Totes les plaques solars caben fora del camp
Les Illes podrien encabir les 1.600 hectàrees de parcs solars que ara mateix es tramiten a aparcaments, sòl industrial i d’equipaments, però els promotors opten pel sòl rústic perquè és més rendible
PalmaPassejar pel camp de les Illes Balears era fins fa poc un bany de natura i món rural, amb l’activitat agrària i ramadera com a protagonistes omnipresents. Avui, entre l’increment del nombre de xalets i els parcs solars, l’experiència seria agredolça, almenys per als amants del paisatge. La transformació no ha acabat. Segons les dades recaptades per l’ARA Balears, Govern i Consell tramiten entorn de 1.600 hectàrees de nous parcs. Només a Mallorca. Per tant, el procés d’urbanització del camp amb el pretext de l’energia neta preveu desfer un territori equivalent a 1.600 camps de futbol.
Si acudim a la Llei de canvi climàtic de les Illes Balears, l’articulat i l’esperit en són clars: a l’hora de posar plaques solars, s’han de prioritzar espais ‘humanitzats’ com grans superfícies comercials i aparcaments, i els polígons industrials. Però no és el que està passant. Mentre avança la desfiguració del sòl rústic en mans dels parcs solars, al sòl urbà la implantació d’instal·lacions d’energia neta és encara testimonial. I per constatar-ho basta observar els grans aparcaments de les superfícies comercials. Amb excepcions, no hi ha una sola placa.
La gran pregunta és si tot el que ara es tramita podria acabar allà on la llei preveu en comptes de continuar alterant el camp. Les dades són contundents: si s’empràs el sòl industrial, els aparcaments i el sòl d’equipaments existents, no caldria consumir ni una hectàrea més de rústic per ficar-hi les 1.600 ha actualment en tramitació.
Tots els aparcaments de grans extensions a les Illes Balears sumen 331 hectàrees, segons el recompte fet pel geògraf i expert en anàlisi territorial, Mateu Vich, i aquest setmanari. Si hi afegim les que ocupa el sòl industrial –descomptant vials i espais no hàbils per a aquestes instal·lacions– ens quedarien “unes 1.000 hectàrees realment practicables”, explica Vich. Així, amb les 1.400 hectàrees totals de sòl destinat a equipaments que hi ha a les Illes, s’hi podrien encabir tots els projectes actuals. “És cert que no és el mateix per a un promotor solaritzar un espai on no hi ha res més que arbres o plantes, que haver d’adaptar-se a un espai humanitzat. No podem comptar de manera equivalent les superfícies, però el que és clar és que hi ha una barbaritat de sòl destinat a usos que podria acollir l’energia neta sense haver de castigar d’aquesta manera el sòl rústic”, afirma l’expert.
En opinió de Margalida Rosselló, portaveu de la Plataforma Renovables sí, però així no, “hi ha hagut una deixadesa per part de l’administració, tant l’actual com la del Pacte d’esquerres, i han consentit que es vagi destruint territori en comptes d’exigir que s’ocupin els aparcaments o els polígons”, afirma. L’expolítica dels Verds i ara activista considera que “si la normativa fos més estricta, i dificultàs molt més implantar els parcs solars al rústic, els promotors cercarien les fórmules”. “Però els és tan fàcil fer el negoci així, que ni s’ho plantegen. L’administració és una comparsa dels interessos dels propietaris d’aquests parcs, que, lluny de ser indústria local, són fons d’inversió que sols volen especular amb el terreny”, lamenta.
“Alguna cosa feim malament”
El director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu, no té inconvenient en acceptar les crítiques. “Alguna cosa no estam fent bé i ho hem de dir. La ubicació de determinats parcs solars, sobretot els de major mida, ha provocat dolor a part de la societat, que veu perillar un recurs escàs i valuós com el sòl rústic. El que puc dir és que ens hem posat mans a la feina per intentar revertir aquesta situació i que les inversions també s’adrecin als edificis existents i els espais degradats o construïts”, admet.
En aquest sentit, Viu anuncia que s’han redreçat les línies de subvencions i s’han creat capítols específics per a pimes i polígons, “on ja tenim 800 peticions per dur a terme actuacions”. “Evidentment això s’ha de notar. Igualment, 9.000 particulars també han tramitat el seu projecte durant el 2024. És important facilitar totes aquestes actuacions en sòl urbà, perquè és la manera de dur l’energia neta on la volem tenir com a societat”, assegura.
En paral·lel, el director general confia en el fet que la zonificació que prepara el Consell i que el Pacte no es va atrevir a aprovar “acabi de posar uns criteris clars damunt la taula”. “No tot es pot posar per tot, i ara mateix els darrers anys hem vist casos que no ens agraden. Però la normativa els permet, llavors és urgent i important la zonificació. També l’actuació de la Comissió de Medi Ambient, com sabeu un òrgan que s’ha modificat. Ja ha resolt més projectes, molts d’ells denegats, que tot el temps del Pacte”, sentencia.
En opinió de la portaveu de la Plataforma Renovables sí, però així no, la zonificació pot ajudar a reduir alguns impactes, però no “acabarà amb els disbarats a sòl rústic per un tema que és absurd”. Es refereix al fet que els parcs de mida superior a quatre hectàrees es poden tramitar com a projectes d’interès autonòmic: “Quedaran fora d’aquesta regulació i, per tant, tornarem a acabar amb grans impactes paisatgístics”, etziba Margalida Rosselló.
En resposta a les crítiques ciutadanes, el director general Diego Viu aposta per la coordinació. “Entre tots hem de trobar el camí, i no neg que si marcam uns criteris territorials on no es volen implantar parcs solars, la mida no hauria de permetre evitar o eludir-los. Ajuntaments, consells i nosaltres com a Govern ens hem de coordinar per intentar ser coherents a l’hora d’autoritzar o denegar un impacte. I s’han de prioritzar els espais degradats”.
No tot el sòl humanitzat serveix
El consens sobre la necessitat d’aturar la voràgine de projectes a sòl rústic i anar solaritzant els espais ja humanitzats és molt gran damunt el paper. Però alguns experts també volen cridar l’atenció sobre el fet que no tots els espais, especialment els industrials, poden acollir instal·lacions solars. En opinió de la consultora de projectes Catalina Bauzá, “hi ha naus i edificis que no poden acollir aquestes infraestructures, i d’altres sí”. “No és un debat senzill ni de blanc o negre. A una part de les grans teulades i dels aparcaments s’hi pot fer, però a d’altres no. Per tant, ens hem de mentalitzar que una part del sòl rústic sempre es veurà afectada, si realment volem que hi hagi una transició energètica”, afirma Bauzá.
I sobretot si s’analitzen les dades del darrer estudi elaborat pel Govern sobre les necessitats energètiques balears, sembla que serà difícil salvar el camp: si es vol electrificar totalment el consum energètic l’any 2050, caldrà arribar als 4.500 MW renovables instal·lats, i “ara només en duim 300”, confirma el director general Diego Viu. “Estam parlant d’unes 3.000 hectàrees noves de territori que faran falta”, assegura.
Davant el panorama d’augment de l’electrificació, Margalida Rosselló vol recordar que “l’energia solar no ha de ser un passaport a poder consumir el que ens doni la gana, a mantenir uns hàbits i unes ràtios de turistes inassumibles”. “La normativa energètica, com la de residus, també parla de reduir, de ser més eficients, però això no interessa, volem anar a tota amb la despesa energètica, i després ens alarmam que això acabi amb un impacte damunt el territori”, opina l’experta. Per la seva banda, el geògraf Mateu Vich té clar que és un problema d’ordre: “Primer hem d’apostar per salvar el sòl rústic, i després ja veurem si hi cap algun parc. Aquí ho feim a l’inrevés: li anam posant impactes a sobre, i després començam el debat d’anar al sòl ja degradat”.