Els púnics van ser la primera civilització cosmopolita del Mediterrani

BarcelonaAl mar Mediterrani, bressol de tantes civilitzacions, la púnica va ser la primera realment cosmopolita i la que va fer el primer intent de globalització. Ho recull un estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature, impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ha analitzat el genoma de 210 individus de 14 jaciments a Espanya, el nord de l'Àfrica i les illes italianes de Sicília i Sardenya.

Els investigadors van descobrir que els púnics tenien molt poca relació genètica amb els fenicis, malgrat que totes dues civilitzacions compartien arrels culturals, econòmiques i lingüístiques. Això vol dir que els fenicis van transmetre la seva cultura a persones d'ascendència completament diferent, però sense que hi hagués una migració massiva. L'assimilació de la cultura fenícia es va fer a través d'un procés dinàmic de transmissió.

La cultura fenícia va sorgir a les ciutats-estat de l'edat del bronze a la riba oriental del Mediterrani, on avui dia se situen, entre altres països, el Líban i Síria, i va desenvolupar innovacions transcendentals com el primer alfabet. Al segle VI abans de Crist, Cartago —ciutat de l'actual Tunísia— es va convertir en un dels principals centres d'influència fenícia, i totes les comunitats que hi estaven associades van passar a ser conegudes com a púniques. Entre elles es van establir xarxes de comunicació que van facilitar els intercanvis culturals i comercials per tota la costa marítima.

Primer intent de globalització

A partir de la recerca, els investigadors afirmen que, malgrat les similituds culturals, entre fenicis i púnics hi ha una “desconnexió genètica”, segons explica el director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i paleogenetista de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, Carles Lalueza-Fox, que colidera l'estudi. A diferència dels romans, que van basar la seva expansió en conquestes militar, la civilització púnica es va escampar per les costes del mar en el "primer intent de globalització o d'imperi transmediterrani" a través del comerç. Cartago sí que s'expandeix i es barreja genèticament amb la resta de poblacions mediterrànies, mentre que entre fenicis i cartaginesos no hi havia una relació genètica gaire extensa, precisa.

Els investigadors han fet servir tècniques d'ADN antic, com la seqüenciació i anàlisi de genomes de restes humanes enterrades en jaciments fenicis i púnics de diferents punts del Mediterrani amb l'objectiu de caracteritzar l'ascendència d'aquests pobles i buscar-ne vincles genètics. Tots els jaciments púnics dels quals s'han estudiat mostres d'ADN tenen una ancestralitat nord-africana que abans no hi era, una expansió genètica que “representa aquesta globalització”. En aquests jaciments es troben individus locals, nord-africans i d'altres que són barreja de les dues ancestralitats.

Un altre signe de globalització, segons Lalueza-Fox, és que van trobar un parell de parents propers, aproximadament cosins segons, enterrats a banda i banda del Mediterrani, un al nord d'Àfrica i l'altre a Sicília, la qual cosa implica l'existència d'una via de connexió marítima. El perfil genètic del món púnic “era extraordinàriament heterogeni”, segons David Reich, de la Universitat de Harvard i un altre dels coautors de la recerca, informa Efe.

A partir d'ara, Lalueza-Fox apunta que els resultats poden ser una ajuda perquè la paleogenètica sigui capaç de reinterpretar part de la història de la civilització fenícia, ja que la seva veu ha arribat fins als nostres dies a través d'allò que han explicat els seus enemics romans. De fet, no hi ha cap crònica, cap escrit, "malgrat que era una civilització lògicament molt avançada". D'aquesta manera, es pot “donar una certa veu a aquestes persones i a aquesta civilització" de la qual solament es té la versió "dels que van destruir-la”, subratlla l'investigador català.