Les rossegueres no són just caramulls de pedres: ara fins i tot podrien quedar més protegides

PalmaLes rossegueres no són just caramulls de pedres presents a les muntanyes, ja que constitueixen indrets amb un alt valor científic i educatiu que il·lustren l'evolució geològica i climàtica de cada regió. A més, poden ajudar a percebre el canvi climàtic. Per aquestes raons, un estudi ha proposat per primera vegada a Mallorca que cinc d'aquests indrets, quatre de situats a la serra de Tramuntana i un al Llevant, siguin declarats Lloc d'Interès Geològic (LIG). La proposta pretén reforçar-ne el caràcter didàctic per a la població local i visitant, especialment en una illa turística que suporta elevats índexs de freqüentació a les dues serres.

Els punts proposats per l'anàlisi estan protegits urbanísticament a través de la figura d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), però els autors consideren que no han estat utilitzats com a recursos didàctics i tampoc no s'hi ha fet cap mena de gestió, llevat del cas del puig Tomir. La declaració com a LIG podria donar un suport a la seva gestió com a sistemes de muntanya, a més de servir per realitzar una cartografia adequada de la seva ubicació a la serra i la seva relació amb les cases de neu i la seva vulnerabilitat pels processos erosius. Tot i que a Mallorca no n'hi ha cap que estigui declarat com a LIG, a la Península, la Mujer Muerta, ubicat a la serra de Guadarrama (Castella i Lleó), i la rosseguera de Villuercas, a la serra d'Acebadillas (Extremadura), sí que l'ostenten.

La investigació 'Propuesta de lugares de interés geológico de los canchales de la Serra de Tramuntana i Serres de Llevant', elaborada per Francesc Xavier Roig Munar, José Ángel Martín Prieto, Antonio Rodríguez Perea, Guillem Mas Gornals, Bernadí Gelabert Ferrer i Carles Cardona Ametller explica que per poder catalogar una rosseguera com a LIG, han de complir tres elements: que sigui d'origen natural, que tingui caràcter geològic i que posseeixi valor científic, cultural o educatiu. D'acord amb la metodologia establerta pels autors, aquestes exigències es compleixen a les rossegueres del puig Major (coll de n'Arbona), puig de Galatzó, puig Tomir i la Mola de Planícia, a la serra de Tramuntana i, finalment, la rosseguera ubicada a Betlem, a la serra de Llevant. L'inici del procediment de declaració de les categories de monument natural o LIG correspon al consell del govern espanyol, després que la Conselleria de Medi Ambient autonòmica ho proposi. Com a alternativa, en el cas mallorquí, el Consell insular podria declarar-les com a Bé d'Interès Cultural (BIC).

Rossegueres, espais dinàmics

Aquests accidents geogràfics constitueixen despreniments en forma cònica, situats als vessants muntanyosos, que permeten que les pedres i grans roques es vagin dipositant. S'originen per la fragmentació dels penya-segats, principalment a causa de l'acció de les gelades o a través de fortes precipitacions i el vent. A més, l'acció humana o animal, com les cabres, arriben a generar camins. En aquests indrets, la vegetació també troba el seu espai particular, desenvolupen arrels llargues i poden sobreviure a un sòl dinàmic que està condicionant per factors externs.