Quina és la roba catalana que triomfa a Corea, els EUA o a la Xina?

BARCELONASi hi ha un sector històricament prolífic a l'exportació des de Catalunya és el del tèxtil. També durant els últims trenta anys, on trobem dos noms que s'han mantingut entre els líders mundials d'una indústria amb tanta competència com és la moda per a tota mena de públic i butxaques. És especialment rellevant el cas de Mango, fundada per Isak Andic a Barcelona l'any 1972 i amb seu a Palau-solità i Plegamans. A aquesta multinacional no li cal presentació: compta amb 2.600 botigues físiques arreu del món i supera els 12.000 empleats. L'altra gran empresa tèxtil catalana és Desigual, que manté 393 establiments oberts als cinc continents.

Fora d'aquests gegants que competeixen amb els grans imperis de la indústria, com Inditex o H&M, durant molts anys va ser habitual topar-se amb peces de roba catalana quan sorties a l'estranger. ¿Alguns exemples? Custo, Munich, Toni Miro, Punto Blanco o Meyba –molt popular durant els anys vuitanta i noranta, quan vestia equips de futbol com el Barça, l'Atlético de Madrid o el Porto.

Però la moda catalana no ha parat, ni para, d'exportar talent que triomfa arreu del món. L'últim gran fenomen d'èxit és Nude Project, que es considera la gran marca de i per a la generació Z. La seva és una història rutilant i rapidíssima. Fundada a Barcelona, on hi ha la seu central, per un madrileny i un burgalès de menys de 20 anys, va tenir un ascens tan meteòric que avui dia costa trobar-li el sostre. Aposten per una fórmula senzilla a primera vista, però han encertat de ple: dessuadores i samarretes amb clara inspiració de les marques urbanes d'avui, de Supreme a Off-White.

Actius des del 2018 i amb un capital inicial de només 600 euros, s'han fet forts fent comunitat; és a dir, que la gent que porta un dels seus jerseis o samarretes sent que està formant part d'alguna cosa, en aquest cas un grup de gent d'avui, contemporània, que escolta música amb ritmes urbans i vesteix amb roba ampla. Això ha agradat a algunes grans estrelles de la música, com Bad Gyal, Rauw Alejandro, Billie Eilish o Quevedo, que han lluït la seva roba i han servit d'imant pels clients joves d'avui. L'obertura de la seva botiga a Fuencarral (Madrid) va ser un esdeveniment tan multitudinari que va obrir els telenotícies estatals a causa del caos que van formar les grans cues per entrar. Avui dia també tenen botigues a Barcelona, València i Milà, i esperen tenir-ne aviat a altres països europeus.

Les samarretes de Nude Project no són les úniques que, des de Barcelona, han viatjat per tot el planeta. La marca TwoThirds, que factura més de 20 milions d'euros anuals, no té botigues físiques, però la venda online dels seus dissenys sostenibles l'ha portat a tot arreu, especialment a Europa i als Estats Units. La marca fundada per Lutz Schwenke a l'avinguda Tibidabo aposta per la roba casual d'inspiració surfera i amb molta relació amb el mar. Camises, vestits, dessuadores, jaquetes o samarretes per a dona i home que produeixen principalment al continent, i s'asseguren que participin el màxim possible d'energies renovables en la cadena de producció.

Pel que fa a roba més minoritària i exclusiva, la dissenyadora catalana Paloma Lanna també s'està fent un nom al panorama internacional gràcies a Paloma Wool, la marca que va fundar el 2014. És un projecte amb més de 600.000 seguidors a Instagram que mescla fotografia i roba que s'està exportant internacionalment, especialment a Nova York i Londres. Gràcies a la seva connexió amb l'art, durant aquest 2023 ha fet una gira mundial de botigues pop-up que l'ha portat a Seül, Los Angeles i Amsterdam, entre altres ciutats.

Èxit entre grans i petits. I és que també hi ha roba infantil triomfant en indrets llunyans. Little Creative Factory, de Cristina Fernández, que s'ha establert entre Brooklyn i Barcelona i que exporta gairebé la totalitat de la seva producció, o Bobo Choses, marca infantil que també té una línia de roba adulta que té un gran èxit en països com Corea del Sud. També Cóndor, casa centenària vinculada a Punto Blanco, té un altíssim percentatge de venda en països com Romania, Holanda, Corea del Sud i, especialment, la Xina.

Febre 'sneakers'

El tèxtil català no és aliè a l'efervescència de les vambes, cada vegada més populars i alhora exclusives: el fet que s'hagin incorporat als looks per anar a la feina, quan fins fa uns anys estaven reservades al temps d'oci, les ha diversificat a nivells insospitats. En aquest sentit, hi ha diverses marques que han pres el relleu de Munich, emblema històric, i encara en plena forma, de la vamba catalana. Signatures com Saye o Mates, un calçat pràcticament de culte al Japó, s'han exportat amb èxit.

Precisament fins al país del sol naixent han arribat les Mikakus, les vambes que va fundar Andrés Iniesta a Barcelona, fins al punt d'obrir una botiga a Kobe, la ciutat japonesa on va jugar els últims anys. Una botiga que se sumava a l'establiment que tenen a la rambla de Catalunya barcelonina, on hi ha la seva seu central. Asseguren que volen exportar l'estil de la ciutat catalana a tot el món, i de moment ja venen a 70 països diferents. Qui també disposa d'una gran part de la facturació a l'estranger són les Tropicfeel, que asseguren que un 25% de les seves vendes provenen dels Estats Units, a més de servir producte a altres països com el Regne Unit i Alemanya.

Pel que fa a calçat també cal destacar Naguisa, el projecte d'espardenyes que van iniciar a Barcelona Clàudia Pérez Polo i Pablo Izquierdo. Han aconseguit vendre milers de parells d'aquesta sandàlia tradicional catalana al Japó i Corea del Sud; tenen un 70% de la seva facturació fora de l'estat espanyol.

L'auge del bolso català

Si hi ha un sector que no para de créixer és el del complement i, més concretament, el de la motxilla i el bolso. Avui dia és ben fàcil anar pel món i creuar-te amb una Bismärkk, una Ölend o una Nukak, totes elles marques de motxilles barcelonines que pràcticament són una tendència pròpia –i internacional– de la bossa catalana.

També amb el bolso, el tèxtil català ha obtingut grans resultats a l'estranger gràcies a The Sand, fundada per Laura Riera i que s'està fent forta especialment a Anglaterra, com també li ha passat a Hereu, una petita firma barcelonina que ha enamorat a tota una icònica britànica com Alexa Chung. Avui dia és gairebé més fàcil de trobar un bolso seu al Japó o als Estats Units que Barcelona.