Educació
Societat 25/06/2023

Anna Simó: "El que està passant al País Valencià i a les Balears és un avís del que no vull que passi aquí"

Consellera d'Educació

7 min

BarcelonaLa consellera d’Educació, Anna Simó, concedeix la primera entrevista a un diari després d’incorporar-se al Govern. Aquest dimarts afronta un ple monogràfic al Parlament.

Ha arribat quan quedaven només dues setmanes per acabar un curs molt complicat. Com ha estat l’aterratge?

— Estic aterrant encara. Ha estat un curs intens, complex i amb moltes novetats, algunes de positives també.

El seu predecessor, el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, ha generat contestació. Com valora el seu llegat?

— Jo formo part d’un fil de consellers i conselleres que han anat treballant per millorar l’educació. Això s’ha pogut interpretar d’una manera o d’una altra, però malgrat el que puguin dir de la feina feta, qui s’atrevirà ara a treure la gratuïtat de la I2? O la quantitat de docents que s’han sumat als centres? Qui gosarà tornar a apujar ràtios? És cert que ha estat un curs molt complex als centres, però també amb molt bones notícies, i del que es tracta és de consolidar les millores, que són bones per al sistema, i fer-ho acompanyats de la comunitat educativa.

Alhora, és veritat que hi ha un malestar important entre la comunitat i cap al departament. Com s’arregla això?

— Aspiro a començar una nova etapa a la qual aportaré la meva mirada, influïda per la meva motxilla de coneixement tant del món local com del Consell Escolar de Catalunya, que vaig presidir. Ja m’hi he reunit i els vaig dir: «Compto amb vosaltres». Per a mi és un lloc òptim de debat de les grans polítiques educatives, sense menystenir evidentment les juntes de direccions, els centres, la relació amb les federacions i associacions de famílies, la taula sectorial amb el sindicats, el treball amb les titularitats dels centres concertats...

Però la situació està tensionada. Al diari ens arriben casos de professors molt joves i ja cremats.

— Estem parlant de més de 100.000 docents que depenen del departament i, per tant, les situacions són molt diverses. Catalunya és un territori amb una diversitat brutal i jo vull aquest país, però he de reconèixer que això influeix sobre la segregació del sistema, sobre l’abandonament... i, per tant, és molt més complex dirigir l’educació aquí que a molts altres territoris de l’Estat. I no és una excusa, sinó un repte. La meva obligació és aportar solucions.

El curs que ve començarà amb un nou govern a Espanya, moltes enquestes apunten que un governn PP o PP-Vox. Tot això abans que el Tribunal Constitucional (TC) es posicioni sobre el percentatge de llengües en l’educació. ¿Això posa en perill el model d’escola catalana?

— D’entrada, no ens podem quedar mirant-ho. Estem obligats a passar a l’acció. Defenso que sense un paper actiu en la governança de l’Estat no hauríem tingut llei Celaá, que ens ha desactivat molts dels problemes que ens havia posat la llei Wert. La nova llei ha propiciat que el TC la validés i, per tant, protegís el model d’escola catalana. Aquest dimarts tinc un ple monogràfic al Parlament de Catalunya en el qual vull llançar una crida [als partits] en defensa de l’escola catalana. I aquí ens hi hem de trobar tots de manera transversal. Després, esclar, com a consellera he de dibuixar escenaris davant del 23-J, i la realitat fins ara és que la tendència dels alts tribunals ha estat entrar en campanya.

Per tant, ¿no ens agafarà a contrapeu si hi ha un govern que arriba amb unes intencions molt clares que ja estem veient al País Valencià o a les Balears?

— El que passa als territoris germans de parla catalana és una avís del que no vull que passi a Catalunya. Així ho diré al ple monogràfic d’educació: «Mireu què està passant allà, això és el que no hem de permetre aquí». Buscaré aliances per mantenir el consens polític i social, amb el Parlament al capdavant, però també amb la comunitat educativa i entitats com Òmnium o Som Escola. He demanat a l’equip del departament dibuixar escenaris de futur sobre què pot passar i mesures que no pot aplicar mai el departament sol.

El sindicat USTEC ja ha amenaçat amb una vaga a l’inici de curs si no s’arriba a acords de reversió de retallades, la retribució del sexenni pendent, l’equiparació de FP, les dues hores lectives menys per als més grans de 55 anys...

— Sí, m’han donat un termini d’una setmana per arribar a un acord. Jo crec que s’han de revertir, però tinc un escenari de pressupost i he de triar, governar és això. He de decidir si poso mes aules d’acollida, més dotacions de serveis d’atenció a la diversitat als centres o més personal de PAS on sigui per treure pes de feina burocràtica als centres. Estic fent fer números i sobre aquests números hauré de prendre decisions. Després del ple monogràfic em reuniré amb tots els sindicats.

¿El debat educatiu ha estat una mica segrestat pel debat laboral? Els sindicats fan la seva feina, però...

— Respondre a aquesta pregunta em posaria en una situació desfavorable de cara a les reunions amb els sindicats. Per tant, no la respondré. Puc tenir les meves opinions, però les que expressi han de contribuir al diàleg. Vull parlar amb tots els sindicats i m’hi reuniré a casa seva.

Hem vist resultats molt preocupants sobre el nivell de comprensió lectora dels alumnes a Catalunya.

— Primer de tot, no hem d’entrar en pànic. El departament ja havia arbitrat mesures de cara al curs vinent. Amb el departament de Cultura presentarem aviat un pla d’impuls de la lectura, un pla de desplegament de biblioteques escolars als centres, mesures de millora de la pràctica lectora als centres i de la manera com s’ensenya a llegir. A Anglaterra també van estar analitzant els mals resultats i van decidir que canviarien el mètode d’aprenentatge de la lectura. No pots entendre un problema de matemàtiques si no entens l’enunciat, i amb això m’hi trobo: permeteu-me que parli de mi. Soc una mare amb un nen que ara ha acabat cinquè de primària i la meva dèria és que entengui bé l’enunciat del problema, i és un nen que llegeix molt i bé, però no n’hi ha prou, ha d’enfocar-se a entendre el text.

Els resultats de les competències bàsiques (llengua catalana, castellà, anglès i matemàtiques) han anat retrocedint. ¿Hi ha falta d’exigència o què ens està passant?

— Els centres podran descarregar-se els resultats de les proves de final d’ESO i de primària aquest mes de juliol i veure, a partir d’aquí, on hi ha marge de millora i com hi posen els instruments, acompanyats del departament. A nosaltres, les proves ens permeten tenir una fotografia global i territorial, i segur que hi haurà aspectes que cal millorar i d’altres on s’haurà fet una baixada. Estic convençuda que la pandèmia explica coses, però no les explica totes. Per tant, calma, anàlisi de dades quirúrgica i amb l’orella paradíssima per escoltar les direccions i veure què necessiten, i treballar coordinats.

L’abandonament escolar prematur és del 16,9%. Com abordem aquest gravíssim problema?

— L’abandonament escolar a Catalunya ha crescut, i és veritat que està lligat sovint als cicles econòmics, però també està molt vinculat a la complexitat que hi ha als nostres centres educatius. Cal ser conscients que l’abandonament escolar no és només conseqüència de les polítiques educatives, sinó de les polítiques urbanístiques, de les polítiques socials, de la motxilla parental. Per tant, o ho abordem de manera integral o no ens en sortirem. Com podem exigir a totes les famílies que tinguin cura de l’educació dels seus fills quan n’hi ha que pràcticament no els veuen perquè han d’estar treballant amb uns sous precaris, quan són treballadors pobres en barris segregats?

Parlem de l’autonomia dels centres.

— Jo en soc una defensora.

¿Autonomia vol dir, a la llarga, decidir plantilles i diferenciar-se amb el currículum, com passa en alguns sistemes educatius?

— Conscient de les crítiques que una part de la comunitat educativa fa sobre l’autonomia dels centres, he estat una gran defensora tant de l’autonomia com del decret de plantilles perquè, amb tot el control i la transparència i sabent que tota política també pot tenir un percentatge petit d’ús i abús, es donin eines als centres segons el seu grau de complexitat i s’hi puguin aplicar polítiques diferents. Crec que és de sentit comú.

Que l’autonomia hi sigui a l’hora de contractar?

— Això no vol dir regnes de taifes: hi ha uns plans de centres i uns consells escolars i no es poden prendre decisions opaques. Però si resulta que un centre ha optat, per exemple, perquè hi hagi un docent que domini l’anglès per fer matemàtiques, necessita un perfil per a aquest lloc de treball. Però tot això s’ha de fer amb transparència, entrevistes i monitorització de la resta.

Arran de casos greus de bullying com el de Sallent, es va anunciar la creació d’un coordinador de convivència dins els centres, es va parlar de crear un registre. Tot això es manté?

— Sí, està en marxa a partir del curs vinent i intentarem fer-ho sense que sobrecarregui amb més responsabilitats els centres, sinó que els reporti més beneficis. Han de ser figures útils, al mateix temps que treballem el respecte i mantenim una tolerància zero contra les violències.

Respecte al calendari, el curs començarà avançat de nou al setembre, però aquest juliol finalment no hi ha presencialitat. Què passarà en el futur amb un mes que se suposa que és per a la formació dels docents però només un 30% en fa?

— El conseller Gonzàlez-Cambray va demanar una avaluació de l’inici de curs que ara s’acaba i això s’ha presentat a tots els òrgans de consulta de la comunitat educativa i es va fer un dictamen del Consell Escolar de Catalunya. La meva voluntat és que l’ordre de calendari i, per tant, també el que es faci al juliol, es pacti. I, per tant, es farà el que es consensuï amb la comunitat eductiva.

Estem enmig d’un procés de proves d’oposicions que comencen precisament aquest 30 de juny i que també ha generat malestar.

— Com a consellera, m’he de remetre a la complexitat d’estabilitzar més de 27.000 docents abans del 31 de desembre del 2024. Hi ha interins que diuen que han quedat fora del sistema, però ja els he dit, i els ho ha dit també la directora general de Professorat, que ens movem dins d’un decret estatal que diu com s’ha de fer el catàleg de places a estabilitzar. Només que hi hagi una oportunitat dins del marc legal per tractar el seu cas, es farà, ¿o és que algú pensa que no som els primers interessats a tenir docents? Els que no hagin pogut entrar segons l’actual procediment són, igualment, docents que necessitarà el sistema. N’hem incorporat 3.500 a partir del gener i n’anirem sumant, i també necessitem substituts.

Per acabar, ¿els curs vinent les escoles que segreguen per sexe seguiran rebent concert o no?

— No.

Segur?

— Segur. No rebran concert.

stats