més veient la punxada de Podem. La contradicció del PSOE és damunt la taula. D’una banda, Pedro Sánchez, que s’ha declarat no partidari del dret a decidir, ha compromès el seu suport a les mesures legals que pugui promoure Rajoy per fer respectar la Constitució. Voldrà, en qualsevol cas, negociar-les per garantir que les respostes siguin “proporcionades”.
De l’altra, el resultat a Catalunya l’obligarà a assumir com a inajornable la reforma constitucional. I la palanca l’haurà de fer de la mà de Podem, insatisfeta del seu resultat d’ahir i també amb la complicitat d’alguns sectors del PP, que a poc a poc van prenent consciència que alguna cosa s’ha de fer.
La carpeta segueix present
Les eleccions eren catalanes, es decidia el futur de Catalunya, però també se’n podien treure pistes sobre què pot passar a Espanya el 20 de desembre. D’entrada, la carpeta catalana, juntament amb la de la regeneració i la recuperació econòmica, serà prioritària. Avui segurament els portaveus del PSOE i el PP, més que no pas analitzar el seu mal resultat, demanaran que Mas no sigui president i assenyalaran la dependència de la CUP. Sánchez es mourà a partir d’ara per fer realitat les reformes i Rajoy per parar la sagnia de vots cap a C’s. Hauran de prendre decisions a partir del desembre. La carpeta no es tanca.