PalmaÉs la primera vegada que un independent encapçala una llista des que es va fundar MÉS per Mallorca. David Pujol (Palma, 1980) liderarà la candidatura de MÉS per Palma a les eleccions municipals del 2027, amb Xisca Mir com a número dos. Diu que són temps convulsos i que precisament per això fa aquesta passa, a la recerca d'un front ample d'esquerres. Ara bé, també és conscient que va a contrarellotge i que l'onada de l'extrema dreta és difícil d'aturar.
Quins són els motius que teniu per entrar de ple en la política?
— El primer ha estat que m'han proposat un projecte molt engrescador. La candidatura de MÉS per Palma liderarà un espai molt més ampli. A més, entenc que el moment històric ho demana, i m'interessa molt remarcar l'anàlisi que han fet de la importància de presentar un treballador, que no és polític, com a cap de llista. Vull agrair la valentia i la generositat de demanar-me a mi, com a independent, fer aquesta passa.
A quins motius atribuïu la pèrdua de poder de l'esquerra a l'Ajuntament de Palma les eleccions passades?
— És una dinàmica que passa arreu. No crec que a Palma passi res que no estigui passant a Mallorca, la resta de l'Estat ni arreu. Tal vegada és un problema de desgast del cicle electoral anterior. Crec que no aconseguir millores substancials als problemes reals de la gent ha provocat cert desencantament. Amb aquesta onada internacional de l'extrema dreta hi ha la tempesta perfecta.
Deis que no s'han aconseguit millores substancials per als problemes de la gent. Què va fallar durant vuit anys de Pacte?
— Em referesc a grans qüestions com habitatge i turisme. Sí que es varen llançar propostes ben interessants, com prohibir el lloguer turístic a plurifamiliars. Aquesta va ser una mesura molt bona, però s'ha demostrat insuficient ara per ara. Es varen llançar iniciatives positives, però no es varen aconseguir els efectes que s'esperava. Ens trobam en una situació molt pitjor en aquests dos grans fronts i calen propostes molt més valentes i agosarades.
Parlau de reactivar la militància. Això és molt complicat en el cas dels votants d'esquerra. Quina estratègia creis que s'ha de seguir per mobilitzar la gent?
— Hi ha diferents idees. La primera, és fer una cosa nova. Planejam encetar una nova etapa amb un front ampli amb tota l'esquerra política, gent de moviments socials i gent independent de barris. Esperam que s'hi sumi molta gent i es reactivi la participació política a l'esquerra.
Sou el primer candidat independent de MÉS per Mallorca. És un símptoma de renovació o de manca de lideratges?
— Ho entenc com un símptoma de valentia, d'entendre els moments que vivim, tant la situació crítica a Palma com l'onada internacional de l'extrema dreta. Calen propostes que aglutinin tota l'esquerra, diferents sensibilitats.
A l'hora d'aglutinar tota l'esquerra, estaríeu disposats a renunciar a part del tarannà de MÉS?
— No entenc que MÉS hagi de renunciar a res, que allò que defensa sigui un problema per als partits ni els moviments socials que interpel·lam. Tots, cadascun des de la seva perspectiva, enriquim el projecte. Partits, moviments socials i independents hi aportaran. No crec que res del que defensa MÉS sigui un problema per a ningú.
Els partits ja van a contrarellotge, perquè no queda ni un any per a les eleccions. Quina feina s'ha de fer per assolir aquest front ampli d'esquerres?
— És cert, anam a contrarellotge. Sobretot perquè pretenem fer una feina honesta i que aquest front sigui un punt de partida per generar il·lusió. Planejam parlar amb tots ells i posar-nos d'acord. Imagín que tothom entén que la situació actual demana responsabilitat i unitat. Cal una alternativa en aquest sentit i així ho plantejam.
Heu iniciat contactes?
— Els contactes entre partits es produeixen durant tota la legislatura, estan sempre en marxa i van avançant.
Entrarà el PSIB en aquest front ampli?
— Hem dit que és d'esquerres [somriu].
Hi ha hagut figures històriques de MÉS a l'Ajuntament de Palma, com Antoni Noguera i Neus Truyol. Què marca la diferència en el cas de David Pujol?
— Sent una admiració absoluta per Neus i Toni. Em sembla que només en puc aprendre. Què puc aportar? Imagín que el fet de no haver estat mai en política, de ser un treballador que engega una aventura per encetar aquesta nova etapa. Com altres, venc dels moviments socials i de l'anticapitalisme i no som el primer en aquest sentit. A ells els tenc com a referents, i altres persones com Aurora Jhardi i Aligi Molina.
MÉS és un partit que es declara feminista, però els caps de llista del Parlament, Consell i Ajuntament són homes. Què ha passat?
— No puc respondre a això, perquè a mi se'm va plantejar ser cap de llista. Som independent, no som al partit i no he participat ni tan sols en el debat ni tan sols per escollir-me a mi. Estic segur que al 100% de membres de MÉS els hauria encantat una situació diferent, però les coses van com van.
Què li diríeu a una persona d'esquerres que no va votar a les eleccions passades perquè torni a les urnes?
— Crec que la gent d'esquerres entendrà l'excepcionalitat del moment. D'una banda, hi ha una situació crítica a Palma, a més d'un moment històric molt complicat per l'onada reaccionària. Per altra part, aspiram que la gent es mobilitzi, que vegi en aquest projecte alguna cosa diferent del que s'ha fet fins ara i que voti amb ganes.
L'Ajuntament s'ha posicionat en contra que hi hagi caravanistes a Palma i traurà fora els residents de l'antiga presó. Com analitzau aquesta situació?
— Fa dues setmanes vaig fer una ruta de geografia per Palma amb els meus alumnes. Vàrem començar a Son Güells. Explicar als meus alumnes que aquelles dotzenes i dotzenes de caravanes eren de treballadors que feien feina i que ni tan sols tenien una habitació a una casa va ser molt complicat. Ells no ho entenien. El panorama era d'un autèntic present apocalíptic. De vegades ens acostumam a situacions que són salvatges i les normalitzam. Però veient les cares dels meus alumnes t'adones de com és d'extrema la situació avui dia a Palma. L'altre dia escoltava una entrevista a persones que són a l'antiga presó i se'm trencava el cor perquè n'hi havia que són jubilats que han estat treballant tota la vida i que no poden continuar pagant el lloguer, que en algun moment devia ser raonable i que s'ha disparat. La situació és insostenible, tremendament crítica.
El govern municipal també té enfrontaments amb col·lectius com l'LGTBIQ+.
— Hi ha un fet que crec que s'ha de dir clar. El problema que té el Partit Popular és amb aquest col·lectiu. El PP i Vox no accepten el col·lectiu LGTBIQ+. No hi ha hagut cap malentès amb una festa ni amb permisos. No accepten aquest col·lectiu i el perjudiquen tant com poden.
Us preocupa que el creixement de l'extrema dreta no es pugui frenar?
— Hi ha una onada reaccionària internacional, que responem com podem cadascú des del seu àmbit local. Em preocupa profundament. En aquest sentit, cal molta imaginació i valentia per fer-hi front, perquè la situació és dramàtica en aquest sentit. També ho dic com a professor. Els discursos d'odi estan arribant a les aules i és profundament dolorós veure'ls en nins de 12 o 13 anys pel color de pell o per la religió. Se't romp alguna cosa a dins.
Per què hi ha barris populars on es vota l'extrema dreta?
— Xoca moltíssim. Fa dos anys vàrem anar a una xerrada de Manuel Monereo i va dir una frase que em vaig tatuar en el cervell: allò que està en disputa és l'ànima de la classe treballadora. Això és el que ens jugam. Ens disputen la nostra gent, la gent que de tota la vida havia tingut una consciència, un perfil de vot. És el gran repte d'aquestes eleccions per part del projecte que plantejam, arribar als treballadors més precaris dels barris.
Molta gent acusa dels seus problemes qui està pitjor. S'està desviant l'atenció dels vertaders responsables de la situació actual.
— És una situació molt complicada. Primer hem d'arribar a aquesta gent. L'enemic no és el migrant, sinó els grans tenidors, els fons voltor, que dificulten l'accés a l'habitatge i arribar a final de mes.
Però sembla que s'està perdent la batalla cultural, perquè de cada vegada més gent assenyala els migrants com a culpables.
— Estam en disputa, hem perdut moltes batalles, és evident. Així i tot, aquí estam batallant. I crec que anam en bona direcció. Parlar dels problemes reals de la gent i oferir solucions materials a aquests problemes és el camí que hem de seguir. No hem de caure en la trampa del marc de debat de l'extrema dreta quant a la immigració i la delinqüència. L'habitatge, la gent que no arriba a final de mes, la llista d'espera per anar al metge... Hem d'oferir solucions a tots aquests problemes.
Quins resultats electorals serien acceptables el 2027?
— L'època és molt convulsa i complexa, tant en sentit negatiu com en positiu. Arreu d'Europa veim situacions que ens empenyen. Ens interessa tot allò que passa al nord, a Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord. Les esquerres valentes sobiranistes governen a aquests tres territoris. Allò que ha passat a Andalusia també és un bri d'esperança. Ho farem tan bé com puguem i després el partit decidirà.
Hi ha persones i entitats crítiques que acusen l'Ajuntament d'expulsar part de la població de Palma.
— És un fet. Tenc l'exemple d'un amic meu, professor de Secundària amb 25 anys d'experiència. Ha estat expulsat de Palma. No ha pogut continuar pagant un lloguer a Palma i ha hagut d'anar a viure a un poble. Palma està expulsant gent.
En l'apartat cultural, creis que s'està afeblint el teixit popular amb l'aposta de Cort pels grans esdeveniments?
— Sí. L'Ajuntament està posant dificultats a les associacions de veïns i entitats per a l'ús de l'espai públic en lloc d'afavorir-les, perquè són les entitats que donen vida a la nostra ciutat. Posa traves, que és una forma de repressió. El seu objectiu és minvar-ne la presència i influència. El PP està matant Palma.
Com resumiu el vostre projecte per a la ciutat?
— Encara hem de dibuixar entre tots el model de ciutat. Estam en procés de configurar aquest front ampli, a partir del qual configurarem un programa tots els que ens presentarem.