“No pot ser que, per la calor, la gent es jugui la vida a la feina”
Els sindicats denuncien la falta de consciència d’empreses i institucions sobre el fet que la temperatura extrema és un perill per als treballadors
PalmaL’onada de calor de 16 dies que va acabar aquesta setmana ha disparat les alarmes dels sindicats. “No pot ser que la gent es jugui la vida en fer feina”, adverteix Tino Davia, secretari de Salut Laboral i Medi Ambient d’UGT Serveis Públics. Adverteix que falta “consciència” entre empresaris i institucions públiques que la temperatura extrema dels darrers anys amenaça la salut dels treballadors. “Entre els negacionistes del canvi climàtic i que els edificis no estan adaptats, perquè estan pensats per a una altra època, tenim un problema greu”, insisteix.
Tal com informa el Ministeri de Treball, el 2024 (darrer any en què se’n tenen dades) es varen fer 759 inspeccions específicament per comprovar les “condicions ambientals” dels treballadors a les Illes Balears. Es varen detectar quatre infraccions i es varen fer 59 requeriments de correcció a les empreses. A més, es varen imposar 28.281 euros en sancions. Les mateixes fonts expliquen que, des del 2021, s’han reforçat les polítiques de prevenció de riscos laborals amb actuacions “específiques de calor” –com l’enviament massiu de cartes a les empreses– i les inspeccions en comunitats de risc, com les Balears.
Tot i això, UGT ha denunciat un “infradiagnòstic” dels casos de treballadors afectats per la temperatura extrema per part de l’Estat. “No es denuncien tots els casos que es produeixen, no hi ha unes dades clares”, exposa Davia: “Les xifres oficials són baixes, no reflecteixen la realitat”. Tant el Ministeri com diversos sindicats consultats conten que els sectors amb més risc per la temperatura són el camp, la construcció, l’hostaleria –per les cuines, que acumulen calor–, els netejadors –sobretot els que són a l’aire lliure– i les tintoreries o les feines a hivernacles.
Els sectors de més risc
“Hem documentat casos de calor extrema en l’àmbit de la recollida dels fems, perquè no tenien aire condicionat als vehicles; també el d’una treballadora d’un PAC, com també el d’alguns serveis de bugaderia, en què estaven sense aigua, i algunes torretes de seguretat”, exposa Miguel Pardo, secretari general de la Federació de Construcció i Serveis de CCOO. Un altre cas és el que va afectar les treballadores de la neteja de la UIB, moltes de les quals, amb una discapacitat. Durant tres setmanes d’agost varen haver de fer feina en edificis pràcticament tancats del tot, amb una temperatura que va arribar als 40 graus i sense climatització. “A l’estiu, tothom se’n va i lleven l’aire”, apuntava una de les treballadores: “Hem d’aguantar”.
Per evitar un cop de calor, s’esquitxaven amb l’aigua dels lavabos i feien més pauses a fora, perquè en algunes de les facultats, de grans vitralls i finestres que just es poden obrir en part, es generava un efecte hivernacle. Tal com varen explicar alguns testimonis, hi va haver almenys un desmai en horari laboral. Després que l’ARABalears fes públic el cas, la UIB va demanar disculpes i va anunciar que revisarà el contracte amb l’empresa licitadora perquè la situació no es torni a produir.
El delegat de CCOO als aeroports Ramon Carreras remarca, al seu torn, que s’han documentat cops de calor de treballadors tant a l’aeroport de Palma com al de Menorca i Eivissa. “Qui més pateix són els maleters”, explica, i recorda el darrer estudi de l’Aemet, segons el qual la temperatura extrema dels darrers mesos ha deixat un balanç de 1.180 morts al conjunt de l’Estat.
Segons dades de la Conselleria, l’IB-Salut ha rebut aquest 2025 fins a 26 notificacions de sospites de cop de calor –es desconeix quantes en l’àmbit de la feina. D’aquestes, quatre s’han confirmat i la resta han estat menys greus. Segons les dades de Salut, en els darrers anys s’ha produït un increment de casos a conseqüència del canvi climàtic. Així, entre 2013 i 2023 hi va haver 46 casos de cops de calor confirmats: d’aquests, 13 es varen associar a activitats laborals.
“La Llei de prevenció diu que s’han d’avaluar els riscos, i la calor en pot ser un, perquè pots morir d’un cop de calor”, insisteix Carreras: “Què fan moltes empreses? Complir amb la paperassa, fer els protocols”. Per la seva banda, Davia adverteix també un increment de les queixes dels treballadors de l’Administració, sobretot a Educació, per la manca d’adaptació dels centres. “Els instituts estan adaptats als anys 70, la immensa majoria es varen construir abans d’aquestes onades de calor”, exposa: “Abans, al mes de juny no feia la temperatura que ha fet enguany”. Malgrat que la Conselleria ha facilitat ventiladors, no n’hi ha prou, alerta: “S’ha de fer un pla de climatització dels centres”.
Dret a abandonar el lloc de treball
La Llei espanyola de prevenció de riscos laborals estableix que quan els treballadors estan exposats a un risc “greu i imminent” a la feina, l’empresari està obligat a informar-los com més aviat millor d’aquest fet i adoptar les mesures necessàries per protegir-los. En cas necessari, els empleats fins i tot tenen dret a abandonar el seu lloc de treball. Pel que fa a la temperatura, el 1997 es varen introduir límits a través d’un reial decret llei: entre 17 i 27 graus per a les feines sedentàries en oficines, i entre 14 i 25 graus en locals on es facin treballs lleugers. Des del 2023 estan prohibides, a més, determinades feines a l’exterior durant les hores centrals del dia quan hi hagi alerta taronja o vermella per temperatura alta. En aquests casos, les empreses han d’adaptar les condicions laborals dels treballadors per prevenir riscos. Això ja fa uns anys que es fa en determinades empreses, especialment al camp, on els treballadors estan més exposats. “Al camp, a les hores fortes del dia és molt difícil fer feina”, explica Joan Gaià, coordinador de la patronal Unió de Pagesos: “Fer feina de nit o molt prest el dematí és una manera de lluitar contra la calor”.
Un exemple és el de Macià Batle. Com explica el director de l’empresa, Ramon Servalls, ja fa uns anys que els treballadors entren a partir del capvespre: “Normalment solem començar quan fa fosca; es va proposar i la gent ho va veure bé”. També han ampliat, explica, la verema amb màquina: “El rendiment de la gent amb l’onada de calor no és bo, i és totalment inhumà que la gent faci feina de les 12 h a les 16 h”.