Els nins sahrauís necessiten famílies per a l'estiu: abans de la crisi les Illes n'acollien 200; el 2024, només 29

La xifra de nins sahrauís que venen a les Balears a passar els mesos de juliol i agost ha disminuït notablement en els darrers anys perquè fan falta famílies que els vulguin acollir. Segons dades de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes, abans de la crisi financera del 2008 a les Illes s'acollien 200 nins, fins que arribà la pandèmia del covid se'n rebien 95 i l'any passat la xifra va baixar fins a 29. "Ens falten famílies. N'hem de continuar cercant desesperadament per acollir el màxim de nins", diu la presidenta de l'Associació, Catalina Rosselló.

De la mateixa manera, a l'estat espanyol abans de la crisi financera s'acollien 10.000 nins refugiats sahrauís. Abans de la pandèmia se'n rebien 6.000 i després del covid se'n varen acollir 2.600 a tot Espanya. Actualment, a les Balears hi ha vuit famílies noves que s'han oferit a acollir els menors durant els mesos de juliol i agost d'enguany. Tot i això, l'Associació té l'objectiu que enguany a les Illes es puguin rebre 50 infants.

Així, l'Associació fa una crida a les famílies de les Illes perquè acullin menors d'edats que estan entre els 8 i els 12 anys. A més, l'entitat té "el compromís de facilitar tota la part de la documentació que s'ha de presentar per acollir un nin (certificat de convivència i certificat d'antecedents penals, entre d'altres) i organitzar les visites mèdiques i institucionals que s'han de fer", assegura Rosselló.

A més, exposa que pel que fa al procés d'acollida, "les famílies no tenen cap despesa". "L'únic cost que han d'assumir és fer-se socis de l'associació o fer-hi un donatiu de 60 euros a l'any", detalla. Ara bé, recalca que una vegada que es rebi l'infant "l'han d'alimentar, vestir i tenir com un fill".

Un dels motius pels quals hi ha una manca de famílies d'acollida és, segons explica Rosselló, el "desconeixement que hi ha de la causa sahrauí". "La gent jove desconeix el que va passar quan Espanya va abandonar el Sàhara", remarca. Pel que fa a la resta de motius, Rosselló vincula la disminució de famílies disposades a acollir amb un "canvi en la manera de viure de la societat" que es va produir després de la pandèmia. "Es viatja molt més i la part econòmica és molt important", detalla.

Per incentivar la societat balear a acollir aquests infants, Rosselló recorda les circumstàncies extremes a les quals s'exposen i recorda que a les Illes se sotmeten a revisions mèdiques que els permeten posar remei a malalties que en el seu país esdevindrien cròniques. "Són els nostres refugiats perquè eren espanyols com tots nosaltres i és un acte de solidaritat que s'ha de fer cap a ells".