Població disparada i menys benestar: els efectes del model econòmic balear

PalmaSi les Balears fossin una fàbrica, la seva història recent seria la d’un centre que ha incrementat molt la seva producció (un 155% entre 2000 i 2023), i que ha assolit el segon creixement més important de tot l’estat espanyol, només per darrere de la comunitat de Madrid. Però una mirada més analítica, com la que han fet tres especialistes per encàrrec del Cercle d’Economia de Mallorca, retrata un fet clau que explica la situació actual:aquesta fàbrica que són les Illes ha hagut de posar tants de nous empleats per produir més, que quan arriba l’hora de repartir els salaris, el resultat és d’una ineficiència “molt important”, com assenyalen els autors.

L’estudi retrata que els comptes de l’economia balear no surten.“El fort creixement del PIB no s’ha traduït en un augment del benestar individual real per habitant a les Balears”, conclou el document. De fet, “no només no es tradueix en un augment del PIB per càpita real, sinó que aquest mateix indicador, que feim servir com a mesura de la riquesa mitjana dels ciutadans, s’ha anat deteriorant fins i tot abans de les crisis”, afegeix.

Amb un 42% d’increment de població, les Balears han experimentat “l’augment més alt de l’Estat”. Això ha provocat “una davallada de la renda per càpita molt significativa”. “Hem produït més, però hem hagut de menester molta més gent, de manera que el creixement real és molt baix”, explica el president del Cercle d’Economia, Josep Vicens. Mentre el PIBha pujat un 155%, el PIB per càpita només ha crescut un 8,2%, un percentatge que atorga a les Illes la dotzena posició entre les comunitats autònomes. “Un cop descomptada la inflació (IPC), el PIB real per càpita pràcticament no ha crescut des de l’any 2000”, asseguren els autors de l’estudi.

Quan es comparen les Balears amb les altres comunitats autònomes i s’estudia el que ha passat, queda clar que “produir més, sense un model clar, no és necessàriament un objectiu que s’hagi de perseguir, perquè no s’està generant valor afegit”. “Les Balears són fruit d’un model econòmic que ocupa cada any més gent, però que no reparteix millor la riquesa. Així, perdem posicions en termes de renda per càpita i és molt preocupant”, lamenta Vicens.

Altres creixen millor

L’estudi del Cercle d’Economia mostra que, tot i l’arribada de més de 350.000 persones entre el 2000 i el 2023, la renda per càpita ha perdut posicions, a diferència d’altres comunitats que han evolucionat just en sentit contrari. És el cas de Galícia i Extremadura que, amb creixements del PIBper càpita al voltant del 30%, quadrupliquen en eficiència les Illes. “El que realment importa per al benestar mitjà de la població no és només que el PIB creixi, sinó que ho faci més aviat que la població”, explica el catedràtic i director del grup d’Investigació de Models Matemàtics de la Universitat de las Palmas, Luis Álvarez, coautor de l’estudi.

Si s’observa l’evolució de la població d’aquestes dues comunitats, pràcticament no ha canviat, mentre que a les Illes es disparava. “És el mateix que ha passat a les Canàries, on també s’ha incrementat molt l’arribada de persones a conseqüència del model econòmic basat en el turisme. Aquest augment i la incapacitat de generar més valor afegit provoquen un PIB per càpita que dilueix el creixement que hagi pogut tenir la comunitat”, explica Álvarez. “És un fet que es repeteix a les comunitats turístiques”, remarca Josep Vicens.

A les Balears, tot i ser la segona comunitat amb més creixement de PIB (un 155%), l’augment de producció s’ha diluït per l’enorme augment de població, amb el PIB per càpita real pràcticament estancat des del 2000.

Segons el professor d’Economia de la UIBRafel Crespí, aquest estudi retrata “el problema de model de les Balears”. “No és un problema que vingui més o menys població, sinó quina qualificació tenen les persones, i per a què venen. Si ets una economia que innova, que fa millores tecnològiques, que hi hagi més gent permet créixer de manera real. El problema no és quant creixes sinó com”, assegura. “Si ets capaç d’importar talent, generes molt valor afegit i l’impacte sobre el creixement és significatiu. Però amb població poc qualificada el resultat no és el mateix. I aquest és el dilema que hauria de resoldre l’economia balear”, afegeix.

Les dades recollides pels investigadors van més enllà i es remunten encara més en la part demogràfica:entre 1996 i 2024 la població de les Illes va augmentar un 61%, al capdavant de l’augment poblacional a Espanya i també a escala europea. Malgrat que les xifres oficials reflecteixen un increment superior (88%), els autors de l’estudi han introduït una sèrie de paràmetres correctors per fer més precisa l’anàlisi.

El monocultiu turístic i la manca d’atracció de mà d’obra qualificada han provocat, segons els experts, que el creixement econòmic de les Illes no hagi suposat un veritable repartiment de riquesa. El model de creixement de les Balears s’ha basat en la població i el turisme, i aquest estudi evidencia que “no ha millorat la riquesa mitjana per habitant, ha augmentat la pressió sobre els serveis públics, i ha fet perdre posicions relatives a la comunitat”, conclou. Mentrestant, comunitats com Galícia i Extremadura, amb estratègies més moderades i sostenibles, han aconseguit millors resultats relatius pel que fa a benestar.

Efectes sobre els recursos i serveis

Els creixements demogràfic i turístic a comunitats com les Canàries i les Balears han provocat una demanda enorme de serveis, habitatge i infraestructures, que posa pressió sobre les finances, la capacitat de resposta pública (sanitat, educació), el transport, l’aigua, l’energia, etc. El president del Cercle d’Economia, Josep Vicens, recorda que fa dues legislatures que treballen aquest tema “amb molta insistència”. “Aquesta dependència del sector serveis no es pot canviar a curt termini, però crec que ja tenim clar el diagnòstic, i que el que toca fer ara és posar les bases per a una major diversificació, que aposti per la tecnologia, per exemple”.

Vicens recorda que “els recursos naturals no són il·limitats”. “Ha de ser una prioritat tractar els objectius concrets de com reorientar l’economia illenca. No només per la dependència excessiva [del turisme], sinó també perquè no podem créixer de la mateixa manera que fins ara. Cal apostar pel valor afegit”, continua. El president del Cercle creu que “cal combinar un lideratge polític i empresarial per fer passes clares i decidides”.

Per part seva, Luis Álvarez destaca que a les Balears “fa temps que hi ha un debat molt intens sobre la saturació, el consum de recursos i la necessitat de trobar altres maneres de produir. A les Canàries aquest debat és un poc més recent, però també ja s’ha encetat de manera intensa els darrers temps a causa de l’encariment de l’habitatge”, diu.