Un pacte per la igualtat: com Manacor ha evitat la segregació escolar

Palma“Em varen telefonar de l’Ajuntament molt alarmats, i em digueren: ‘Esperança, si no ho solucionam, haurem de tancar l’escola’”. És el testimoni d’Esperança Nicolau, directora del CEIP Sa Torre de Manacor. La seva escola va arribar a estar al límit durant el curs 2015-2016, el primer amb vigència de l’acord d’escolarització equilibrada per redistribuir l’alumnat vulnerable entre les públiques i concertades. En aquell moment, 21 famílies s’havien quedat sense plaça a la seva primera opció i eren assignades a Sa Torre, un centre molt estigmatitzat per haver tingut durant anys prop d’un 90% d’alumnat d’origen magribí. Cap d’aquestes famílies no hi volia anar.

La telefonada municipal no manifestava la voluntat de l’Ajuntament (que era la contrària), sinó que fou un crit d’alerta: calia aconseguir que les famílies acceptassin la seva plaça al centre. Ho varen fer onze. Va ser clau la iniciativa del nou equip directiu del centre, que va fer feina per convèncer les famílies dissidents que a Sa Torre estarien ben ateses.

Aquella situació crítica marcaria l’inici d’una transformació profunda. Si fins llavors l’escola era considerada el “gueto del municipi”, avui és un exemple d’integració i diversitat. Nicolau ho sintetitza: “L’èxit del projecte és l’equilibri, perquè ara totes les escoles tenim el mateix sociograma i feim feina en igualtat”. Segons la directora, la realitat anterior no duia res de bo, ni a escala social ni curricular: “L’escola és un agent social molt potent i transformador, però tal com estàvem no es podia fer la feina com calia i retornàvem a la societat allò que la societat ens havia entregat”, diu. Fa referència a les barreres lingüístiques “brutals” i a la dificultat de tirar endavant el projecte educatiu: “Teníem moltes famílies que, per exemple, no veien bé que féssim excursions o activitats complementàries”. Un altre dels beneficis de la nova realitat és l’aprenentatge entre iguals: “Si tens un infant que tal vegada va un poquet més avançat, pot servir de referent i estirar el que no hi va tant”, assegura la directora.

Responsabilitat compartida

Aquest canvi no ha estat fruit de la casualitat. És resultat directe d’un pacte ferm entre centres i l’Administració per redistribuir l’alumnat amb necessitats de manera més equitativa i justa. A l’acord hi participen el CEIP Sa Torre, Simó Ballester, Ses Comes, Mitjà de Mar, Molí d’en Xema, Jaume Vidal Alcover i Sa Graduada, i els centres concertats La Salle, Sant Vicenç de Paül, La Puresa i Sant Francesc.

Josep Gomila, inspector educatiu i impulsor de l’acord a Manacor, en detalla el funcionament: “Se centra en els alumnes que entren a 4t d’Infantil. Els que venien de l’escoleta ja els teníem controlats, però quedaven fora del radar tots els que no havien estat escolaritzats mai i que, per tant, no sabíem quines necessitats tenien fins que ja eren dins el centre. Era impossible fer un repartiment equitatiu”, exposa. Amb l’acord, cada any l’Ajuntament filtra tots els infants que s’incorporen per primera vegada al sistema educatiu. A partir d’aquí, un treballador d’Educació i un dels Serveis Socials citen les famílies per fer una avaluació de cada nin: es detecten necessitats especials, situacions de vulnerabilitat i el desconeixement de les llengües oficials.

Tot es fa abans de començar l’escolarització. Això fa possible que després hi hagi tres processos diferents. Un per als alumnes ordinaris, un per als que es consideren NESE (Necessitats Educatives de Suport Educatiu) i un altre per als NEE (Necessitats Educatives Especials). Els infants només competeixen amb els que tenen la seva mateixa qualificació. En funció del cens de cada any, es fixa un nombre màxim d’alumnes per perfil. Per exemple, cada aula pot acollir 15 alumnes ordinaris, sis NESE i un amb necessitats educatives especials. “Totes les escoles, tant públiques com concertades, remen juntes”, assegura Gomila.

Una de les característiques del sistema educatiu balear és el degoteig constant de noves matriculacions amb el curs ja començat. A Manacor, es procura redistribuir-les entre tots els centres amb places, tot i que el CEIP Molí d’en Xema –el tercer centre amb més alumnes de les Illes Balears– en rep un nombre més alt perquè té tres línies i sempre sol tenir plaça. Bel Rigo, que n’és la directora, fa una valoració positiva de l’acord, però demana canvis: “Neix d’un compromís molt fort de tots els centres i funciona, però després de 10 anys necessita actualitzar-se a les noves casuístiques”, diu. També reclama més trobades entre directors i Administració, més enllà de la comissió d’escolarització que es fa cada final de curs per preparar el següent: “És necessari analitzar com evoluciona tot i mirar si la vulnerabilitat es torna a concentrar a una mateixa escola, per poder-ho corregir”.

Una peça clau del sistema són els centres concertats. Fins fa pocs anys, alguns d’ells acollien majoritàriament alumnat autòcton, però avui s’han implicat de ple en el repartiment de la vulnerabilitat. El director del CC La Salle de Manacor, Xisco Manresa, s’hi sent còmode: “Tenim molt clar que hem de complir el nostre deure de remar en favor de l’educació i de la igualtat. Feim una funció social bàsica”, sentencia. Avui,La Salle és un centre més dins la realitat multicultural del municipi.

Manacor és un exemple de com la col·laboració entre centres educatius, Administració i Serveis Socials pot transformar realitats educatives marcades per la segregació, i convertir-les en espais d’igualtat, integració i aprenentatge compartit.