Ciència i medi ambient
Societat24/10/2023

La praderia de posidònia de les Balears genera beneficis de més de 21 milions d'euros

Calcular el preu del capital natural és essencial per millorar-ne la gestió

Palma"Què val una hectàrea de posidònia? Jo això no ho puc contestar, però si em demanen quin és el valor de qualitat de l'aigua que genera la posidònia, sí que ho puc calcular". Qui pronuncia aquestes paraules és l'economista Antoni Riera, que defensa la necessitat de determinar el valor del capital natural. L'especialista ha calculat tres serveis ambientals que ofereix la posidònia: la millora de la qualitat de l'aigua, la protecció de la costa i la captura de carboni o millora de la productivitat biològica. La suma d'aquests tres serveis mostra que les 65.000 hectàrees de praderies de posidònia oceànica del marc balear acumulen un valor de 21.281.411 euros.

En el cas de la millora de la qualitat de l'aigua es va establir un valor de 50,33 euros per hectàrea, que en total suposa 3.271.341 euros. En el cas de la protecció de la costa i de la captura de carboni, es va extreure de la transferència de benefici d'aquests serveis que altres equips d'investigació han mesurat a altres llocs, aplicats a la costa de les Balears. Així es va arribar al resultat de 191,76 euros per hectàrea i un total de 12.464.400 euros per protecció de la costa i 85,32 euros per hectàrea i un total de 5.545.670 euros en el cas de captura de carboni o millora de la productivitat biològica.

Cargando
No hay anuncios

Per establir la valoració econòmica dels serveis proporcionats per les praderies de posidònia, es varen fer servir mètodes basats en costos com, per exemple, el que costa evitar el dany causat per la pèrdua d'aquests serveis i el que suposaria substituir-los. S'ha de tenir en compte que aquestes valoracions parteixen de la premissa que, si s'assumeixen els costos per evitar danys o per substituir serveis ambientals, és perquè el valor econòmic d'aquests serveis estudiats és, com a mínim, igual als costos. Això vol dir que els resultats són inferiors al valor econòmic real de l'actiu objecte d'estudi. Per tant, la posidònia de les Balears genera molt més valor del que s'ha computat.

Aquestes dades integren l'informe que va encomanar la Fundació Marilles al Grup de Recerca en Anàlisi Econòmica dels Impactes del Turisme (AEIT) de la Universitat de les Illes Balears, del qual Antoni Riera és l'investigador principal. L'encàrrec naixia amb la intenció de començar a treballar en uns comptes de capital natural que, actualment, no existeixen a les Balears.

Cargando
No hay anuncios

Economia blava

La comptabilitat del capital natural pretén fer valer els serveis dels ecosistemes i no només aquells que passen pel mercat. Per a l'economista, "seria molt interessant disposar d'aquesta comptabilitat natural perquè, a l'hora de valorar la contribució que fan els ecosistemes, ara només tenim en compte allò que passa pel mercat i queda comptabilitzat dins els comptes econòmics, però no comptabilitzam els valors d'altres serveis que no tenen contraprestació monetària, però que són molt importants i tenen un valor".

Cargando
No hay anuncios

Així, de la amteixa manera que podem calcular el PIB de les Balears, que és el valor monetari de tots els béns i serveis que s'intercanvien dins l'economia durant un any, hauríem de poder calcular quin és el valor de tots els béns i serveis que s'intercanvien dins l'ecosistema durant un any. Riera explica que aquesta és l'única manera de demostrar que aquests elements tenen capacitat de generar riquesa i, per tant, de reforçar la importància de conservar, restaurar i mantenir aquests actius naturals. "Si tu reconeixes la capacitat del medi ambient de proveir béns i serveis ambientals i, per exemple, hi ha un vessament de petroli, tu hauries de poder repercutir això a qualcú. Si no ho tens comptabilitzat no ho pots repercutir. Per tant, a l'hora de calcular sancions, de calcular indemnitzacions; a l'hora d'assegurar, d'invertir pressuposts públics, si no tens comptabilitat natural, no pots saber si inverteixes poc o molt".

Actualment, la comptabilitat natural no s'aplica a cap indret de l'estat espanyol, mentre que països com el Regne Unit o els EUA ho tenen més avançat. Riera admet que es tracta de càlculs que requereixen una operació estadística molt complexa, però que quan s'aconsegueix establir aquests valors és molt més fàcil de calcular quina indemnització ha de pagar una companyia asseguradora, per exemple, perquè se sap quins serveis ambientals s'han vist afectats, aquests tenen un valor i s'ha de cobrir. "La societat valora la qualitat de l'aigua i aquesta satisfacció es pot traduir en euros. No es tracta de vendre això, sinó de reconèixer-ne el valor perquè la societat ho incorpori i prengui millors solucions".

Cargando
No hay anuncios

Els oceans com a font d'ingressos

Els oceans són una font primordial d'ingressos. En el cas de les Illes Balears, segons dades de la Fundació Impulsa, de la qual és director tècnic el mateix Riera, les principals activitats pivoten entorn de la Mediterrànai. Així es calcula que 5.133,13 milions d'euros estan vinculats a la mar, de la qual viuen 6.464 empreses i 87.831 treballadors. Només el turisme de costa suposa el 91,1% del valor del PIB.

Cargando
No hay anuncios

L'objectiu sembla clar per a l'economista: les Illes Balears han de ser competitives de manera sostenible i tenen potencial per treure profit dels oceans millorant el benestar. Aquesta és la columna vertebral del que s'entén com a economia blava, protegir la mar i l'activitat econòmica, "que no són termes antagònics en el segle XXI".