PalmaL'Ajuntament de Palma, amb els vots favorables del PP i Vox, ha fet una passa més per atorgar la màxima protecció al monòlit de la Feixina. La Comissió d'Urbanisme i Medi Ambient ha debatut aquest divendres l'aprovació definitiva del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per incloure el monument dins el Catàleg d'edificis i elements protegits de la ciutat. La mesura, que ja va ser aprovada inicialment per la Gerència d'Urbanisme l'any passat, afronta ara el penúltim tràmit abans de la validació definitiva. La votació final està prevista per al pròxim ple municipal, que es farà la setmana que ve.
La portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha carregat contra la decisió i ha denunciat que suposa "consolidar la presència d'un monument feixista" que ret homenatge al creuer Baleares, vinculat a la matança de la Desbandá de Màlaga. "És una decisió greu perquè glorifica la violència contra la població civil i forma part d'una estratègia de la dreta per blanquejar el franquisme", ha afirmat.
Truyol ha anat més enllà i ha acusat el PP i Vox de ser "hereus polítics del franquisme". Segons ha dit, el març de 2026 quedarà marcat com el "mes de la croada contra la memòria", amb referència a la derogació de la llei de memòria democràtica, la censura d'un acte escolar sobre Aurora Picornell i la protecció del monòlit.
MÉS també critica que el govern municipal no prioritzi la protecció del patrimoni urbà. "A Palma hi ha més de 600 elements patrimonials pendents de protecció i barriades amb gran valor com l'Eixample, Son Espanyolet i el Molinar, però el PP no ha mogut ni un dit", ha lamentat. "És indecent deixar caure el patrimoni viu mentre es blinda un símbol de la dictadura", ha afegit.
La 'Desbandá' i el creuer 'Baleares'
El creuer Baleares va participar en el bombardeig de civils que fugien de Màlaga l'any 1937, en un episodi conegut com la Desbandá, una de les majors massacres de la Guerra Civil. Es calcula que entre 3.000 i 5.000 persones –moltes d'elles dones, infants i gent gran– varen morir mentre intentaven escapar per la carretera d'Almeria.
L'any 2010, amb Aina Calvo com a batlessa, l'Ajuntament va optar per mantenir el monument però eliminar-ne els elements franquistes, amb l'objectiu de resignificar-lo com un espai de memòria i de rebuig a la guerra. Tot i això, la decisió no va aconseguir tancar la polèmica. El 2016, Margalida Capellà escrivia per a aquest diari: "L'opció per la contextualització de 2010 va ser, al meu parer, molt pensada però també arriscada i no ha estat entesa per part de la ciutadania afectada, en concret per les víctimes del franquisme, que hi continuen veient un símbol franquista".
El 2025, Cort va reactivar la voluntat de protegir definitivament el monòlit, un procés que podria culminar la setmana que ve. Paral·lelament, MÉS per Mallorca ha sol·licitat la inclusió del monument de la Feixina i del monòlit de l'Esplanada de Maó dins del Catàleg estatal de símbols i elements contraris a la memòria democràtica, una proposta que, segons el diputat Vicenç Vidal, "en principi, veuen amb bons ulls" des del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.