Pesca confirma la legalitat d'una xarxa dins la reserva del Toro després que un vídeo incendiï les xarxes

PalmaUna xarxa de pesca que reten peixos vius i que "a sobre" es troba dins la Reserva Marina del Toro ha estat protagonista en les darreres hores de les xarxes socials. Milers de persones l'han compartit i centenars s'han llançat a criticar i comentar amb duresa unes imatges publicades per un compte d'instagram, @Underwater_gang, que organitza tours submarins i que convida els amants de la natura a combatre el que qualifiquen de "traïció a l'oceà". La Direcció General de Pesca ha confirmat no només la legalitat de la xarxa, sinó el bon ús que en fa el pescador professional que la gestiona, i ha demanat "que no es desinformi ni s'alarmi" d'aquesta manera.

El fet és que les imatges difoses mostren peixos principalment vius dins la xarxa, i també algun de mort. Els comentaris no s'han fet esperar i en general són per denunciar el que qualifiquen d'atemptat ecològic. En realitat, però, es tracta d'una moruna, que és una xarxa autoritzada "i perfectament controlada" per la Direcció General de Pesca, que la considera com una de les tècniques de pesca més selectives i respectuoses. "La major part dels peixos que hi ha dins una moruna són vius, i el pescador, en el cas que siguin espècies protegides, les amolla. No és cap pràctica prohibida ni perjudicial, sinó més aviat al contrari. Ens dol que es facin atacs d'aquest estil contra tècniques tradicionals de pesca, supòs que per desconeixement", explica a l'ARA Balears el director general de Pesca del Govern, Antoni Grau.

Fins i tot hi ha missatges a les xarxes socials que conviden a "tallar i rompre les xarxes", que estan instal·lades "seguint l'autorització corresponent i complint amb la normativa vigent", insisteix Grau. Una xarxa moruna "és un laberint pel que s'endinsa el peix, i precisament permet per la seva configuració que quedin vius a dins, de manera que després el pescador professional pot destriar i tornar a la llibertat les espècies protegides, com la mantellina", que és un dels animals que surt al vídeo que corre per les xarxes.

En opinió del biòleg marí i membre de Marilles Antoni Font "la moruna és una xarxa molt selectiva i, en aquest cas concret, he vist per xarxes la denúncia, però no hi ha cap prova que el pescador professional no vagi amollant aquests peixos, per tant, de moment no hi veig cap motiu de queixa". De fet, explica Font, "hi ha espècies que es poden pescar fora de la reserva natural, però no a dins. Els pescadors professionals coneixen la normativa, i si en troben un dins la moruna, l'amollen".

El vídeo també mostra un túnid mort que ja fa dies que és dins la xarxa, un fet que la Direcció General de Pesca admet sense veure-hi un problema: "Els túnids neden molt aviat i a vegades poden quedar clavats, és cert. Passa puntualment, però en tot cas és infinitament més excepcional que tot el que puguin provocar altres mètodes de captura de peix", conclou.

L'ARA Balears ha contactat amb el gestor del compte d'Instagram que ha publicat el vídeo, Luis Delgado, i assegura que sap que la xarxa és legal. "Però em preocupa que sembla que no s'hi recull el peix cada dos dies, que és el que diu la norma perquè el peix no es mori", apunta. Igualment insisteix: "El que em preocupa és que hi ha espècies en extinció".

El negoci de les excursions submarines a la reserva del Toro

La Reserva Marina de l’illa del Toro, que es troba al litoral de Calvià, va ser creada l’any 2004 pel Govern amb l'objectiu de tenir un espai protegit on la fauna marina trobàs resguard. Els estudis fets des d'aleshores han demostrat l'efectivitat de la mesura, amb un increment de la quantitat de peixos.

Entre els resultats més destacats hi ha l’augment espectacular del que es coneix com a biomassa de peixos, que és una mesura que relaciona quantitat d'animals amb superfície. L'any 2016 se'n va registrar un rècord de 49 kg per 250 m², una xifra que situa la reserva entre les més exitoses de la Mediterrània.

La gran biodiversitat va atreure bussejadors des del primer moment, que surten principalment de Port Adriano. Segons una font coneixedora de l'activitat marítima de la zona que demana l'anonimat, "les excursions de submarinistes són un gran negoci i està molt bé. Però potser seria desitjable que tots els que viuen d'aquestes excursions informin bé sobre el tema als seus clients i seguidors, ja que en més d'una ocasió s'han fet campanyes contra aquestes xarxes quan en realitat són legals". "Tothom defensa el seu negoci, però la reserva funciona perquè, si no, no estaria ple de gent fent-hi submarinisme, i d'això no protesten ells, perquè en viuen", assegura. "Ja que hi som es podria demanar si és adequat alimentar els peixos, perquè alguns submarinistes ho fan, i no veig que en facin cap crítica aquesta gent que fa les excursions", sentencia la mateixa font.

Segons els estudis fets a la zona, la població d'espècies emblemàtiques com l'anfós i l'escorball han experimentat enormes increments. En el cas de l’escorball, la seva biomassa ha crescut fins a 284 vegades entre 2005 i 2018. Així mateix, estudis posteriors han confirmat que la reserva manté una de les majors concentracions de peixos vulnerables a la pesca de tot l’arxipèlag balear.