Quatre municipis no han fet cap pla urbanístic en tota la democràcia
Selva, Ariany, Lloret i Búger no han estat capaços d'aprovar els instruments de planificació que preveu la llei des del 1975 i no s'han adaptat a les normatives de compliment obligat
PalmaHa transcorregut pràcticament mig segle des que s’aprovà la Llei del sòl del 1975, la qual preveu –recollint el que ja deia la del 1956– que els ajuntaments han de dibuixar el model territorial que volen aplicar, on i com créixer i fer zones verdes. En definitiva, aquesta norma estableix que els consistoris han d’elaborar el seu projecte urbanístic. Després de cinc dècades, encara queden quatre ajuntaments a les Balears, tots de Mallorca, que no han estat capaços d’elaborar cap instrument de planificació territorial propi. Selva, Ariany, Lloret i Búger no tenen ni pla general ni normes subsidiàries, els dos instruments principals que preveu la normativa per organitzar el territori de cada municipi, fins que la Llei d’urbanisme de les Balears va establir com a única figura la del pla general.
Quines conseqüències té això? D’alguna manera, aquests municipis poden esquivar part de les normatives territorials que s’han aprovat de llavors ençà, les quals solen ser més restrictives i enfocades a la conservació: des de la Llei d’Espais Naturals a la de sòl rústic i el mateix Pla Territorial de Mallorca. “Hi ha molts aspectes de la normativa urbanística que no són d’aplicació directa i és necessari que els ajuntaments ho incorporin en el seu planejament. Si no ho fan, si no elaboren i aproven plans generals o normes subsidiàries, ens trobam davant una situació irregular, que és molt poc acceptable després de tants anys”, explica l’expert en urbanisme i exresponsable de l’Oficina d’Informació Urbanística del Col·legi d’Arquitectes de les Balears, Pedro Carretero.
Aquesta situació és especialment preocupant en els àmbits urbans, on les normatives estableixen criteris generals de preservació dels pobles i els seus entorns: la integració ambiental i paisatgística, i les alçades, que impliquen restriccions en aspectes com la densitat de població o determinats aprofitaments. “En el sòl rústic no és tan preocupant, perquè hi ha normativa d’aplicació directa i és més difícil esquivar-la. Però en sòl urbà, a ningú se li escapa que si un ajuntament no fa el planejament, pot aconseguir desenvolupar una zona i majors aprofitaments urbanístics”, confirma Carretero. El cas del Pla Territorial és un bon exemple de la lentitud per planificar els models municipals. La primera versió es va aprovar el 2004. Deu anys després, quan tocava iniciar-ne la revisió, la majoria de municipis de Mallorca no havia adaptat el seu planejament a aquest instrument. I encara ara no ho han fet. “És evident que alguna cosa falla i que segurament no hi ha un sol factor. D’entrada, hi ha ajuntaments petits, amb pocs mitjans, i també és cert que la gran complexitat normativa no ho posa fàcil. Ara bé, els ajuntaments hem de fer autocrítica”, admet el president de la Federació de municipis de les Balears (FELIB), Toni Salas.
Xalets a Selva
Selva, on la justícia va investigar la concessió sistemàtica de llicències de grans xalets en sòl rústic fa uns 15 anys, és un dels ajuntaments que no ha aprovat mai cap instrument de planejament. Com la resta dels que es troben en la mateixa situació, funciona amb una simple delimitació de sòl urbà, que els tècnics no consideren de cap manera una eina de planejament. Davant de la inacció d’aquest ajuntament, i la d’altres com el de Lloret i el d’Ariany, el departament de Territori del Consell va fer el 2019 el que li permet la llei:iniciar subsidiàriament la redacció d’un pla urbanístic que va encarregar a un equip tècnic contractat expressament –anteriorment havia començat el de Búger. “Ens l’havien d’entregar l’any passat, però encara no ho han fet. Vàrem aprovar la delimitació dels nuclis urbans i el Catàleg de Patrimoni el maig del 2020, amb 350 fitxes d’elements protegits. Ara estam en mans del Consell pel que fa a tenir una primera proposta de Pla General”, s’excusa el batle de Selva, Joan Rotger. El fet és que el Departament de Territori del la institució insular ha recordat en diferents ocasions que “són els municipis els que en condicions normals han de triar el model urbanístic que volen els seus veïns, són els competents. El Consell els pot donar suport tècnic i ajuda, però no pot decidir per ells”.
No només aquests ajuntaments petits van a passa de tortuga a l’hora de planificar el territori i d’incorporar els preceptes legals. Llevat dels més grans, la major part dels municipis mallorquins tampoc tenen pla general. Funcionen amb normes subsidiàries. “Hem de recordar que, originàriament, només eren eines transitòries, però han esdevingut el més habitual. Això dona una idea de la realitat que tenim”, explica Carretero. En canvi, la majoria de municipis de Menorca tenen pla general, i a les Pitiüses, Eivissa i Sant Antoni també el tenen aprovat.
En tot cas, la complexitat de la normativa urbanística a les Balears és important, i els ajuntaments, sobretot els més petits, “no disposen dels equips tècnics necessaris”, diu Toni Salas. “És bo que el Consell faci acords amb els municipis per acompanyar aquests processos, però també hem de treballar fórmules més efectives”, afegeix. Salas, que també és batle de Costix i es posa d’exemple a l’hora de retratar la dificultat dels tràmits. “Vàrem aprovar inicialment el Pla General l’octubre de 2007, i definitivament fa un mes, l’abril de 2023. Un dels grans inconvenients és que tu envies la primera proposta i el Consell et fa 14 prescripcions tècniques. Les resols, el tornes a presentar i te’n posen 45 més. Així no pot ser, necessitam evitar aquesta manera de funcionar”, conclou el president de la FELIB.
En tot cas, la dificultat dels procediments, la normativa farragosa i la manca de coordinació no ho expliquen tot. Un advocat especialista en la matèria que demana l’anonimat ho té clar: “Per contractar grups de música cars per a una revetla, els ajuntaments grossos i petits tenen recursos. Però per posar un equip redactor d’un pla general, diuen que no n’hi ha. No ens enganyem. Hi ha ajuntaments que, si no han aprovat instruments de planejament urbanístic després de 40 anys, és perquè no volen. No fer-ho permet autoritzar usos i aprofitaments, sobretot en sòl urbà, que són molt suculents per als promotors. Hi ha molts interessos en joc”, diu.
El cinquè municipi que avui dia no té cap instrument de planejament aprovat definitivament a Mallorca és Estellencs. Però, en el seu cas, va aprovar unes normes subsidiàries el 2008 que el Tribunal Superior de Justícia va anul·lar el 2010 perquè va considerar que hi mancava un estudi econòmic de les conseqüències que tindria aquesta norma, ja que es tractava d’una ordenació integral del municipi. En la sentència, el tribunal va manifestar que, per l’abast del document, era molt més que “una delimitació del sòl rústic i urbà”, i que hauria d’haver-se tramitat un pla general.
Després de deu anys de tramitació, la Comissió d’Urbanisme va aprovar divendres per unanimitat les normes subsidiàries d’Andratx. Aquest municipi va protagonitzar precisament un episodi lamentable en matèria urbanística durant l’etapa d’Eugenio Hidalgo, amb un seguit de llicències il·legals i altres malifetes que precisament aprofitaven, entre altres coses, un planejament municipal obsolet i una interpretació irregular i forçada. En el departament de Territori del Consell, amb Maria Antònia Garcies al capdavant, hi ha satisfacció per aquest final d’etapa, després d’un mandat intens amb més de 80 modificacions puntuals a diferents municipis. A més, els darrers anys s’han duit a terme aprovacions importants, com els plans generals de Calvià, Manacor, Felanitx (en aquest cas inicial) i el Pla General de Palma, que des del 2021 té una aprovació inicial. Fonts del departament destaquen la feina que s’ha fet i l’impuls d’acords amb els ajuntaments que necessiten suport tècnic.
