El PP fa un tomb a Menorca en contra del català normatiu

MaóEl Consell de Menorca ha donat un tomb en la seva política lingüística sense tenir en compte el seu servei intern d’assessorament (SAL) ni amb l’ens acadèmic de referència (l’Institut Menorquí d’Estudis). El govern del PP i la consellera no adscrita Maite de Medrano, expulsada de Vox, han fet valer la seva majoria conjunta per complir el primer acord del seu pacte i introduir el castellà i “les formes pròpies del menorquí” en el Reglament d’Usos Lingüístics de la institució.

El ple ha aprovat aquest dilluns, tot i el rebuig frontal de l’oposició, una mesura que modifica d’arrel 18 dels 27 articles del reglament que estava en vigor des del 2016. La proposta, que equipara en molts supòsits el castellà al català a l'Administració i dona prioritat al menorquí, ja va ser promoguda l’octubre del 2024 pel conseller de Cultura, Joan Pons Torres, però no s’ha materialitzat fins un any més tard, a conseqüència del pacte amb l’exconsellera de Vox que ha permès al PP aprovar els pressupostos per l’any que ve.

Joan Pons, que abans d’entrar en política dirigia Sa Fundació i promovia des d’aquesta entitat l’ús de les modalitats insulars enfront del català normatiu, elimina fins i tot la comissió de seguiment, participada per tècnics i sindicats, que fins ara supervisava l’aplicació del reglament per passar-lo a controlar ell en persona.

Una mesura que ni la mateixa assessora jurídica del departament ha validat en el seu informe preceptiu, però que, igualment, ha estat inclosa en la normativa. Entre altres canvis, el nou reglament planteja la possibilitat d’externalitzar parcialment el servei lingüístic de la institució o fer rètols en castellà “quan el context sociolingüístic així ho aconselli” i fixa que totes les normatives i resolucions s’han de publicar simultàniament en català i castellà, a més dels plecs de condicions o la mateixa pàgina web.

Així mateix, prioritza l’ús del menorquí en l’atenció personal i telefònica, igual que a les revistes, memòries, cartells, publicacions, avisos, anuncis i a la publicitat institucional. El conseller, que en ser nomenat pel càrrec ja va anunciar que promouria la declaració del menorquí com a patrimoni cultural immaterial, pretén que la modalitat insular sigui reconeguda així, com “una riquesa cultural que sigui motiu d’unió i no de discòrdia”.

Rebuig d'entitats ciutadanes

Així i tot, Pons no ha trobat més veus públiques a favor que les del seu partit, el PP, i la seva entitat, Sa Fundació, i, per contra, ha rebut el rebuig d’entitats ciutadanes com Fem-ho en Català. “La llengua no pot ser moneda de canvi polític”, conclou aquesta plataforma, que acusa el govern del Consell “d’inventar-se un problema inexistent” de discriminació del castellà. Encara més, tem que el fet de concentrar la supervisió només en mans del conseller “provocarà una total obscuritat en la presa de decisions. Ens trobam –diuen– davant un atac frontal i inacceptable contra el català”.

Aliè a les crítiques, el conseller ha respost a la polseguera deixant clar que la institució “continuarà emprant el català com a llengua pròpia, però prioritzarà l’ús del menorquí, com dicta l’Estatut d’Autonomia, i sense renunciar al castellà, per a aquells ciutadans que així ho demandin. El debat –ha clarificat– no és tant si parlam català o no, com defensar el menorquí, que és el nostre gran patrimoni lingüístic, abans que no sigui massa tard”. Al seu entendre, s’ha creat un excés d’alarmisme i s'ha acusat de “radicals” els que s’han mostrat contraris a una mesura que afavoreix la modalitat illenca.

La consellera Maite de Medrano, que n’ha precipitat l’aprovació, diu que l’objectiu no és garantir la cooficialitat del català i el castellà, “sinó del menorquí i l’espanyol, la llengua que parlen 600 milions d’habitants a tot el món i que és tan pròpia o més dels menorquins. El que de cap manera és propi, encara que ho diguin les lleis, és el català, una llengua d’una altra comunitat que ens han imposat com si fos nostra”. De Medrano diu que “ni existeixen els Països Catalans ni la nostra llengua és el català. Que així ho prevegi encara l’Estatut, és fruit de la traïció que vàrem patir als anys 80”. La consellera no adscrita rebutja “l’imperialisme català, que ens obliga al fet que tota l’Administració sigui en català, i la normalització lingüística, que és una burrada i un despropòsit que no permet que hi hagi una vertadera llibertat d’elecció de llengua”.

Totes dues intervencions han fet botar la portaveu de Més per Menorca, Noemí García, qui ha confessat que no li bastarien “ni tres gintònics” per empassar-se aquest discurs, que ha empeltat d’extrema dreta al PP. “Empren formes del menorquí que aquí ni tan sols hem emprat mai, un postureig lingüístic de salar-ho tot amb el qual realment pretenen que el català deixi de ser la llengua de referència a Menorca”. Per a la consellera de Més, “el que volen és emprar el menorquí com a arma per tal de desmuntar la normalització lingüística. I ho fan sense emparar-se en cap reclamació social, ja que no es discrimina ningú per parlar castellà.

Es tracta de pervertir el menorquí amb l’objectiu que hi hagi un retrocés en l’ús de la llengua pròpia”. El PSOE ha intentat que la proposta quedàs damunt la taula, amb l’argument que la tramitació ha estat “incorrecta i precipitada” i ha obviat la preceptiva consulta prèvia ciutadana, però no ho ha aconseguit. “No hi ha cap canvi normatiu que ho justifiqui”, ha advertit el conseller Edu Robsy, davant l’evidència que “el PP ha cedit a les exigències de Vox. Estan fent el que mai no s’ha atrevit a fer ni la mateixa presidenta Prohens”.