Només el 0,44% dels contractes adjudicats pel Govern el 2024 varen ser a empreses d'inserció laboral
La finalitat dels contractes reservats és "promoure l'ocupació de les persones amb discapacitat i en situació o risc d'exclusió social"
PalmaSegons l'informe anual de seguiment de la contractació pública social a les Balears sobre els contractes reservats per a empreses d'inserció i centres especials d'ocupació d'iniciativa social de 2024 del Govern, els consells insulars i els ajuntaments emès per la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària (REAS Balears), només el 0,44% dels contractes adjudicats pel Govern el 2024 varen ser reservats a empreses d'inserció.
La finalitat dels contractes reservats és "promoure l'ocupació de les persones amb discapacitat i en situació o risc d'exclusió social", asseguren fonts de REAS Balears. La disposició addicional quarta de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, estableix que les comunitats autònomes i entitats locals hauran de fixar percentatges mínims de reserva de contractes. Aquesta obligació es concreta en normes i acords del Govern i dels consells de Mallorca, Eivissa i Menorca.
Resultats dels contractes reservats
El 2024 el Govern ha adjudicat 14 contractes o lots reservats per un import d'1.650.127 euros, la qual cosa representa el 0,36% dels imports adjudicats en tota classe de contractes i un 0,44% del nombre de contractes totals. Fonts de REAS Balears destaquen que "l'anàlisi dels contractes reservats –adjudicats per òrgan de contractació– que realitzam posa de manifest un nivell molt desigual d'implantació: només hem identificat contractes reservats adjudicats en 5 de les 11 conselleries i 2 dels 45 ens del sector públic instrumental del Govern".
El conjunt d'administracions de les Balears han adjudicat 32 contractes o lots reservats per un import de 7.604.290 €, amb un fort increment del 138,5% en relació amb 2023. Aquest creixement es produeix sobretot per l'increment del 287,7% en els imports adjudicats per part d'ajuntaments, amb dues grans licitacions que suposen gairebé la meitat dels imports adjudicats per totes les institucions (als municipis d'Andratx i Campos).
Millores possibles
L’informe alerta de la concentració de contractes reservats en pocs serveis —sobretot neteja i jardineria— i reclama diversificar-los per afavorir altres activitats com la logística, manteniment, serveis administratius o bugaderia, on també hi ha empreses d’inserció actives. També destaca que aquestes empreses només han rebut adjudicacions per part d’ajuntaments, mentre que el Govern i els consells insulars no hi han recorregut, tot i tenir competències pròpies. A més, adverteix del risc d’intrusisme per part d’entitats vinculades a empreses mercantils que poden desvirtuar l’objectiu social d’aquest tipus de contractació.
Una altra crítica important és el pes excessiu del preu en les valoracions (84,2% de mitjana i fins al 92,4% en el cas del Govern), fet que pot perjudicar la qualitat del servei i la viabilitat dels projectes d’inserció. Entre les males pràctiques detectades, s’inclouen adjudicacions a preus molt baixos, incompliments en la reserva de contractes de residus i requisits tècnics o econòmics desproporcionats que dificulten la participació d’empreses socials.
Fonts de REAS Balears proposen diverses mesures per millorar la contractació pública social, com ara planificar amb antelació les licitacions reservades, establir reserves diferenciades per a centres especials de treball i empreses d’inserció, revisar els plecs per evitar barreres d’accés i reforçar la formació del personal tècnic i polític en matèria de contractació social. També aposten per crear òrgans de seguiment i control, com també per garantir l’adjudicació basada en la millor relació qualitat-preu, amb una reducció del pes del criteri econòmic i l’aplicació de fórmules que evitin baixes temeràries.
El perill de l'intrusisme
El director de REAS Balears, Jordi López, ha advertit sobre l’intrusisme en la contractació pública social, especialment en els contractes reservats. Ha explicat que hi ha centres especials d’ocupació que no estan inscrits com a iniciativa social i que, tot i això, accedeixen a contractes reservats pensats per a entitats sense ànim de lucre. “També hi ha empreses mercantils que accedeixen a aquests contractes quan, segons la llei, no haurien de poder fer-ho. És una qüestió de manca de diligència: sovint bastaria comprovar que no es tracta d’una entitat mercantil per evitar-ho”, ha dit.
López també ha assenyalat una modalitat “més subtil” d’intrusisme: quan una empresa mercantil crea un centre especial d’ocupació definit com a iniciativa social, però que en realitat està controlat per una societat amb ànim de lucre. “No és un fenomen molt estès, però ens preocupa perquè ja hi ha algun cas concret i podria anar a més”, ha afegit.
Pel que fa als itineraris d’inserció, López ha destacat el retorn social positiu que suposen. “Treballam amb persones per millorar-ne l'ocupabilitat fins que puguin convertir-se en cotitzants actius. Això implica ingressos per a l’erari públic a través de l’IVA, la Seguretat Social i l’IRPF. Part del que l’administració inverteix, ho acaba recuperant”, ha conclòs.