Quatre illes, un país... Nova York!

Eivissa“New York, New York!”, cantava Frank Sinatra amb la seva veu de baix baríton i exaltant entusiasme. Amb la mateixa alegria, o més, ha estat rebuda pel sector turístic eivissenc la notícia del nou vol directe entre el Codolar i Nova York, exactament amb l’aeroport de Newark, a uns 24 quilòmetres de la ciutat. “Una gran notícia per a Eivissa”, ha dit el Consell eivissenc; una valoració que ha estat replicada per Foment del Turisme, els hotelers i les agències de viatges. Certament és un fet notable, que un aeroport que duu el nom d’una platja de còdols s’uneixi directament amb una ciutat de 8,8 milions d’habitants, una de les capitals culturals del món; a l’àrea metropolitana de Nova York hi viuen uns 22 milions de persones, xifra que ens serveix per calibrar el potencial de la destinació. La nova ruta començarà el juny del 2027 amb quatre vols setmanals; els bitllets ja es poden adquirir al web d’United Airlines a partir de 587 euros, preus que escalen ràpidament cap als 1.000 euros o més així com avança la temporada.

En realitat, en cas que la ruta sigui un èxit absolut, tampoc no ho notarem gaire: l’avió que operarà el trajecte, un Airbus A321XLR es configura amb una capacitat màxima de 220 passatgers: 880 turistes més a la setmana són una gota en el mar ingent i tempestuós de visitants que rep el Codolar: només el juliol han arribat a Eivissa i Formentera uns 711.000 turistes, 2,12 milions si agafam el total dels sis primers mesos de l’any. Si la ruta arriba a consolidar-se, segur que tindrà també bona acollida entre els pitiüsos, que podran visitar la ‘ciutat que mai no dorm’ –així ho diu Frank Sinatra– sense haver de passar per Barcelona, Madrid o Palma.

Menorca paranormal

Per Palma haureu de continuar passant si voleu anar aquest estiu d’Eivissa a Menorca o viceversa. Als eivissencs ens encanta Menorca, no he conegut mai un eivissenc que no en parli bé; ignor què diuen de nosaltres els menorquins, supòs que no gaire cosa, ateses les escasses facilitats que tenen per visitar-nos. Els pitiüsos hi aniríem més, a Menorca, si no s’hagués de passar per Palma i invertir-hi el mateix temps que si vas a Berlín.

La connexió directa entre Maó i Eivissa té qualitats paranormals: apareix i desapareix del radar de manera inexplicable. Durant l’estiu del 2025, Air Nostrum va mantenir unes poques connexions setmanals directes, connexions que s’han esvaït màgicament aquest 2026, sense suscitar la ira ni la sorpresa dels perjudicats, ni tampoc cap reacció per part de les autoritats competents. És el que passa quan t’acostumes als espectres: és igual de normal si venen o si van. És així que, en la ment d’un eivissenc, les terres menorquines tenen la qualitat d’allò inaprensible, com un vell fantasma familiar, que se sap que està molt prop, que com a mínim és cosí germà, però que quasi mai no resulta accessible als sentits. Aquest 2026, Air Nostrum va establir una única i singular connexió directa entre Eivissa i Maó amb motiu de les festes de Sant Joan, dia 22 de juny; segur que a Ciutadella han estat contentíssims d’afegir uns quants eivissencs a la tradicional saturació que pateixen en aquelles dates.

Si, ara mateix, voleu anar d’Eivissa a Menorca, o viceversa, el cost econòmic tampoc no serà petit: una mica més de 100 euros amb el descompte de resident. Sense aquesta bonificació, anar i tornar entre Eivissa i Maó, per exemple el cap de setmana de l’11 al 13 de setembre, us costarà a partir de 367 euros (per recórrer 270 quilòmetres!). Vaja, que si sou un turista i preteneu fer un tour per les Balears servint-vos del transport aeri, els preus que afrontareu són veritablement dissuasius.

Per alguna raó que se m’escapa, tothom creu molt convenient connectar cadascuna de les illes que conformen les Balears amb el màxim nombre de destinacions possibles, però resulta inconcebible que els turistes puguin visitar Menorca i Eivissa en un sol període de vacances. Si alguna gràcia podrien tenir les Balears com a destinació turística conjunta, és, precisament, la proximitat i alhora l’extraordinària diversitat que representa cada illa –“Todos diferentes, no hay dos iguales, Islas Baleares”, cantaven els d’Antònia Font

I, ara que hem abordat la part paranormal, anem amb la part política. La falta d’una connexió entre Eivissa i Menorca directa, regular i permanent (segona i tercera illes més poblades de l’Arxipèlag: 176.000 habitants si sumam Eivissa i Formentera, 102.000 habitants l’illa de Menorca) explica molt bé què són les Illes Balears com a comunitat autònoma: res. És per coses com aquestes, que parlar de sentiment o identitat balear resulta realment fantasiós.

Durant el primer govern de Francesc Antich, allà cap a l’any 1999, se’ls va ocórrer llançar un voluntariós eslògan: ‘Quatre illes, un país, cap frontera’. Ningú més ho ha tornat a intentar. Que la connexió aèria entre Menorca i Eivissa no estigui garantida per llei també explica quina és la capacitat política que té la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: cap. Des del punt de vista espanyol, és una comunitat pensada només com a destinació vacacional i que imita perfectament l’esquema radial de la Península en qüestió de transport: allà haureu de passar per Madrid i aquí haureu de passar per Palma. Però, tranquils, els eivissencs aviat podrem anar a menjar caldereta de llagosta a Nova York.