Daniel García Veira: “Perdre posidònia augmenta el risc d’inundació costanera”

PalmaDaniel García Veira (Carballo, 1997) és biòleg i ecòleg marí. A l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), hi investiga el paper de les praderies de posidònia oceànica en la protecció marina.

Què és exactament la posidònia i quin paper exerceix a la mar?

— La posidònia oceànica és una planta marina endèmica de la Mediterrània. Moltes vegades es confon amb una alga, però té arrels, tija, fulles i flors, i forma extenses praderies submarines. Exerceix un paper fonamental en l’ecosistema marí: serveix de refugi i zona de cria per a nombroses espècies, emmagatzema carboni, reté partícules i sediments, i ajuda a mantenir la transparència i la qualitat de l’aigua. A més, protegeix la costa perquè redueix part de l’energia de l’onatge i la velocitat dels corrents, i ajuda a estabilitzar el fons marí. Per això, conservar-la és protegir una espècie i mantenir un ecosistema que influeix directament en la qualitat de les nostres platges i en la resistència natural del litoral davant els temporals.

Què diríeu als que veuen la posidònia acumulada a la vorera de la mar com una molèstia?

— Aquestes acumulacions formen part del cicle natural de la posidònia. Es coneixen amb el nom de banquettes i ajuden a retenir arena, aporten matèria orgànica i nutrients a l’ecosistema, serveixen de refugi i aliment per a petits organismes i poden actuar com una barrera natural davant l’onatge i l’erosió, especialment durant els temporals. Tenen un valor ecològic i costaner important. Formen part del funcionament natural de la platja.

Com pot ajudar una planta marina a protegir una costa?

— Les praderies de posidònia modifiquen la manera com l’onatge i els corrents interactuen amb el fons marí. Les fulles frenen part del moviment de l’aigua i redueixen l’energia amb què arriben les ones. Al mateix temps, les arrels i rizomes ajuden a fixar el sediment del fons; fan que l’arena sigui més estable i es perdi amb menys facilitat. Per això, una praderia ben conservada pot actuar com una forma de protecció natural i contribuir a reduir l’erosió, esmorteir part de l’onatge i mantenir l’estabilitat del litoral.

Quina és la connexió entre la pèrdua de posidònia i un risc més gran d’inundacions?

— Si una praderia es va degradant, el fons marí ofereix menys resistència al moviment de l’aigua. A més a més, les ones poden arribar amb més energia a la platja i aquest fet augmenta la capacitat de mobilitzar sediment. Això pot fer que la costa sigui més vulnerable durant els episodis de temporal. Si es redueix una defensa natural, s’augmenta el risc d’erosió. Per tant, la pèrdua de posidònia augmenta també el risc d’inundació costanera.

Fins a quin punt la pressió turística també afecta la salut de les praderies de posidònia?

— La salut de les praderies de posidònia està condicionada per una combinació de factors globals i també locals, molts dels quals relacionats amb l’activitat humana. D’una banda, l’escalfament de la mar associat al canvi climàtic suposa una pressió important per a una espècie sensible. De l’altra, existeixen impactes més locals, com la contaminació, els abocaments, la pèrdua de qualitat de l’aigua, els residus, el fondeig d’embarcacions i determinades actuacions sobre el litoral, que poden danyar directament les praderies o reduir-ne la capacitat de recuperació.

Les àncores de vaixells i iots són una amenaça?

— Sí, sobretot quan l’àncora cau directament sobre la praderia o quan la cadena s’arrossega pel fons. La posidònia és una planta de creixement molt lent, amb prou feines uns centímetres l’any, i el fondeig pot arrencar feixos de posidònia, trencar rizomes i deixar clarianes dins la praderia. El problema és la repetició de molts fondejos a les mateixes zones durant anys.

Es fa prou per compatibilitzar l’activitat nàutica amb la conservació d’aquest ecosistema?

— A les Balears existeix una normativa específica sobre la conservació de la posidònia oceànica que prohibeix amb caràcter general el fondeig sobre praderies. A més, l’espècie té protecció estatal. A partir d’aquí, la compatibilitat amb l’activitat nàutica implica evitar danys físics sobre la praderia i utilitzar correctament la informació i la cartografia disponibles per saber on es pot fondejar sense afectar la posidònia.

Què amenaça més la posidònia: el canvi climàtic o l’activitat humana?

— L’afecten tant els impactes locals com els globals. Entre els primers, hi ha la pèrdua de qualitat de l’aigua, la contaminació, els abocaments, els impactes físics sobre la praderia i determinades alteracions del litoral. Aquestes pressions poden afeblir molt les praderies en zones concretes. Entre els segons, l’escalfament de la mar associat al canvi climàtic és una amenaça cada vegada més important, perquè la posidònia és una espècie sensible a la temperatura. Tots dos factors es poden sumar. Per això, reduir les pressions locals és clau per augmentar la resiliència de la posidònia davant el canvi climàtic.

A partir dels models amb què treballau, com imaginau les costes de les Balears d’aquí a unes dècades si les praderies de posidònia continuen deteriorant-se?

— Afectarà la qualitat i la transparència de l’aigua, la biodiversitat marina i el conjunt de l’ecosistema costaner. En aquest escenari, les costes podrien ser més vulnerables a l’erosió i a les inundacions costaneres, però també perdre part de la qualitat ambiental que caracteritza moltes zones del litoral balear.

Hi va haver algun resultat de les vostres recerques que us sorprengués especialment o que no esperàssiu trobar?

— Que no cal pensar en una pèrdua total de la praderia per constatar com perd capacitat de protecció de la costa. És important mantenir aquestes praderies sanes, denses i funcionals.

És possible recuperar una praderia degradada o parlam d’ecosistemes que necessiten dècades per regenerar-se?

— Hi ha experiències de restauració i trasplantament que poden funcionar en condicions concretes, però no substitueixen la conservació de les praderies que ja existeixen. La prevenció és fonamental. I sí, el mal es pot produir en poc temps, però la recuperació pot necessitar dècades.

Si poguéssiu demanar una sola mesura urgent a les administracions balears per protegir la posidònia, quina seria?

— Reduir els impactes que ja l’afecten, com els danys físics, la pèrdua de qualitat de l’aigua, la contaminació, els abocaments i algunes alteracions del litoral. Per mi, la prioritat hauria de ser mantenir les praderies en el millor estat possible. Com més sanes estiguin, més capacitat tindran per resistir altres canvis més difícils de controlar.

Si haguéssiu de convèncer un escèptic que la posidònia és una qüestió que afecta directament el futur de les Balears, què li diríeu?

— Li diria que el seu estat està directament relacionat amb el futur del litoral i que no es tracta d’una qüestió aïllada del que passa al fons marí. Protegir-la té a veure amb el fet de com volem que siguin les costes de les Balears durant les pròximes dècades, amb aquesta costa que veim cada dia.