Pollença aprova el seu primer Catàleg de Patrimoni després de dues dècades d’intents fallits
El municipi es posa al dia amb una eina clau per protegir els elements amb valor històric i el paisatge i regular les intervencions urbanístiques
PollençaPollença ha aprovat finalment el seu Catàleg de Patrimoni, una eina clau per la protecció i regulació dels béns culturals que arriba després de més de dues dècades d’intents sense èxit. El document, validat en el ple ordinari del mes de febrer, posa un punt final a una llarga etapa de bloquejos i situa el municipi en la línia de la resta de pobles de Mallorca, que ja fa anys que disposen d’aquest tipus d’instruments, obligatoris per llei.
El retard no ha estat menor. Tal com explica l’arquitecte redactor del catàleg, Jaume Lluís Salas, “la normativa urbanística de les Illes Balears diu que tots els municipis han de tenir un Catàleg de Patrimoni aprovat, i Pollença té una situació particular, ja que des del 2005 s’han fet intents d’aprovar-lo i fins ara no havien estat exitosos”. Aquestes dificultats han impedit fins ara disposar d’una eina fonamental per ordenar el creixement i protegir els elements amb valor històric, arquitectònic i paisatgístic.
El nou catàleg abasta tot el terme municipal i inclou àmbits tan diversos com el nucli de Pollença, el Port de Pollença, Cala Sant Vicenç i la zona de Formentor, i incorpora així una visió global del patrimoni que defineix la identitat del municipi. No es tracta només d’un inventari d’edificis, sinó d’un document normatiu que estableix com s’ha d’actuar sobre aquests béns i el seu entorn.
Fins ara, Pollença formava part de la llarga llista de municipis que encara incompleixen la normativa que, des de fa dècades, obliga a elaborar un catàleg que defineixi clarament aquelles propietats i elements que mereixen ser protegits. Sovint, segons expliquen els experts en Patrimoni, els interessos particulars i la por dels consistoris a generar polèmiques amb determinats titulars d'edificis han deixat el catàleg sense aprovar. Cal recordar que quan un element és catalogat, els seus propietaris no poden alterar-ne els elements més significatius, i encara menys enderrocar la casa o l'element en qüestió.
En aquest sentit, el coordinador d’Urbanisme, Tomeu Antich, subratlla la importància del recurs i afirma que “és una eina per preservar el paisatge, la idiosincràsia del municipi i els diferents elements amb valor patrimonial”. Aquesta voluntat de preservació es tradueix en una regulació concreta que afectarà directament les intervencions urbanístiques d’ara endavant.
De fet, Antich remarca que “en el moment de donar llicències o fer intervencions, hi haurà una sèrie de normes que s’hauran de respectar” i ha deixat clar que el catàleg no és només declaratiu, sinó que tindrà conseqüències pràctiques en el dia a dia del municipi. Qualsevol actuació sobre un bé catalogat haurà d’ajustar-se als criteris establerts, amb diversos nivells de protecció: integral, parcial i ambiental, els quals determinaran el tipus d’intervenció permesa.
Un dels aspectes destacats del document és l’ampliació del concepte de patrimoni. A més dels edificis singulars, s’hi inclouen elements etnològics com marjades, camins tradicionals i construccions vinculades a l’activitat agrària, a més de determinats paisatges que formen part del caràcter propi de Pollença. També es regulen els entorns de protecció, amb l’objectiu de preservar no només el bé en si, sinó també el context i les visuals que l’envolten.
Hi haurà mecanismes de control
El catàleg estableix igualment mecanismes de control i obligacions per als propietaris, que hauran de garantir el bon estat de conservació dels immobles, a més de la possible exigència d’estudis històrics o arqueològics en determinades intervencions. Tot plegat, amb un règim sancionador en cas d’incompliment.
Amb aquesta aprovació, Pollença deixa enrere una llarga etapa d’incertesa i es dota, per primera vegada, d’una eina integral per gestionar el seu patrimoni. En un municipi on el paisatge i la identitat cultural són elements essencials, el catàleg es presenta com una peça clau per trobar l’equilibri entre la conservació i el desenvolupament. El repte, a partir d’ara, serà aplicar-lo amb criteri i constància.