Sant Agustí, una festa sense bous ni marquès
La celebració felanitxera esquiva el mal temps i llueix en un any de reivindicacions i la reobertura de la plaça de La Macarena, 17 anys després, sense toros, però amb un berenar per a 300 persones
This browser does not support the video element.
FelanitxNi bous ni marquès, la zona lliure de la Quíbia felanitxera és avui territori de Sant Agustí, una festa que, com els darrers anys des de 1984, ha començat de bon dematí amb el mític i típic pregó del Cosso, la penya taurina reconvertida a la protesta i la ironia d’ençà que va tancar la plaça de toros de La Macarena, el 2008.
Enguany fa 41 anys que la penya del Cosso organitza cada 28 d’agost un pregó alternatiu que, al final, s’acaba convertint amb l’oficiós i el més seguit pel poble. Un recull sarcàstic de l’actualitat política i social passada per un sedàs de mala llet controlada.
Enguany la performance de la plaça de l’Arraval ha estat protagonitzada pels sons i les paraules dels Xeremiers de Mallorca, que entre estelades, banderes en suport al poble palestí i protestes per la macrogagranja de quiques o la massificació turística, han ressonat amb la força dels flabiols i els tamborinos.
De fet, l’acte ha començat amb un nombrós grup de banyistes anglesos i alemanys —s’ha mencionat el balcòning i a la compra de finques a foravila— damunt l’escenari, amb tovalloles, banyadors i dubtoses maneres i estètica. Tot seguit, un jove amb la camiseta de la selecció argentina de futbol i accent porteny, ha fet de mestre de cerimònies. “Em dic Diego Armando de Colom i Adrover, descendent de felanitxers emigrats a San Pedro”.
This browser does not support the video element.
El grup ha fet menció també del sentiment de tribu del poble felanitxer i mallorquí, per extensió, com a defensa ‘índia’ davant “els rostres pàl·lids cada cop més nombrosos”, en clara referència als estrangers que cada estiu omplen de manera desorbitada l’illa. “Cada cop que veig guiris not que tenc més calor. Arruix guiris!”, ha dit Pep Toni Rubio tot just ser presentat com el primer dels xeremiers.
“Perquè aquí no sou menets de cordeta, ni teniu rei, ni teniu marquès… sou uns palestins cosseros! I nosaltres estam orgullosos de ser els vostres pastors des de fa tants d’anys” han dit els sis, davant la devoció d’un públic entregat. Entregat a la festa, però no al “marquès manacorer”, que ha fet acte de presència entrant per un lateral de la plaça, dins una pastera plena de banderetes d’Espanya i una americana ben noble.
A dalt de l’escenari l’esperava la batlessa (també fictícia) de Felanitx, Catalina Soler Carreixeta, que ha recreat el seu conflicte policial abans de rebre Rafa Nadal i posar-li la corona reial en reconeixement de l’amor del poble felanitxer cap a l’ídol veí. Maria Hein i Fades han tancat la festa a l’Arraval amb l’himne d’enguany, una versió de la cançó ‘La morocha’.
La Macarena
I mentre això succeïa i fins a les 13 h, a l’antiga plaça de toros de La Macarena, més de 300 persones disfrutaven d’un berenar de frit i gelat, entre passos dobles, olés i la presència del mític banderiller, Isidoro Ruiz Romero, arribat des de Ciutat per a l’ocasió i que ha trepitjat novament l’arena felanitxera després de quasi 20 anys sense fer-ho. Emocionat ha dedicat una verònica al públic, que també ha gaudit d’una altra referència local, Juan ‘De Miedo’ que ha cantat alguns dels seus grans èxits.
Passades les 12.30 h i acabat l’ofici solemne per Sant Agustí a l’església de Sant Alfons, ha tocat afinar la mirada al ‘Palio’, als cavallets i als gegants felanitxers, que han, entre tots, compost una estampa digna de veure i que ha precedit com cada any, a la passada de les autoritats per davall el domàs vermell i la Quica (la mascota dissecada de la penya).
En aquesta ocasió una representació magre i sense polítics destacats de l’escena balear. Regidors i batlessa han passat sense més incidències entre degotissos d’aigua, cervesa i un mescladís del qual semblaven plomes.
El capvespre, després de la pertinent menjua i recolzament de barra, s’ha obert a la música en directe, a la interacció social de carrer i cotxeres i a l’aròmia d’un dia alegre, per mor de la festa i del cel, que tot el que semblava, no ha arribat a descarregar.