Per què hi ha espècies que són més longeves que d’altres?

BarcelonaHi ha un tipus d’ocell, l’escateret o ocell de tempesta, que habitualment viu mar endins i només s’apropa a la costa quan hi ha mal temps o per reproduir-se. No és gaire més gran que un pardal, pesa uns 40 grams, i malgrat la seva mida pot arribar a viure 40 anys. Molt, per ser un ocell. És una de les espècies que més sedueixen l’ecòleg i ornitòleg nord-americà Robert E. Ricklefs, que ahir va recollir el premi Ramon Margalef d’Ecologia 2015 en reconeixement a les seves aportacions.

Ricklefs ha passat moltes hores estudiant aquest petit ocell, que exemplifica una de les qüestions a què busca resposta amb la seva recerca: per què unes espècies han aconseguit ser més longeves que d’altres. Aquesta pregunta forma part de la seva recerca en biologia evolutiva, un camp que Ricklefs, com a investigador de la Universitat de l’estat de Missouri, a St. Louis, ha integrat en d’altres com la paleontologia i l’ecologia funcional. Vol comprendre els patrons i processos de les comunitats, així com els mecanismes que controlen els canvis de la biodiversitat. “Creiem que les espècies que viuen més anys són les que han tingut menys depredadors i així han pogut evolucionar cap a una vida més llarga”, explica Ricklefs en una entrevista amb l’ARA. “Un ratolí viu entre 2 i 3 anys, mentre que un ratpenat, que no és gaire més gran, viu cap als 11 anys, i fins i tot hi ha altres espècies pròximes, com la rata talp nua, que viu a l’Àfrica, que pot arribar a fer-ho durant 30 anys”, especifica l’ornitòleg i ecòleg nord-americà. La clau és la falta de depredadors i l’èxit reproductiu, dos indicadors que li han permès arribar a interessants conclusions. “El professor Ricklefs ha aconseguit amb èxit un dels primers models predictius quantitatius sobre un tret vital, el de l’optimització de la taxa de creixement, publicat a Ecology el 1984”, explica Joan Lluís Pretus, del departament d’ecologia de la Universitat de Barcelona, en la glossa sobre Ricklefs amb motiu del premi Margalef.

Cinc dècades d’influència

Amb el guardó, el jurat reconeix “la seva influència integral durant gairebé cinc dècades a tota una generació d’ecòlegs”. Ricklefs ha treballat sobretot en les teories que expliquen la diversitat biològica de les comunitats, i ha combinat un extens treball de camp amb fonaments teòrics que han canviat el paradigma de l’ecologia de la comunitat. Ha integrat la biologia evolutiva, la paleontologia i l’ecologia funcional per comprendre els patrons i processos de les comunitats, així com els mecanismes que controlen els canvis en la biodiversitat.

La profunda empremta de Ricklefs en el pensament científic es recolza en més de 300 articles en diverses publicacions de referència i en els seus quatre llibres, molt especialment els textos Ecology i The economy of nature. Fa 50 anys, quan en tenia poc més de 20, va publicar el seu primer article a la revista Condor, en un moment en què l’ecologia estava en plena efervescència intel·lectual. La passió de Ricklefs per aquesta matèria, i pels ocells en concret, tot just començava a donar fruits quan s’acabava de publicar una de les obres que més consciències han remogut, Primavera silenciosa, de Rachel Carson, que exposa l’impacte del DDT sobre els ocells arran de la desaparició dels seus cants. “El 1962 Carson tenia 20 anys. Ella va treure a la llum un problema ben real i va despertar moltes consciències”, afirma l’ecòleg.

En ell també van tenir una influència directa Paul Ehrlich, de Stanford (també guardonat amb el premi Margalef), i Robert MacArthur, en un moment en què l’ecologia de comunitats, centrada en la diversitat biològica, estava en auge. Una de les últimes aportacions de Ricklefs ha sigut l’estudi de la relació entre els paràsits i els seus hostes i la seva influència en les poblacions. S’ha centrat en l’estudi de la forma de malària que afecta els ocells.