Ciència i medi ambient
Societat10/02/2023

Un paràsit que et fa valent

El 'Toxoplasma' afavoreix que els llops infectats es converteixin en líders de la bandada

La saviesa popular diu que les embarassades han d’allunyar-se dels gats. Hi ha una raó científica rere l’advertència: aquests animals sovint estan infectats de manera crònica per un paràsit anomenat Toxoplasma gondii, sense que això els doni cap símptoma important. Els gats eliminen els paràsits pels excrements i, si una embarassada els acaba ingerint, poden provocar-li una toxoplasmosi, una infecció que pot causar defectes importants en el desenvolupament del fetus i, fins i tot, un avortament espontani. Però aquest microbi sembla que pot tenir altres efectes menys tòxics, fins i tot positius. De fet, un article publicat recentment a la revista Communications biology proposa que els llops infectats pel Toxoplasma sovint es converteixen en els líders de la bandada.

Paràsits, risc i aventura

El Toxoplasma gondii és un paràsit microscòpic format per una sola cèl·lula que infecta una rang ampli de mamífers. S’acumula als músculs i altres teixits, però curiosament només es reprodueix quan és dins un felí (des d’un gat fins a un puma). No li sol causar problemes importants de salut, tret que l’animal estigui immunodeprimit. Per entendre millor l’impacte dels paràsits en els seus hostes, els biòlegs Connor Meyer i Kira Cassidy, de la Universitat de Montana, als Estats Units, van analitzar les dades que s’han recollit al llarg de les últimes tres dècades en relació amb els llops que viuen al Parc Nacional de Yellowstone, a l’estat de Wyoming. Els pumes de Yellowstone sovint tenen el Toxoplasma, que passa als llops quan se’ls mengen.

Cargando
No hay anuncios

Estudiant més de dos-cents llops es van adonar que els que estaven infectats pel paràsit tenien onze vegades més probabilitats de deixar la família i començar una bandada nova, i quaranta-sis vegades més probabilitats d’acabar convertits en els líders. Dirigits per l’animal infectat, aquests grups de llops serien també més aventurers i correrien més riscos. Els científics pensen que el Toxoplasma podria influir fins i tot en la capacitat de reproduir-se dels llops, cosa que encara augmentaria més les possibilitats de contagiar altres animals.

Ja s’havia especulat que el Toxoplasma faria que l’animal infectat desenvolupés comportaments de més risc. Per exemple, les rates amb toxoplasmosi perden la por dels gats i surten a explorar més del que és habitual. I a Kènia s’havia vist que les hienes amb el paràsit són devorades pels lleons més freqüentment que les sanes. La hipòtesi era que la infecció els alterava el comportament per augmentar les possibilitats que l’hoste acabés devorat i així el paràsit es pogués escampar millor. L’estudi de Meyer i Cassidy i el seu equip suggereix que algunes infeccions poden tenir un impacte notable i inesperat en un ecosistema, perquè alteren les dinàmiques de poder dels depredadors que l’habiten.

Cargando
No hay anuncios

'Toxoplasma' en humans

És important destacar que aquests estudis s’han fet en animals salvatges i que no hi ha cap prova que el Toxoplasma tingui els mateixos efectes en humans. Però, d’altra banda, tampoc es pot descartar. La toxoplasmosi també causa pocs símptomes en les persones sanes: com a molt, sembla una grip lleu o, en casos més greus, pot produir una inflamació dels ganglis limfàtics que pot durar mesos. Es calcula que fins a la meitat de la població del planeta ha estat exposada al Toxoplasma i és possible que un percentatge indeterminat en tingui una infecció latent i en principi asimptomàtica.

Cargando
No hay anuncios

Això potser podria augmentar la susceptibilitat a certes malalties: encara es debat, per exemple, si podria fins i tot influir en l'augment de les possibilitats de tenir trastorns mentals com l’esquizofrènia. Sí que hi ha estudis concloents que han relacionat la toxoplasmosi latent amb més agressivitat, potser deguda a un augment de testosterona, i fins i tot per aquest motiu s’ha trobat un lligam entre la infecció i l'increment d’accidents de trànsit. Podria ser, doncs, que el Toxoplasma també jugués un paper a l’hora de definir certs comportaments humans.

És esperable que el Toxoplasma no sigui l’únic microbi capaç d’aquesta mena d’efectes. De fet, aquests estudis encaixen amb una sèrie de treballs recents que han demostrat la influència del microbioma en el cervell. Si la flora microbiana “bona” amb què convivim normalment pot influir en la conducta de les persones, no és forassenyat pensar que paràsits com el Toxoplasma també puguin aconseguir-ho, la qual cosa fa que ens preguntem quin percentatge de la nostra personalitat no ve definit ni pels gens ni per l’educació, sinó pels microorganismes que ens habiten en un moment donat.

Cargando
No hay anuncios

El que encara no és clar és quin mecanisme biològic fan servir els uns i els altres per produir aquests efectes al cervell dels animals i fins a quin punt son evitables, manipulables o reversibles. La principal hipòtesi és que causen canvis epigenètics en les neurones d'algunes zones del cervell (el Toxoplasma ho faria a l’amígdala, que és qui governa les reaccions relacionades amb la por, entre altres coses). Caldran més estudis per entendre millor aquests processos i veure com determinen el nostre comportament.