Fondejos il·legals damunt posidònia: els vigilants han fet moure 41.000 àncores en cinc anys

PalmaEls agents de Medi Ambient han aixecat 406 actes per a fondejos damunt posidònia des de l'any 2020, segons dades de la direcció general de Medi Natural i Gestió Forestal. El 2021, amb 85 casos documentats pels agents, va ser l'any amb més nombre d'intervencions, mentre que el 2024, amb 50, va ser el de menys activitat.

Aquestes actuacions es produeixen normalment "davant casos de reincidència o quan un vaixell ignora les instruccions de l'informador, que en primera instància intenta ajudar que el patró vegi que ha fondejat damunt una praderia i que ha de moure el vaixell", explica Marcial Bardolet, cap del Servei de Vigilància de la posidònia. "S'intenta sobretot aportar informació als navegants, i per això hi ha ara mateix 19 vigilants recorrent el litoral, que actuen sempre de manera cooperativa, no amb l'ànim de sancionar. Però, si hi ha reticències –en alguns casos es produeixen–, llavors sí que se sol·licita la intervenció d'un agent de Medi Ambient amb potestat sancionadora", explica Bardolet.

A més d'una actuació informativa, aquests vigilants proposen que els vaixells que són damunt posidònia "es moguin o llevin l'àncora, segons els casos", explica Marcial Bardolet. Aquesta activitat és molt intensa, i entre 2020 i 2024 s'han comprovat 587.322 àncores, 41.115 de les quals s'han hagut de moure (un 7% del total).

Un 45,3% de les actes aixecades corresponen a embarcacions amb matrícula espanyola, i la resta són estrangers. Però a les dades de la Direcció General no es pot discriminar si corresponen a embarcacions de lloguer o són particulars, ja que "molts estrangers lloguen vaixells a les Illes i figuren com a matrícules estatals", explica una font coneixedora del tema que demana l'anonimat per motius professionals.

En tot cas, no totes les actes acaben en sanció. "De vegades cal confirmar les dades, els afectats presenten al·legacions, i en altres casos hi pot haver també algun defecte de forma", expliquen fonts de la Direcció General de Medi Natural. El 2025 s'han aixecat 54 actes, que ja han derivat en 25 expedients i 5 sancions. "Poden ser més. La seqüència és aquesta, acta, expedient i sanció. Algunes actes encara passaran a expedients i sancions", confirma la mateixa font.

Millora el comportament individual

En general, els tècnics i especialistes que treballen a la mar asseguren que hi ha més conscienciació. Gigi Torras, tècnica de l'ONG pollencina Arrels Marines, considera que "es nota la tasca de conscienciació que s'ha fet i l'existència d'una normativa específica com el decret de posidònia". "També és cert que encara trobam quotidianament escenes que demostren que queda molta feina per fer", adverteix. Per a Torras també és important "anar reduint el nombre de 'morts' il·legals a la badia de Pollença". "N'hi ha pertot, alguns ja en desús, i l'afectació sobre la posidònia és greu", assegura.

Set anys de norma

El decret deconservació de la posidònia va marcar un punt d’inflexió en la protecció del medi marí a les Balears. La norma, pionera a l’Estat, va néixer fa set anys per garantir la preservació d’aquest hàbitat, declarat d’interès comunitari i considerat un dels grans pulmons de la Mediterrània.

El decret fixa un seguit de prohibicions clares: no es poden fer-hi obres ni instal·lar emissaris submarins, s’hi veta la pesca d’arrossegament, l’abocament de materials dragats, l’extracció d’àrids i les instal·lacions d’aqüicultura. També regula un dels aspectes més sensibles, el fondeig d’embarcacions, que queda limitat i controlat per evitar l’arrossegament d’àncores sobre les praderies. La realitat, això sí, fa que set anys després de la norma encara hi hagi emissaris que tiren aigua depurada de manera deficient, "perquè les infraestructures han crescut molt menys que la població i el turisme, i això és preocupant", explica la científica de l'Imedea (Csic-UIB) Nuria Marbà.

Una altra novetat important d'aquella normativa va ser la gestió de les restes de posidònia a les platges. El decret diferencia entre platges naturals, on en general es prohibeix retirar-ne les restes, i platges urbanes o amb serveis, on se'n permet la retirada sota criteris tècnics i manuals de bones pràctiques. Amb aquest paquet de mesures, el Govern va voler compatibilitzar l’activitat econòmica i turística amb la protecció ambiental i situar les Illes com a referent europeu en la defensa de la posidònia, un tresor natural que ocupa més de 600 km² del litoral balear.