La paradoxa eivissenca: turistes ‘de luxe’ sense treballadors per atendre’ls

Eivissa“A molts treballadors ja no els val la pena venir a Eivissa”. Qui s’expressa amb aquesta contundència és Guadalupe López, secretària general de Serveis i Consum d’UGT a les Pitiüses, sindicat majoritari als hotels. Les seves oficines atenen entre 15 i 20 consultes diàries de treballadors del sector, la majoria per veure si poden tramitar una excedència. “La gent ja no pot venir a Eivissa perquè no troben lloc on estar, o no el poden pagar, i, com que són fixos discontinus, pregunten com demanar l’excedència”, explica la sindicalista. Segons el conveni d’hoteleria, un fix discontinu es pot acollir a un període màxim d’excedència de dos anys. “En alguns casos, el treballador que consulta és perquè ha trobat una feina millor a la Península; potser no tan ben pagada com a Eivissa, però amb un cost de la vida molt menor; en altres casos, simplement, no troba lloc on estar-se”, precisa Guadalupe López. El conveni d’hoteleria de les Balears és “el millor d’Espanya”, segons el seu criteri, amb salaris que superen en qualsevol cas els 1.700 euros bruts, per a cambrers, personal de cuina o cambrera de pis; salaris que augmentaran enguany un 4%.

Però, així i tot, els comptes no surten. És fàcil comprovar com el lloguer vacacional s’ha menjat el residencial a Eivissa. Si entrau, per exemple, al portal Idealista (líder absolut a Espanya, amb més de 50 milions de visites mensuals), trobareu només quatre habitacions en oferta per a l’abril, entre 800 i 1.800 euros al mes; si repetiu la cerca al maig només n’hi ha dos, i si buscau habitació per al juny, juliol, agost... La resposta és zero. ‘Hem mirat per tot arreu, però no hem trobat el que cerques’, t’anuncien els d’Idealista amb tipografia de titular i, per si no t’ha quedat clar, t’hi afegeixen un dibuix d’un home mirant davall d’una catifa sense trobar-hi res. Si preguntau a les agències immobiliàries, la resposta serà bastant pareguda. En canvi, si en lloc de seleccionar a Idealista la pestanya ‘Llogar’ triau la que posa ‘Vacacional’, el resultat és ben diferent: davant dels vostres ulls es desplegarà un bell mosaic de finques lluminoses i piscines d’un blau encès –no debades, Eivissa té un cens de 10.800 piscines–, que, òbviament, queden lluny de les possibilitats d’un treballador. I si es dona el cas que sou rics, no us feu tampoc gaires il·lusions: per a l’agost a Idealista només en queden cinc, d’aquestes magnífiques finques, amb preus al voltant de 7.000 euros la setmana.

Per la seva banda, la Federació Hotelera pitiüsa nega que les excedències siguin cap novetat. “És una circumstància més que s’afegeix al problema global”, considera el gerent dels hotelers, Manuel Sendino. El portaveu reconeix que completar les plantilles és dificilíssim i, de vegades, missió impossible. “I llavors toca retallar serveis”, es lamenta. “És un maldecap crònic. No sé si enguany estam pitjor o millor que altres anys, però sí que sé que la dificultat de trobar treballadors s’ha normalitzat: falta personal de sala, de cuina, d’habitacions, de tot”. Davant d’això, la millor part d’empreses hoteleres ha establert algun tipus d’estratègia per proporcionar habitatge als empleats: n’hi ha que han construït edificis per allotjar-los, n’hi ha que lloguen edificis o pisos i n’hi ha que destinen una part de les habitacions de l’hotel mateix al personal –com ha hagut de fer, per exemple, el recentment inaugurat Parador d’Eivissa.

Mentrestant, UGT denuncia les condicions en què han de viure alguns treballadors. “Hi ha hotels que els deixen habitacions a les quals els empresaris ben segur que no es ficarien”, protesta Guadalupe López. “Habitacions sense ventilació, amb humitats, o devora de les màquines de l’aire o amb canonades que travessen el sostre”. També els han arribat diversos casos de “llits calents”: un treballador dorm de nit i un altre ocupa el mateix llit de dia. Condicions que des del sindicat consideren “indignes”.

Les caravanes, el darrer recurs

La darrera opció per a algú que no troba on allotjar-se és ingressar en algun dels poblats de caravanes que, en els darrers anys i molt ràpidament, han anat esquitant la geografia eivissenca, sobretot al voltant de la capital. Enguany, la temporada turística començarà amb un nou desallotjament. El Jutjat de Primera Instància número 5 d’Eivissa ha fixat per al pròxim 29 d’abril el llançament del campament de caravanes ubicat a la zona de Can Misses, concretament, en un solar entre l’estadi Palladium Can Misses (on juga l’UD Eivissa) i l’E-20, el segon cinturó de ronda de Vila. Hi viuen unes 80 persones. “On aniran a parar?”, es pregunta Guadalupe López. “A alguna banda hauran d’anar. Ens consta que alguns són treballadors de l’hoteleria”.

És curiós que devora un estadi de futbol que porta el nom de Palladium creixi un camp de caravanes. El monocultiu turístic eivissenc funciona com una paradoxa. En filosofia i en matemàtiques, una paradoxa és un enunciat que porta a dos conclusions mútuament contradictòries, però de les quals no es pot prescindir: Eivissa necessita treballadors, però no els pot allotjar; vol turisme de luxe, però no el pot atendre amb personal qualificat; no deixa de crear riquesa, però envia centenars de persones a viure en caravanes. Eivissa es pretén jove, moderna, multicultural i oberta, però les persones normals no hi tenen lloc.