Societat 09/05/2021

Què s'amaga darrere del concepte d'origen?

Publicitat, política, ciència o religió són àmbits en què aquesta noció és fonamental

4 min
Un grup de persones observant l'univers

BarcelonaHi ha una història popular en tot el món islàmic d’algú que surt de casa amb la intenció de trobar un tresor. El seu periple és llarg i dificultós. Esgotat després de tant temps buscant en va, decideix tornar. Una vegada al seu jardí, s’adona que el tresor que ha buscat durant tants anys està enterrat allà mateix. ¿No calia marxar de casa? ¿O potser si no hagués fet tot aquest desplaçament no l’hauria trobat mai? Potser no hauria valorat igual el tresor que sempre havia estat allà si no hagués passat per aquesta cerca. Sigui com sigui, com els bons relats, aquesta història breu té molts plans i ens parla, entre altres coses, del desplaçament i de l’origen. En realitat, el desplaçament sempre està associat a l’origen, per tant, ens parla especialment d’aquesta noció. 

L’origen, si ens hi fixem, modula la nostra mirada: nació i fronteres, productes i consum, mitologia i art, religió i ciència. En un intent de reflexionar sobre les maneres d’interpretar aquesta noció, el catedràtic d’antropologia de la UNED Ángel Díaz de Rada ha volgut compilar en un extens volum diferents autors perquè reflexionin, des de diversos àmbits, sobre aquesta idea. Las formas del origen (Trotta) no indaga en l’origen de les coses, sinó en els discursos humans sobre el mateix origen. De la mitologia i la religió a les llengües, la pàtria, el Cosmos o les pomes, la necessitat de construir i trobar la denominació d’origen impregna la nostra mirada. Probablement la cerca més recent d’aquesta necessitat és el vessant més mercantilitzat amb l’auge de la traçabilitat dels orígens dels aliments i pren la seva forma més dramàtica amb la crisi humanitària de refugiats i migrants, condicionats del tot per polítiques que prioritzen, precisament, la noció d’origen, en aquest cas geogràfic. 

Desplaçament constant

Díaz de Rada matisa que pensar sobre l’origen no equival a pensar sobre la gènesi, malgrat les aparents similituds, ja que, com assenyala el filòsof italià Barnaba Maj, “la categoria del que és originari és metafísica, mentre que la del que és genètic és històrico-evolutiva”. Una diferència fonamental és que quan es busca la gènesi d’una entitat, s’accepta que sigui una transformació d’una altra, mentre que la noció d’origen implica que no hi ha un abans o res al darrere, és a dir, que està fora del temps. En cert sentit, els exemples que hem posat de les denominacions d’origen dels aliments i de les polítiques sobre migrants i refugiats se centren en aquesta noció d’origen, perquè no reconeixen ni valoren la continuïtat històrico-evolutiva: només se centren en el relat metafísic o simbòlic. Les polítiques extremes, per continuar amb l’exemple del tancament de fronteres a migrants i refugiats, posa èmfasi en l’origen geogràfic sense reconèixer l’abans d’aquest concepte, és a dir, utilitzen la noció d’origen per deshumanitzar. 

Per a Díaz de Rada, l’aparent contradicció entre gènesi i origen no sempre és evident. Si bé la gènesi, com diem, pot associar-se a una anàlisi conceptual i, en canvi, l’origen fuig d’aquesta anàlisi per incorporar-hi una creença i una fe que se n'escapen, es pot donar la confluència en àmbits inesperats i considerats oposats: la ciència i la mística. Per explicar aquesta confluència cal entendre que tota interpretació o anàlisi passa per l’experiència. Tant l’experiment científic com l’experiència mística, segons el catedràtic, són “modalitats en què és crucial la sospita sobre l’estatut del que és «autènticament real»”. És a dir, en les dues modalitats “és determinant la pragmàtica d’una recerca del que està ocult en relació amb el que ja és visible o evident”.

“Des del meu punt de vista –explica–, la manera més adequada d’abordar aquesta qüestió és entendre que l’ésser humà es desplaça constantment, de manera gradual, entre diverses modalitats d’interpretació de l’experiència, com aquestes dues que acabo de mencionar. Examinar les diverses formes d’origen permet apreciar aquests desplaçaments”. Uns desplaçaments que, com en la història que origina aquest article, són en ells mateixos mestres, perquè és el moviment el motor, valgui la redundància, que activa la nostra cerca, la voluntat de comprendre i, en definitiva, la capacitat, inesgotable, d’apartar els nombrosos vels –sigui en nom de la ciència, de la mística, de l’art– que ens distancien d’una realitat més plena. 

Buscar sentit

Com puntualitza Díaz de Rada, “la vida és desbordant, tant com és de minúscul el coneixement i el sentit que ens són donats trobar-hi, si ho comparem amb la desproporció del que és inintel·ligible i del que no té sentit, o del que, senzillament, és inassequible al problema del sentit”. No obstant això, puntualitza, “buscar sentit ens caracteritza en la nostra comuna experiència de la incertesa". "Al cap i a la fi, aquest desbordament conforma la nostra constitució social".

Per això, afegeix, “obrir la porta a la comprensió del que és autènticament real és precipitar-se d’una manera o altra cap a la cadena infinita de les causes o cap a la xarxa incontenible de les gènesis. Qualsevol detenció o frenada en aquest precipitar-se és una convenció epistèmica, una retallada convencional de l’autènticament pertinent per copsar el que és real”. 

El seu llibre, plagat d’autors i autores, és fruit d’aquesta voluntat de desplaçament interior que, a la vegada, és viatge exterior, buscant tresors de reflexió i coneixement al voltant d’una noció, la d’origen, que com veiem ens condiciona i modula d’una manera molt més evident del que pot semblar a priori, perquè, com ell mateix recorda, “la noció d’origen configura un complex camp vertebrador de la nostra relació com a humans amb el món”.

Meditar sobre l’origen serveix, entre altres coses, per no fer-ne arma o esquer publicitari. També per albirar-ne les complexitats. A vegades cal sortir de casa i enfilar els camins de la incertesa, desbordats, precipitats, amb la intuïció d’acostar-nos a una cosa esquiva, una noció, una idea o intuïció. Un llibre també pot ser un viatge. Tornar després del periple facilita veure-ho tot amb ulls renovats. L’autèntic tresor.

stats