Primera fase de l’ampliació del recinte primitiu

PalmaEn el període comprès entre la caiguda de l’imperi romà i l’arribada de l’Islam, la configuració de la ciutat va experimentar diverses transformacions. Ens ubicam, aproximadament, entre l’any 400 i l’any 900. En aquesta etapa, per exemple, el pas del temps propicià l’alteració del traçat ortogonal dels carrers, cosa que també afectà els edificis. Tot i així, diverses hipòtesis apunten que encara perviurien vestigis del traçat primitiu després del temps transcorregut i de les successives alteracions.

El primitiu recinte romà de la ciutat s’amplia als voltants del camí d’accés a la zona nord. A partir d’aproximadament l’actual carrer de l’Estudi General, es construeixen nous llenços de murada (amb les corresponents torres i barbacanes). D’una banda, seguint el traçat de l’actual carrer del Palau Reial; i d’altra banda, paral·lels als carrers d’en Morei (que abans es deia carrer de la Barbacana), per la línia de mitgeres posteriors als edificis que donen enfront d’aquest carrer, i de l’Almudaina, per l’interior de la illeta en la línia de mitgeres dels edificis de l’Ajuntament de Palma, Ca n’Oms i Can Bordils.

Fora murada també es va consolidant la xarxa de camins que connectaven la ciutat amb el port de Portopí, amb la serra de Tramuntana, amb Pol·lèntia o amb el llevant de l’illa.

S’inicia un cert procés de creixement poblacional durant els segles VIII i IX, quan es deixen notar els corrents migratoris dels musulmans procedents del nord d’Àfrica i del sud de la península Ibèrica.