Quedam sense aigua: el Pla i Eivissa, al límit

Les tres dessaladores d’Eivissa funcionen al 100% sense marge d’error. Una avaria “seria molt delicada”, admet un tècnic de Recursos Hídrics. Els aqüífers de la Pitiüsa major es troben al 34%. Només que baixin quatre punts, s’hauria de decretar emergència. També el Pla de Mallorca viu una situació crítica, especialment municipis com Porreres, Algaida o Montuïri. Sense els viatges de camions no hi hauria aigua per al subministrament, ja que els pous estan eixuts. “A alguns pobles ens quedam sense aigua i a altres és que ja no n’hi ha. Això ve d’enrere. Estam cansats de repetir que així no podem seguir”, afirma la presidenta de la Mancomunitat del Pla, Joana Maria Pascual.

Segons les dades de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, un 98,4% del territori de les Illes es troba en prealerta de sequera, amb un 48% dels recursos subterranis disponibles, dos punts menys que l’any passat al mateix període. El 2024 ja va ser un any crític en termes d’aigua. Crida també l’atenció Menorca, que baixa sis punts respecte de l’any anterior, tot i tenir una menor pressió humana proporcional que Mallorca o les Pitiüses. Així, afronta l’estiu amb només un 42% dels recursos disponibles als aqüífers de l’illa.

El crit de desesperació de la presidenta de la Mancomunitat del Pla retrata una crisi hídrica que va molt més enllà de l’estiu. En determinats pobles del Pla, la manca d’aigua és estructural. Només per subministrar-la amb camions als municipis que la necessiten, els veïns de la Mancomunitat es reparteixen el cost de mig milió d’euros anual, tot i que es rep puntualment el suport de fons autonòmics. “Però l’any passat, els ajuntaments vàrem gastar més del que podem a causa de la regla de despesa. Això significa que tècnicament no és assumible continuar fent això”, denuncia Pascual. Precisament aquests dies la majoria de dretes del Parlament ha rebutjat aprovar una partida extraordinària per finançar el transport d’aigua en camions.

Per què el Pla no té aigua

Si el Pla no ha viscut els increments de població exponencials que han experimentat altres indrets de Mallorca o la resta de les Balears, i tampoc no té massa turisme, per què no té aigua? La resposta és molt senzilla: precisament perquè ni té grans poblacions ni turisme. Basta observar on s’han construït les dessaladores:Palma, Andratx, Calvià, Alcúdia, Eivissa, Sant Antoni, Santa Eulària, Menorca i Formentera. “No tenim dessaladores a prop ni una xarxa d’interconnexió amb la general que ens permeti rebre l’aigua”, explica Pascual. “Els veïns dels nostres pobles no entenen que no puguin regar els cossiols. Després van a la costa i veuen els hotels amb jardins de gespa, regats dia sí i dia també, per no xerrar de la quantitat de piscines”, sentencia.

“Tan desesperats estàvem que fa uns anys férem un projecte com a Mancomunitat, ens donaren una ajuda, però el temps d’execució no ens bastava perquè ni és la nostra competència ni hi estam capacitats. Fa anys que ens asseguren que s’arreglarà, però aquí l’únic que tenim avui dia són camions i promeses”, conclou Pascual.

Segons l’expert de la UIB,Cels García, “la situació del Pla ve d’enrere, té problemes de qualitat en alguns municipis i de quantitat, entre altres”. “Abaqua, és a dir, el Govern, ha de resoldre la situació com ha fet en altres indrets i connectar-los al que es coneix com la xarxa en alta, que significa l’accés al sistema general d’aigua i poder donar seguretat hídrica”, afirma.

Garcia també vol incidir en el model econòmic i la pressió humana que genera sobre els recursos en general, ja que “tot està relacionat”. “Si Palma incrementa la capacitat de dessalació perquè està planificant nous creixements urbanístics, necessitaran l’aigua. Això vol dir que els pobles del Pla se’n tornaran a quedar sense, per molt connectats a la xarxa que estiguin”, adverteix.

La Direcció General de Recursos hídrics multiplica els seus esforços, però no nega que es troba “davant un panorama molt complicat”, admet el responsable de l’àrea, Joan Calafat, per a qui la connexió dels pobles del Pla“ha de ser una prioritat”.

A una cada vegada més habitual manca de pluges, cal afegir-hi un juny extraordinàriament càlid, amb 3,3 graus per damunt de la mitjana històrica. Palma –poc acostumada a consumir aigua de la dessaladora perquè el batle Jaime Martínez no vol pagar grans factures a Abaqua (propietari de la instal·lació)–s’ha vist obligada a reforçar el seu subministrament amb aigua de la dessaladora d’Alcúdia. “A més, els embassaments també tenen menys quantitat de la que disposaven altres anys. La situació no és bona. Tot i que alguns municipis es resisteixen a fer restriccions, el que hem de tenir clar és que la qualitat del subministrament enguany no serà bona”, admet el director general de Recursos Hídrics.

Eivissa, l’illa més crítica

L’increment de població i turisme que ha patit Eivissa ha duit els aqüífers al límit: han obligat a subministrar aigua amb les tres dessaladores, que ja es troben al 100% de la seva capacitat de producció. Només Santa Eulària, amb un 65%; i Sant Joan, amb un 45% aproximadament; s’abasteixen del subsol. “La resta ja només poden comptar amb la dessaladora perquè s’han salinitzat els aqüífers per sobreexplotació. Cal revisar-ne el model i ser molt prudents, perquè en cas contrari es cronificarà aquesta fragilitat del sistema”, assegura Cels García.

Hi ha coincidència en posar en marxa una quarta dessaladora, “però el problema és que, amb més aigua dessalada, a Eivissa s’augmentarà el nombre de llicències urbanístiques”. “No n’aprenem i aquí només es veu el negoci. És un disbarat el que passa amb l’aigua, amb camions anant a vil·les a omplir piscines. No som conscients del mal que estam fent a la terra i al subsol, amb aquesta política de tot val”, etziba la portaveu del GEN-GOB, Neus Prats. La realitat és que avui dia una desena de municipis a les Illes apliquen algunes restriccions, però els batles es resisteixen a prendre mesures perquè es consideren impopulars, mentre que els ecologistes les veuen com a educatives. “Ara bé, tancar l’aixeta als pobles petits perquè els turistes no mirin prim, no té cap sentit”, diu Miquel Frau, enginyer i expert en instal·lacions hídriques.