Per què es pot portar el gos a l'oficina i no els fills?

BarcelonaSota la taula de la Paulina a les oficines de Purina (Nestlé) no només hi ha la seva motxilla. Als seus peus, estirada en una manta grisa i amb un bol de pinso al seu abast, hi ha la seva pomerània, la Luna. És la tercera vegada que la Luna i ella passen la jornada laboral juntes: entren juntes per la porta principal, pugen juntes a l’ascensor, s'asseuen juntes a la taula, van juntes a les reunions, i surten juntes durant els descansos (ara passejos) i a l’hora de dinar. I la Luna no està sola: és un dels cent vint gossos que tenen acreditat l'accés a les oficines de l’empresa d'Esplugues de Llobregat.

Cada vegada més gossos s’incorporen a la vida laboral dels seus amos. Des de fa anys, i especialment des de la pandèmia, la demanda de feines que ofereixen espais per als animals de companyia ha crescut exponencialment. Segons un estudi d’Ipsos del 2017, el 74% dels espanyols propietaris de mascotes (i el 68% dels europeus) portaria les mascotes a la feina si pogués. Ara com ara, només el 5% treballen en entorns que en permeten la presència.

Com a prova, hi ha empreses que permeten que els seus empleats portin els gossos a l’oficina un cop a l’any. El Dia de Portar el Gos a la Feina (Take Your Dog to Work Day) se celebra des del 1999 el divendres que segueix el Dia del Pare als Estats Units. “Volem celebrar la companyia que ens fan els gossos i fomentar-ne l’adopció”, explica Beth Stultz-Hairston, presidenta de Pet Sitters International, l’empresa creadora de la iniciativa. “Creiem que, quan els treballadors que no tenen gossos veuen el vincle que es forma entre amos i animals, poden motivar-se a adoptar-ne un”.

Però no tots els gossos, ni totes les feines, encaixen en aquestes iniciatives. Els treballadors de fàbriques de salsitxes o els propietaris de gossos que són bordadors vocacionals o que es relacionen malament amb altres animals no hi poden participar.

En el cas de Purina, que admet gossos a les oficines estatals des del 2015, les restriccions estan ben establertes. Al marge de les vacunacions i desparasitacions obligades, els gossos han de superar un examen de conducta abans de ser admesos: si no són prou obedients, o no socialitzen bé, o no tenen prou control dels esfínters, suspendran i s’hauran de quedar a casa. Alhora, hi ha unes normes bastant estrictes: hi ha una clara distinció entre els espais pet-friendly, on els animals són benvinguts, i els que no ho són. Només pot haver-hi, com a màxim, entre sis i nou gossos per planta; els gossos han d’estar lligats amb la corretja a la zona on treballa el seu amo, i cada persona només pot dur un gos a l’oficina, tot i que en tingui més d’un a casa.

Què diu la llei?

La legislació actual sembla posar els amos en una mena de disjuntiva. L’article 24 de la llei de benestar animal obliga els propietaris a “exercir sobre els animals [domèstics] l’adequada vigilància i evitar-ne la fugida”. I, tot i que la llei no defineix en cap moment què vol dir una vigilància “adequada”, molts amos senten que aquesta obligació és incompatible amb els seus horaris. “Vaig adoptar la Vilma perquè la podia portar a l’oficina”, explica Sònia Sáez, veterinària i responsable de comunicació de Purina Espanya. “Si hagués passat deu hores al dia lluny d’ella, no ho hauria fet”.

Una de les treballadores que més va defensar el projecte dins de Purina és la Ruth, que fa anys que forma part de l’equip i conviu amb diversos gossos. Avui pot portar a la feina el seu chihuahua de dotze anys, i ho celebra. Com el 42% dels enquestats en un estudi intern de l’empresa del 2017, creu que la presència d’animals a l’oficina afavoreix la conciliació entre la vida laboral i la personal. “Recordo estar a l’oficina amb un monitor de nadons per veure com estava la meva antiga gossa –explica–. Amb ella aquí estic molt més tranquil·la”.

La presència de gossos pot beneficiar les empreses més enllà de la millora del benestar psicològic dels seus amos. Com explica Kaytie Zimmerman a Forbes, si els gossos són a l’oficina, els empleats no marxen corrents a casa a l'acabar la jornada laboral. Sense aquest motiu d’urgència, alguns treballadors allarguen les jornades fins a acabar la feina del dia, en comptes de sortir de l’oficina a l’hora en punt. “Al final, la teva màxima preocupació ja està amb tu”, diu Sònia Sáez, mentre acarona la Vilma.

No tot són avantatges

“L’estat mental de l’amo i el gos no pot prevaldre per sobre de tot”, afirma Xavier Montero, membre de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. “Ha d’haver-hi un encaix amb l’empresa i els companys, que s’ha de regular per llei. Ara mateix, hi ha un buit legal i els seus drets i obligacions no consten a l’Estatut dels Treballadors. Alhora, poden sorgir a les empreses greuges comparatius: per què ell pot portar el gos i jo no puc portar el fill?” La comparació és especialment rellevant tenint en compte el context demogràfic actual: a Catalunya, ja hi ha més gossos que nens. Segons les últimes dades disponibles del cens d’animals de companyia, al país hi ha 1.254.211 gossos. El 2024 hi havia 1.189.999 menors de 16 anys censats. I no es tracta únicament d’una tendència catalana. Segons les dades de la Federació d’Indústries Alimentàries de Mascotes (FEDIAF), l’any 2023 la meitat de les llars europees (49%) tenien com a mínim un animal.

Els animals han esdevingut un motiu de debat polític, i no és estrany trobar-se a Instagram gats i gossos millor alimentats que l’universitari català promig. En un món on cada vegada hi ha més mascotes, sembla urgent prendre mesures que permetin la conciliació dels animals i els amos. Però no tothom està d’acord que portar-los a la feina sigui la solució. 

Entre els que s’hi oposen no només hi ha mascotòfobs i fanàtics de la neteja. Aquesta periodista ha començat a notar símptomes de la seva al·lèrgia als gossos a mitja visita a les oficines de Purina. La Mar Lázaro, que ha tingut diversos animals al llarg de la seva vida i treballa en una oficina, té un altre motiu, tampoc menyspreable, per no voler-los a prop: no creu que el lloc de feina hagi de convertir-se en un espai de cura animal. “L’espai laboral és per treballar”, assegura. “No crec que l’oci i la vida privada hi encaixin”.

“Els que no volen gossos a l’entorn laboral es poden sentir ràpidament exclosos del grup dels enamorats”, explica Dianne Gardner, investigadora de la Universitat Massey de Nova Zelanda especialitzada en benestar laboral i autora d’una metaanàlisi dels estudis sobre els beneficis d’apropar les mascotes a la feina. “Una part important de la recerca la fan amos d’animals i se centren en els beneficis que els suposen a ells. Per tal que la recerca fos objectiva, s’haurien de considerar totes les parts”.

Alhora, no hi ha consens sobre els beneficis reals que pugui suposar per als animals. Jessica Pierce, membre del Centre de Bioètica i Humanitats de la Universitat de Colorado i coautora, amb Marc Bekoff, del llibre Perros sueltos y libres (Dogalia), qüestiona que portar els gossos a les oficines sigui una iniciativa dog-friendly. “Si féssim una llista de coses que estressen els gossos, la majoria les trobaríem en una oficina: gent desconeguda a prop, sorolls de telèfons, cops de porta…”, enumera Pierce. “El comportament que s’espera d’un bon gos en una oficina és incoherent amb la conducta de molts cadells”. Segons Pierce, que un gos pugui estar en una oficina vol dir, en part, que ha deixat de comportar-se com a tal.

“Cada lloc de feina i cada animal tenen unes característiques concretes”, explica Alodia Mora, de la fundació de protecció animal FAADA. “Si a la feina podem trobar un ambient tranquil, amable i respectuós amb els gossos, serà beneficiós per a ells, perquè són animals gregaris que gaudeixen de la companyia i s’adapten bé als diferents espais”. Sònia Sáez és conscient que l’oficina pot no ser l’espai ideal per a tots els gossos. “Però això ho sabem els amos en primer lloc –assegura–. Si sabem que els nostres gossos no estaran bé aquí, no els portarem. Quan parlem de posar al centre el benestar, no només parlem de la nostra tranquil·litat, sinó que ells puguin estar bé”.