La norma que permet destruir camp en nom de l’energia neta

PalmaAmb la intenció de dinamitzar i de fomentar l’activitat industrial de les Balears, el 2019 –un moment en el qual, segons dades del Govern, el sector industrial representava el 7,5% del PIB de les Illes– el Govern del Pacte d’esquerres va impulsar la Llei de projectes industrials estratègics. La norma es va modificar el 2020 mitjançant l’aprovació d’una llei de mesures urgents per impulsar l’activitat econòmica i per pal·liar la crisi causada per la Covid-19, i aquesta modificació ha acabat essent la porta d’entrada dels projectes que omplen de plaques el sòl rústic, un fet que ha generat molta polèmica.

La modificació normativa va consistir a permetre que determinats projectes industrials, els parcs solars, puguin ser declarats d’interès industrial estratègic, fet que a més permet que “excepcionalment i sols en els projectes d’implantació d’energies renovables” les instal·lacions es puguin ubicar a sòl rústic comú”. A partir d’aquest canvi, entitats ecologistes com el GOB i la plataforma Renovables sí, però així no, asseguren que hi va haver “una allau” de projectes fotovoltaics en rústic. Malauradament, aquesta excepció s’ha convertit en norma”, afirmen. Per això, qüestionen si aquesta llei té la intenció d’impulsar la transició energètica o d’omplir el sòl rústic de plaques perquè, segons lamenten fonts de Renovables sí, però així no , permet posar plaques de manera ràpida i sense cap planificació energètica ni territorial”. “És un negoci rodó”, denuncien. Per això, exigeixen la derogació de la possibilitat de tramitar centrals fotovoltaiques a través de la declaració de projectes industrials estratègics.

Segons exposa el principal impulsor d’aquesta norma i l’exconseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, la llei “es va fer pensant en una de les obligacions que encaren les Balears: ser autosuficients en matèria d’energies renovables”. Per complir aquest objectiu, segons admet Yllanes, l’anterior govern sabia que “no era suficient amb la transformació i l’adaptació de les carreteres, i els aparcaments, entre altres perquè depèn de la voluntat privada i la gent no sempre està disposada a fer instal·lacions de renovables”. Yllanes assegura que en l’anterior legislatura “mai no es va ocultar que caldria un poc més d’un 1% del sòl rústic perquè les Balears fossin autosuficients en la producció de renovables”.

Però els membres de la Plataforma asseguren que, a més de la complicació que suposa als promotors haver de posar-se d’acord amb els diferents propietaris d’aparcaments, edificis i naus industrials, entre altres “surt molt més econòmic posar plaques en rústic”.

En el mateix sentit, denuncien que, a causa de l’alt nivell de monitoratge que comporten aquestes instal·lacions “creen pocs llocs de feina”. Per altra banda, també retreuen que, a més de l’impacte paisatgístic que suposen els parcs fotovoltaics, “cada projecte duu línies de connexió de 10 o 12 quilòmetres”. I “tot això passa per foravila”, insisteixen. En el mateix sentit, al·leguen que aquestes centrals tenen un període vital útil d’aproximadament 30 anys i, en haver acabat, el promotor se n’ha de fer càrrec de desmuntar-les, per la qual cosa es posa en dubte si es complirà o no, ja que encara no fa 30 anys de la instal·lació del primer projecte.

Compensació agrària

El debat sobre la instal·lació de plaques en rústic es produeix en un context d’abandonament del sector primari. Segons els ecologistes, el lloguer que es paga als propietaris de les finques podria fomentar-ne l’abandó, mentre que des del Clúster de Transició Ecològica de les Balears (TEIB) defensen que aquests projectes “estan sotmesos a les proteccions ambientals i urbanístiques, que vetllen per no pertorbar ni el sector primari ni els altres usos del territori.

L’administració sempre ha defensat, a l’hora d’autoritzar projectes damunt el sòl rústic, que cada promotor ha de dur a terme mesures compensatòries, tant ambientals com agràries. La normativa obliga a fer que per cada zona on s’instal·lin plaques hi ha d’haver una plantació agrícola de la mateixa mida.

I, segons assenyala el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, exposa que en “la majoria” d’informes que se signen a la Direcció General d’Agricultura “se substitueix una superfície d’ametllers, garrovers o oliveres molt velles i poc productives per plantacions regulars, noves i ben instal·lades amb arbres nous”.

On és més difícil establir compensacions, segons el parer de Fernández, és a sòls de cereals i als herbacis. “En general, quan veuen una superfície de cereal, no aprecien que tingui valor, però sí que en té, i sobretot quan el ramat depèn de l’alimentació que es produeix en aquests camps”, explica. Aquesta situació és a la inversa quan la instal·lació s’ha de compensar amb arbres llenyosos, perquè “la nova plantació té més valor”, detalla. Amb tot, el director general reconeix que “hi ha una preocupació evident”. Fernández admet que tot i les mesures compensatòries, aquest tema causa una “gran preocupació’’ tant en el Ministeri d’Agricultura del govern espanyol com entre les comunitats autònomes.