Joan Perelló Solé i 'Calçó': "Els nostres padrins sembraren molts d’arbres per donar vida al camp"

Joan Perelló Soler Calçó (Sant Llorenç, 1944) és pagès i esvellador. Ha dedicat i dedica la vida a la poda, l’empelt, la formació i cria d’arbres fruiters i vinyes. Quedam amb ell en un sementer on ara treballa, però la brusca ens fa arraconar a ca seva. Té foc fet a l’escalfapanxes i, allà asseguts, amb l’amic Rafel Mas, ens parla dels arbres i el que han de menester. No se’n guarda cap dins el gavatx, i llavors entenem per què alguns li diuen ‘mestre’.

Com vàreu començar en el món de la poda?

Acabat el servei militar, vaig fer un curset i em vaig posar a fer d’esvellador (1). Ja en sabia un poc, perquè n’aprenia amb els vells, però vaja, la feina m’ha ensenyat més que la teoria. D’un arbre a l’altre hi ha moltes trenques.

Com es cria un bon sementer d’arbres?

Hi fa molt el lloc, com és natural. Si poden, els han de formar de gra d’ordi (2). Jo, si puc pujar un arbre jove fent dues bases (dues branques principals), millor, així mai va coix. En un lloc on hi ha animals i tractors és el millor. La majoria d’esvelladors deixa tres o quatre bases. Si un arbre no parteix com un vol, s’hi posa una canya entre branques, fent coa d’oronella. Llavors, s’han d’anar arreglant amb forma d’espina de peix.

Té gaire a veure la terra en el cas dels ametllers?

Dins grava es fan de brot prim (poc vigor); en aquests llocs, no surtis de la casta jordi o pere xina. Si és un lloc llovat (3) poden aprofitar més la frescor que dins terra calivosa (seca, calenta). Per ventura només quedaran ametllers en terres fresques o en reguívol més endavant. Teniu present que l’ametller no vol restoble (4), li costa més fer-se.

I el garrover?

És un bon arbre. S’ha d’aclarir perquè agafa esca (podridura). Els arbres joves o petits no en tenen, d’esca, són els que duen molta pompera (5) que n’agafen. L’excés d’humitat és el pitjor. Darrere un ametller hi va bé un garrover. Ara, fa més un garrover pubill que molts de plegats.

Ha canviat gaire la poda?

Pensa que un temps tot es llaurava amb bísties petites, les arades podien anar arran d’arbre. Llavors vingueren els tractors petits, i cada vegada foren més grossos. Els arbres es varen haver d’anar pujant perquè els tractors no passaven. Les soques són més llargues avui dia i la rama està més amunt.

A les fotos antigues de Mallorca, no falta un arbre en cap sementer.

I clar, els nostres padrins sembraren molts d’arbres per donar vida al camp. Ara es moren i hi ha poc recanvi. En aquell temps tot era terra verge, tot partia bé, sense gaire malalties. La llenya també valia, els rabassons de les mates, la llenya d’ullastre…tot!

Quina figuera és millor per sembrar?

Sembrau-les de bordissot blanca i llavors empeltau qualsevol casta damunt aquest peu. En canvi, la roja, mai, són dèbils. Per ramar-la (6) has de menester tres anys, en canvi damunt bordissot blanca amb un any està ramada. Sembrau-la a la lluna vella de febrer.

Hi ha moltes castes d’empelts?

Empelts de pua, d’estaca, empelt tall de ganiveta, d’escudet, de xip i de placa. Les mudes s’han de guardar eixutes dins la gelera, no volen un excés d’humitat. Si són ametllers, pels Reis convé que estiguin empeltats. Si és un lloc gelader, s’ha d’esperar un poc més perquè el conglaç (7) et pot fotre el ciuró de l’ull (la gemma).

Quines eines té un empeltador?

Xorracs i estisores, un ganivet, un raó per fer mudes de pua. Una próva per obrir la pell de l’arbre (os pla de la cama d’un me). Les estisores d’un temps eren molt xereques; ara, el tallar saps que és de dolç!

Què posau per curar els talls dels arbres?

Feim pasta calenta per guarir segons quines ferides. Es fa amb pega (8), parafina i cera d’abella. En calent sempre entra millor dins la ferida.

Un temps els arbres no emmalaltien i la fruita no es picava tant, això és cert?

Està clar! Abans ningú deixava fruita davall els arbres, s’aprofitava o l’aixecaven per als animals. Ara veus esteses de fruita podrida, on la mosca fruitera es nodreix i, clar, llavors se’n posa encara més. Som nosaltres que ho congriam.

Hi ha moltes castes d’ametller. Quines s’han perdut més?

A cada barriada hi ha castes. El cardell s’ha perdut molt, i també el de bolic o copinyot, que feia bolics d’ametlles amb el cul gros. Hi ha els saleros, que són ametlles males de tomar però reten. A Son Mas vell hi ha una casta que li diuen bunyolí que té un altre nom en altres llocs. Hi ha punta, de la torre, gotlet …

Quines us agraden més?

El guarin és l’ametller que més m’agrada, bo d’espolsar, primerenc, sempre va per amunt. La casta anomenada dels pagos, espirilla o cresteta és la mateixa que el guarin. Fa bessó mascle (9), i la verdereta, que és rica, el fa femella. M’agrada la vivot, pou, canal, ramona … L’ametller de flor vermella ha donat moltes varietats, molts hi tenen les entranyes.