Obrint Pas i València es donen les gràcies

ValènciaEl grup Obrint Pas va pujar per última vegada a un escenari aquest dissabte a la nit. Almenys fins a nova ordre. El concert celebrat al Teatre Principal de València va posar punt final a la llarga gira de comiat que han protagonitzat des que fa més d’un any van anunciar que aturaven de manera indefinida la seva activitat musical.

El de dissabte va ser el tercer d’una trilogia de concerts a València que ha servit perquè el grup s’acomiadés del públic de la ciutat que els va veure néixer ara fa poc més de 20 anys. Dues dècades en les quals Xavi Sarrià, Miquel Gironès, Miquel Ramos i Robert Fernández -com a integrants principals del grup- han vist com el somni d’aquells adolescents de l’Institut Benlliure de cantar en valencià creixia fins al punt que Obrint Pas és tot un referent de la música en català.

Obrint Pas és sinònim de lluita, compromís i coratge. Al País Valencià, però, és molt més que tot això. És també resistència i, per damunt de tot, un símbol de victòria. Una victòria que es tradueix en el fet d’haver aguantat 20 anys, malgrat tot, sense trair la seva música, les seves idees i la seva llengua.

Potser per això, perquè representen la lluita de molts valencians compromesos amb el seu país, el Teatre Principal va estar ple a vessar de gent de tota mena que va voler agrair els anys de dedicació dels Obrint Pas. En una mena de simbiosi, el grup va voler també reconèixer el suport de la València “rebel i combativa” a la qual canten i que els ha permès allargar el seu somni tant com ells han volgut.

En aquest ambient de complicitat i malgrat els nervis i les emocions pròpies d’un concert com aquest, els Obrint Pas van tornar a demostrar que pleguen en el seu millor moment musical. El concert va ser un directe d’altíssima qualitat en què la banda, en el seu format acústic, va fer un recorregut per la seva discografia. Es va fer palesa la maduració del grup, que ha evolucionat des dels ritmes més rock i ska fins a la balada.

En el primer bloc del concert van interpretar les cançons més recents, incloses en el disc Coratge. A poc a poc va entrar en calor un públic ansiós de viure una nit màgica que no es van voler perdre amics de la formació com Pep Gimeno Botifarra o Vicent Torrent i Manolo Miralles, d’Al Tall. Menció especial mereix Miquel Gil, que va aixecar el teatre mentre cantava Del sud.

El cant dels maulets va ser el tret de sortida d’un final apoteòsic en què els Obrint Pas van concentrar les cançons que s’han convertit en autèntics himnes populars com Som, La flama o La malaguenya. La muixeranga, tant la cançó com la construcció humana, van posar el punt final a un concert arrodonit amb la interpretació de Seguirem. Un tema que és tota una declaració d’intencions dels Obrint Pas, que es van comprometre a seguir amb les seves lluites, a partir d’ara, malauradament únicament a peu de carrer. Potser, en un futur, de nou les lliuraran també dalt dels escenaris.