El paritori desert de Manacor: mares derivades, comares aturades i el pla de Salut en el punt de mira

PalmaUn paritori buit, mares que eviten l’Hospital de Manacor per por de no ser ateses, un clima laboral tens i una gran frustració entre comares i ginecòlegs. Aquesta és la realitat que viu el centre des que, el 19 de gener, la Conselleria de Salut activàs un pla de contingència davant la manca de ginecòlegs per cobrir les guàrdies a partir de les 15.00 h i els caps de setmana, arran de baixes sobrevingudes. El pla ha buidat el paritori: algunes mares han estat derivades a altres hospitals i d’altres han optat per centres alternatius. Salut preveu suspendre la mesura i recuperar la normalitat assistencial la setmana del 26 de gener. Queda per veure si caldrà tornar-la a activar més endavant. De moment, el que ha tocat amb les mans Salut és la indignació d’usuaris i professionals després d’una setmana en què el paritori de Manacor ha estat desert i les comares, sense res a fer, però mobilitzades.

“El personal del paritori de Manacor necessita ajuda. Fa dies que no atén parts. Les comares estan sense fer res. La situació és insostenible i hi ha mal ambient”. D’aquesta manera resumeix una font autoritzada de l’Hospital de Manacor el context al centre des que la Conselleria de Salut activàs el pla. Actualment, només hi ha un metge per guàrdia, enfront dels dos habituals. Segons expliquen fonts del centre, només sis dels metges adjunts (menys de la meitat) cobreixen guàrdies. Són voluntàries i tant els majors de 55 anys com les dones embarassades tenen dret a no fer-les.

Les llevadores reivindiquen que poden atendre parts normals, que són la majoria. De manera contradictòria, són aquests els que el pla deriva. Ara, a Manacor només s’atenen els parts imminents, els que posen en risc la vida i altres urgències. “La majoria dels parts que es fan a les Balears són normals, i són les comares qui en garanteixen la seguretat, l’acompanyament i el respecte”, explica l’Associació Balear de Comares. L’entitat considera que “obligar” les dones a desplaçar-se a altres hospitals en un moment tan crític incrementa riscos “innecessaris” i pot generar situacions d’inseguretat assistencial, especialment en emergències.

“Feim una crida a tots els ginecòlegs de Mallorca, de la resta d’illes i de la Península perquè vinguin a fer guàrdies, perquè la situació és insostenible. Hi ha professionals que ploren tot el dia”, reclama una altra professional del centre manacorí. En un mes normal, l’hospital de referència de la zona de Llevant atén una mitjana de tres parts al dia. Durant el pla de contingència de desembre se’n varen atendre dos en els 15 dies que va durar. Des del 19 de gener (i fins al moment d’escriure aquest article) no se n’ha atès cap.

Durant la setmana, l’IB-Salut ha cercat ginecòlegs a la desesperada a través de portals de feina i de tots els mecanismes disponibles. Mentrestant, la resta d’hospitals han patit la sobrecàrrega assistencial. A Son Llàtzer, els sanitaris consultats asseguren haver notat més pressió, entre atendre els parts que els toquen i els que haurien de correspondre a Manacor.

Drets vulnerats

L’associació Naixença defensa un part fisiològic i respectat i rebutja el pla. Considera que suprimeix un servei essencial i que es “vulneren drets fonamentals, cosa que genera una greu manca d’equitat”, pel fet que “dones del mateix territori reben una atenció diferent i perjudicial”. L’entitat qüestiona els criteris de la gerència i de la Conselleria de Salut i veu “injustificable” que l’absència d’alguns ginecòlegs serveixi d’excusa “per prendre una decisió tan dràstica”, sobretot quan “la plantilla de comares no s’ha vist reduïda” i són les encarregades d’atendre la majoria dels parts.

Naixença també creu que qualsevol pla de contingència hauria de prioritzar el paritori d’un hospital que dona servei a més de 130.000 persones: “Si cal redistribuir el servei, que es faci, però mai reduint el ple funcionament del paritori”. L’associació recorda que, durant deu anys, el paritori de l’Hospital de Manacor funcionava amb una ginecòloga i una comare, amb més de 1.200 parts anuals, mentre que ara, amb uns 900 parts l’any, “no es pot justificar el trasllat de les dones”.

La realitat dels ginecòlegs a Manacor és pitjor que la dels seus companys d’altres hospitals. Segons fonts del centre hospitalari, amb els efectius disponibles, i si en calen dos per guàrdia, cadascun hauria de cobrir entre set i vuit guàrdies cada mes, moltes més de les que els correspondria si tinguessin plaça als dos grans centres de l’illa: Son Espases i Son Llàtzer.

El president de la Societat Balear de Ginecologia i Obstetrícia, Agustín Hernández, explica que les guàrdies de 24 hores “són molt estressants”. “No faig igual una cesària a la primera hora que a la 23a”, diu com a exemple. “Evidentment que les dones tenen dret a tenir un procés tranquil i a poder parir on vulguin. Elles són la màxima prioritat. Però amb un sol ginecòleg no basta. Per a qualsevol part n’hauries de tenir dos, perquè un part va bé fins que deixa d’anar-hi”, defensa. Reconeix que, si és de baix risc, el poden atendre perfectament les comares. “A Manacor estan infrautilitzades, però també ho estan els ginecòlegs, que ho passen malament per la situació actual”, afegeix. Mentrestant, l’efecte crida entre les mares s’enforteix i, segons expliquen professionals, ja són poques les que van a l’hospital de Manacor.

Les comares del centre estan preocupades pel risc que puguin patir una mare i el seu nadó si no són atesos de manera immediata. A banda d’això, l’impacte del pla de contingència va més enllà de la ginecologia. “A les dones que estan de part se les trasllada a altres hospitals en ambulància, per a serveis que no són urgents. Què passaria si algú té un atac de cor, una urgència real, i no hi ha cap ambulància a prop disponible?”, reflexionen fonts del centre. Tot i el pla de contingència, en vigor en el moment d’escriure aquestes línies, les professionals fan una crida a les embarassades: si estan de part o tenen por, sempre han d’anar al centre més proper, on se les ajudarà en tot el que es pugui.