El PSIB preveu la “consulta popular” per decidir despeses públiques

PalmaEl PSIB preveu que les institucions hagin de fer consultes populars per decidir si s'executen o no determinades despeses públiques. Així s'especifica en el document de treball sobre "reformes institucionals" que ha elaborat el partit juntament amb aportacions ciutadanes i que se sotmetrà a debat i votació en la conferència política dels socialistes prevista per als propers 7 i 8 de febrer. D'aquesta conferència política sortiran les propostes que s'inclouran en el programa electoral del partit per a les eleccions de maig.

El document sobre "reformes institucionals" estableix que s'haurà de ratificar mitjançant una consulta popular qualsevol nova despesa pública d'un import superior al 10% del pressupost anual de la institució, sempre que aquest pressupost superi els 500 milions. Els socialistes es comprometen també (si assumeixen aquest document en la conferència política) a regular els referèndums consultius i decisoris, i a aprofitar les convocatòries electorals per fer consultes sol·licitades per la ciutadania, sempre que les sol·licituds estiguin avalades per almenys un 20% de l'electorat.

En l'àmbit de la participació ciutadana, el PSIB es compromet a reforçar-la a través del tercer sector i dels governs locals mitjançant pressuposts participatius i "noves fórmules de participació en els plens municipals". També estableix que els ciutadans han de ser considerats codissenyadors de les polítiques i serveis públics, i fixa que hauran de participar en la presa de decisions relatives a canvis urbanístics, inversions, impostos i taxes i alienació (venda) del patrimoni públic. Finalment, garantiran als ciutadans l'accés al llistat històric de qualsevol entitat o persona a la qual s'hagi adjudicat obra pública o una concessió o activitat.

Aquesta mena de ponència marc dels socialistes garanteix, així mateix, la posada en marxa del Síndic de Greuges, la darrera figura de l'entramat institucional que falta per activar, i canvis en el funcionament actual del Parlament perquè la majoria de preguntes orals en els plens les faci l'oposició (ara les fa el grup majoritari), per obligar el president o els consellers a comparèixer en ple quan ho demani un nombre de diputats inferior al de la majoria absoluta o per obligar a crear comissions d'investigació quan més d'un grup ho demani, tinguin o no la majoria absoluta. Pel que fa als consells, els socialistes asseguren que si governen portaran a terme la igualació de competències en matèria d'agricultura, turisme i joventut als quatre consells. A través d'una comissió de treball, es concretaran, a més, les noves competències que exerciran els consells i el calendari per fer-ho efectiu.

El PSIB també ha elaborat un document de treball en matèria de "radicalitat democràtica", en el qual es compromet a aplicar el principi d'"un polític, un sou" i a limitar a dos mandats com a màxim la permanència en tots els càrrecs públics institucionals i orgànics. En els casos de corrupció, els socialistes anuncien que "les conseqüències del delicte se satisfaran amb els béns i drets del condemnat i amb les garanties degudes", encara que figurin a nom de familiars o testaferros. D'altra banda, es regularà l'assumpció de responsabilitats polítiques per incompliments de promeses electorals o de programa de govern. S'introduiran més obligacions de transparència i rendiment de comptes a totes les institucions de Balears i es proposarà la limitació i reducció dels aforaments. Es demanarà que s'instal·li a Balears la seu de "l'Agència de Transparència i Antifrau". I s'implantarà progressivament una "Direcció Pública Professional" perquè tots els alts càrrecs hagin d'acreditar un coneixement i competències bàsiques. El document incorpora mecanismes per agilitar els tràmits burocràtics en els procediments administratius.