Lluís Ballester: "Els pisos de prostitució tenen de clients nins de 13 anys"

PalmaLluís Ballester Brague (Galícia, 1960) és doctor en Sociologia (UAB) i en Filosofia (UIB), graduat en Treball Social i professor de Mètodes d’Investigació a la Universitat de les Illes Balears. Les seves principals línies de recerca s’han centrat en la prevenció basada en programes de competència familiar, la sociologia de la joventut i els impactes de la pornografia en la infància i l’adolescència. Aquest divendres, dia 10 d’octubre, a les 20 hores, a la sala d’actes de s’Agrícola, oferirà la conferència titulada La connexió entre la pornografia a Internet i els canvis en la prostitució, presentada pel metge manacorí Antoni Truyols. 

 Com ha canviat l’accés dels joves a la pornografia amb l’arribada d’internet?

— Ha sofert un canvi radical amb l’arribada d’internet: l’edat d’inici s’ha avançat dràsticament, i és freqüent l’accés fortuït a imatges pornogràfiques a partir dels 8-9 anys, per a un 17,5%, i l’accés cercat i recurrent, a partir dels 13 anys. Segons diversos estudis que hem pogut fer a les Balears i altres indrets, en aquests darrers anys, més del 70% dels joves entre 16 i 29 anys n’han consumit alguna vegada, i en conjunt, el 25% dels adolescents afirmen haver-hi accedit abans dels 13 anys.

— La pornografia a internet és fàcilment accessible, distribuïda massivament, sovint gratuïta i disponible en qualsevol dispositiu amb connexió. Aquesta nova pornografia normalitza patrons molt masclistes, violència creixent i la cosificació de les dones, amb influència en les expectatives i comportaments sexuals dels joves.

— Sobre les conseqüències d’aquest consum prematur cada vegada hi ha més evidències. Els estudis internacionals han trobat una relació directa entre l’augment d’agressions sexuals entre menors i el consum primerenc de pornografia, amb imitació de conductes i una manca de consciència del mal que poden provocar. Tot i que la solució fonamental és l’educació, també cal aplicar mecanismes efectius de verificació d’edat per restringir l’accés dels menors a continguts pornogràfics.

De quina manera influeix el consum de pornografia en línia en la construcció de la sexualitat i les relacions de parella entre adolescents?

— El consum habitual de pornografia en línia té una gran influència en la construcció de la sexualitat i les relacions íntimes entre adolescents. La pornografia s’ha convertit en una de les fonts principals d’aprenentatge sexual per als joves, sovint n'és el referent més immediat o fins i tot l’únic per a molts adolescents que no disposen d’altres models o educació afectiva adequada.

— La visualització habitual de nova pornografia, sovint amb continguts violents i estereotips masclistes, distorsiona la percepció que els adolescents tenen de la sexualitat, fent-los creure que la dominació masculina i la cosificació de les dones són normals i desitjables en una relació sexual. Això pot condicionar negativament les seves actituds i comportaments amb altres persones, genera expectatives poc realistes, i moltes vegades promou pràctiques de risc i violentes.

— Certes diferències en l’ús de la pornografia per part d’adolescents segons el sexe influeixen en la manera com s’informen o modelen la seva sexualitat. Les i els joves utilitzen la pornografia per satisfer la curiositat o l’excitació sexual, però les adolescents, elles, també la veuen sovint com una font d’informació sexual davant l’absència d’una educació afectiva i sexual efectiva.

Hi ha evidència d’un vincle entre el consum de pornografia i la demanda de prostitució entre els joves?

— Hi ha un vincle clar entre el consum de pornografia i la normalització de la prostitució entre els joves. La pornografia actual, especialment la que circula a internet, té una gran presència de violència sexual que es naturalitza i es fa desitjable entre els adolescents, i contribueix al fet que aquests normalitzin també la prostitució. Per exemple, en intervencions policials, s’han detectat que clients de pisos de prostitució poden ser joves de només 13 o 14 anys, fet repetit i que només es pot explicar per la vinculació amb el consum precoç de pornografia: hi ha anuncis de prostitució a la pornografia que els conviden sistemàticament a anar a prostitució.

— La indústria pornogràfica és molt tòxica i el consum precoç de pornografia d’aquest tipus afavoreix actituds i comportaments que poden augmentar la demanda de prostitució. També s’ha de tenir present que la transició de consumir pornografia a participar dins la indústria (com en casos de joves que creen contingut sexual a plataformes com OnlyFans) és subtil i creixent, cosa que reflecteix una societat on la separació entre consum i participació activa és molt petita.

— Crec que cal ser molt crític amb aquesta situació d’accés lliure, que joves d’edats tan reduïdes, estiguin exposats i atrets per aquests continguts i que la indústria pornogràfica faciliti aquesta situació sense un control adequat. Cal reclamar mesures educatives i reguladores contundents per impedir que el consum de pornografia sigui l'única font de suposada educació sexual, a més de ser una porta d’entrada a la prostitució entre els adolescents.

Com han evolucionat les formes i modalitats de prostitució amb les noves tecnologies i plataformes digitals?

— Han transformat profundament la prostitució, tot generant el que es pot anomenar “prostitució deslocalitzada”. Internet ha permès traslladar la captació, l’oferta, la demanda i la pràctica de la prostitució a l’àmbit digital, amb una organització més oculta i dispersa. Això dificulta la identificació i la intervenció de suport policial o social, afavorint que la prostitució esdevingui molt menys visible i més difícil de controlar o regular ni tan sols quan hi ha indicis clars de delicte de tràfic de persones.

— La majoria d’anuncis de serveis sexuals i acompanyants es troben en webs especialitzades –moltes amb servidors fora de l’Estat. Els estudis realitzats el 2024 a Eivissa, amb Metges del Món, varen permetre identificar com l’oferta supera les vuit-centes dones en una sola illa durant la temporada alta, i que aquestes dones poden anar a hotels, pisos, iots o domicilis privats; fugint del model tradicional de clubs o carrer. Aquest model eleva el risc d’explotació i de violència, ja que les persones en situació de prostitució estan molt menys protegides i viuen exposades a pràctiques violentes sense possibilitat d’assistència immediata.

— A més, la deslocalització digital de la prostitució contribueix a la invisibilització del consum per part dels 'clients', eliminant el 'filtre' de la por de ser vists o identificats, la qual cosa fa que el consum pugui augmentar entre públics més joves, connectat també amb els anuncis de prostitució a la pornografia online i la normalització de l’explotació sexual des dels entorns digitals.

Quines són les principals diferències que observau entre la prostitució tradicional i les noves formes digitals, com webcams, OnlyFans, etc.?

— Hi ha diferències notables entre la prostitució tradicional i les noves formes digitals –com webcams, OnlyFans, Telegram o plataformes web–, cal destacar que les tecnologies han modificat l’escenari i els riscos d’aquest fenomen. En la prostitució tradicional, l’activitat tendeix a ser presencial, localitzada i sovint controlada per xarxes o proxenetes físics, presents, mentre que les modalitats digitals permeten la 'deslocalització' i una aparença més autònoma, tot i que les dinàmiques d’explotació poden persistir.

— Les noves plataformes web, incloent-hi també experiències com OnlyFans, s’han presentat com espais de 'llibertat' o 'empoderament', però, en realitat, són gestionades per intermediaris que funcionen com a nous proxenetes, controlen continguts, cobren comissions i, a vegades, capten i pressionen les persones que controlen. A més, aquestes plataformes permeten una connexió entre pornografia i prostitució: la venda de serveis sexuals personalitzats o interaccions de tipus sexual digitalitzades generen noves formes de mercantilització del cos que traspassen les fronteres convencionals entre pornografia i prostitució.

— Una altra diferència clau és la falsa sensació d’autonomia, quan l’ocultació de la prostitució implica agreujament de l’explotació sexual o l’autoexplotació: en lloc d’una xarxa visible de proxenetes o clubs, la intermediació es digitalitza i es difumina, però la pressió econòmica, la hipersexualització i el control, sovint, no disminueixen, sinó que prenen formes noves i més difícils de detectar, incloent-hi més facilitat per als delictes de tràfic de persones, explotació sexual de menors d’edat, etc. També destaca que la digitalització amplifica la demanda i l’exposició constant, incrementant riscos de violència digital, assetjament i filtracions de dades.

Quin impacte tenen les xarxes socials i les aplicacions en la normalització o l’estigma de la prostitució i la pornografia entre els joves?

— Cal tenir present la banalització i normalització social de les noves pràctiques –sovint entre els sectors més joves de la població, deseducada en la pornografia. És un fet que pot comportar una major vulnerabilitat, especialment per a les dones que són captades per aquesta indústria de la pornografia-prostitució i ho fan des del seu propi domicili o mitjançant mòbils i ordinadors. 

Heu observat canvis en la percepció del consentiment sexual entre joves arran de la seva exposició a continguts explícits a internet?

— S’ha observat que l’exposició massiva a continguts explícits a internet, especialment pornografia, ha generat canvis profunds en la percepció i la pràctica del consentiment sexual entre joves. Segons la recerca internacional, el porno actual no representa el consentiment: no hi ha diàleg entre les persones que participen en la representació pornogràfica, per això els joves sovint no tenen models per reconèixer o expressar el consentiment en la realitat sexual. Caldria mostrar a l’educació afectivosexual modalitats de consentiment o de no consentiment, ja que el porno ignora tant el consentiment verbal com no verbal, i molts joves no en saben llegir els senyals.

— A més, la pornografia, que esdevé la principal font de socialització sexual, indueix distorsions perceptives sobre allò que és habitual, desitjat o permès, i es vincula el sexe a pràctiques violentes o sense empatia. Hem pogut estudiar com la desconnexió de l’empatia i la normalització de pràctiques de risc o agressives s’han vinculat a aquest consum, com també la dificultat d’entendre l’altre com una persona amb drets, desitjos i límits reals.

— La manca d’educació sexual formal, la manca d’adequada educació afectivosexual, accentua aquesta problemàtica, i la nova pornografia no sols transforma la conducta sinó també les actituds i la mateixa capacitat de reconèixer i respectar el consentiment sexual.

Quin paper juguen la família i l’escola en l’educació sobre aquests temes en comparació amb la influència d’internet?

— La família i l’escola tenen un paper fonamental en l’educació afectivosexual, però aquest paper s’ha vist greument superat per la influència massiva d’internet i les pantalles. Els nins, nines i adolescents passen moltes hores davant les pantalles on tenen accés a continguts sexuals explícits sense filtres ni context educatiu, i ni la família ni l’escola, fins ara, han sabut posar límits o proporcionar eines adequades per interpretar i gestionar aquests continguts.

— L’educació afectivosexual ha de ser integral, continuada i basada en coneixement científic, i no només xerrades puntuals, amb professionals formats i acreditats, i amb un suport social més ampli que impliqui famílies, escoles i la societat en general. És necessari que a la família, pares i mares observin, escoltin, facin preguntes i mantinguin una comunicació oberta i sincera amb fills i filles. També ho és que l’escola, amb programes adequats, aporti eines per construir un projecte conscient i crític de les emocions, les relacions i la sexualitat.

— Moltes famílies neguen la problemàtica i molts responsables polítics no entenen les dimensions del fenomen, fet que dificulta la implementació d’una educació eficaç que pugui contrarestar la influència d’internet.

Quins reptes i oportunitats planteja la digitalització de la sexualitat i la prostitució per a la societat i, en particular, per als joves?

— La digitalització de la sexualitat i la prostitució presenten reptes molt importants per a la societat, especialment per als joves. Entre els principals reptes destaquen: primer, l’increment de l’exposició i vulnerabilitat. Internet i les xarxes digitals han amplificat l’oferta i l’accessibilitat a serveis i continguts sexuals, generant més exposició al risc d’explotació, abusos, violència i pràctiques sexuals de risc, sovint inspirades pel model de la pornografia més violenta o extrema.

— La invisibilitat i deslocalització. La prostitució s’ha convertit en una activitat molt més invisible i dispersa, difícil d’identificar i controlar, facilitant la captació de menors o persones vulnerables i la impunitat dels intermediaris.

— La normalització de pràctiques de domini i desigualtat. Les dinàmiques que es transmeten a través de la pornografia i la prostitució online reforcen rols desiguals i fantasies de domini sexual que poden limitar l’empatia, el respecte i la capacitat de reconèixer el consentiment, generant expectatives irreals per a la gent més jove.

— La dificultat de protecció. Les fronteres borroses de l’espai digital dificulten la intervenció legal, els controls familiars i educatius, i la prevenció de riscos entre adolescents.

— La digitalització exigeix una societat molt més preparada, amb educació sexual crítica, com també a educació digital, capacitat de regulació legal innovadora i polítiques de protecció que protegeixin de veritat els col·lectius més vulnerables, afrontant els riscos i les potencialitats de l’entorn digital.